dimecres, 20 d’octubre de 2010

317. Ells no barrejen esport i política

Els darrers 7 anys hem vist una sorprenent campanya acusant la directiva del Barça de “barrejar esport i política”. Ho deien a Espanya i també a Catalunya, per exemple des del grup Godó. La idea era que Laporta no amagava la catalanitat del club i la defensa dels trets de la identitat catalana. Un d’ells el dret a tenir seleccions pròpies, l’altre el dret a la independència. Això era política.

De sobte, però, aquells mateixos que bramaven contra Laporta fan un alllioli entre el mundial de futbol i un fervorós patriotisme. És evident, per ells, que l’estat espanyol té dret a tenir una selecció pròpia. Això no és política. També que Catalunya, no té dret a tenir una selecció. Tot i que aquesta selecció (Valdés, Xavi, Puyol, Piqué, Bojan, Capdevila...) podria guanyar el mundial. És evident, per ells, que Espanya té dret a la independència. Això no és política. També que Catalunya no té aquest dret.
Onejar la bandera espanyola és fer política. És la bandera que va imposar Franco anulant la bandera republicana. Els crits de molts seguidors de la selecció estatal són polítics com “Espanya 1 i no 51”. Atacar les seus d’Esquerra a, Sants, Lloret i Sant Vicenç dels Horts és fer política. Ells són els primers en barrejar ambdues coses. No criticaven Laporta per fer-ho. El van atacar perqué va tenir el valor de prendre partit per Catalunya.
L’editorial de “Crònica” és, en aquest punt, fou molt encertada: “aquests dies constitueixen un magnífic exemple del que se sol anomenar "nacionalisme banal". Locutors, redactors i comentaristes de tota mena donen per fet que la seva audiència és espanyola, se sent espanyola i va amb la selecció espanyola. D'aquí les constants locucions del tipus "hem guanyat", "hem arribat a la final", i similars. Contínuament, s'apel•la a un "nosaltres" que no és un altre que Espanya, la nació-Estat a la que tota persona "normal" hi pertany.”

5 comentaris:

  1. La foto és la clau que ho explica tot. I alguna cosa hi va haver, perquè el Rosell va negar taxativament que aquesta trobada hagués existit. I el Mas, a l'Àgora, assegurant que ells no tenen res a veure amb tot això. Què miserables!

    ResponElimina
  2. Jo ja m'havia oblidat del tema de la roja però amb tot l'affaire Rossell em venen flaixos a la ment.

    ResponElimina
  3. Marc: com bé diu l'Albert la foto és la clau. Sembla que en Millet podria ser l'autor. I com bé diu ho han negat mentre han pogut. Va passar i ara tenim resultats.
    Senglar: millor fora no tenir aquests flaixos (sumats a l'esgarrifança d'ahir pot provocar certes molèsties)però hi ha coses que comencen a lligar com un allioli. Ja no recordem el grup Godó dient que no s'havia de barrejat política i esport?.

    ResponElimina
  4. http://www.radiocatalunya.ca/noticia/ells-no-barregen-esport-i-politica

    ResponElimina