A tota Europa, excepte a Romania i a l’estat espanyol, la concessió de la gestió dels aeroports les donen les regions, les cambres de comerç o els ajuntaments. Un exemple recent el tenim precisament al nostre país. L’aeroport de Perpinyà passarà a ser gestionat per Veolia. Així ho ha decidit la Regió de Llenguadoc-Rosselló (equivalent a la Comunitat Autònoma de Catalunya). Veolia, així, gestionarà els aeroports llenguadocians i el nord-català. I qui ho ha decidit?. El govern local. Se’n diu subsidiaritetat: no cal decidir res lluny si es pot fer a prop.
Al sud de Catalunya la situació és inversa. L’any 2007 la Generalitat va demanar que l’aeroport de Barcelona fos intercontinental. Tenia el suport de l’ajuntament de Barcelona. I qui ho havia de decidir, ai las, era el govern del Regne d’Espanya. Tots tres eren en mans del mateix partit: PSOE. Companyies internacionals van presentar una oferta per fer un hub. La Cambra de Comerç es va mobilitzar en el mateix sentit. I l’estat va donar la concessió de la T4 a Iberia desoint totes les demandes que anaven en una altra direcció. I Iberia va garantir que els vols intercontinentals hagin de passar per Madrid...
Els aeroports alemanys són un altre exemple de civilització. Són gestionats pels landers, els municipis i empreses privades. Es pot volar a N.Y, per exemple, des de Frankfurt o Munic sense cap mena de problema. Com sempre, Spain is different.
ResponEliminaMolt bona aportació.
ResponElimina"is different and always worst".