Les recents eleccions canadenques del 2 de maig han estat observades per sectors unionistes al nostre país com un retrocés dels independentistes del Parti Québécois (PQ) i han donat per finida la seva història. La realitat, però, no és aquesta i les errades en l’anàlisi fet mereixen algunes puntualitzacions.
1)El Parti Québécois (PQ) no es presentava a aquestes eleccions. De fet el PQ va ser fundat l’any 1968 i no es presenta a les eleccions estatals canadenques només a les municipals i a les del Québec. És cert que el PQ viu una situació de certa feblesa des de fa anys amb divisions internes i manca de lideratge. I malgrat això obté un 30 % dels vots.
2)El partit que ha passat de 49 a 4 escons ha estat el Bloc Québécois (BQ). Aquest partit va ser fundat l’any 1990 i, al contrari que el PQ, participa a les eleccions de Canadà on creu que cal tenir influència. Això no treu que les relacions entre les dues formacions siguin fraternals i tinguin similar base electoral. Un dels problemes del BQ és que Gilles Duceppe el dirigia (acaba de dimitir) des de 1997 amb una nul·la renovació interna. Però el BQ no és el PQ sinó que va ser fundat per dissidents quebequesos dels dos grans partits canadencs: liberal i conservador.
3)El BQ s’ha enfonsat en terme d’escons perdent un 91 % dels escons. En terme de vots ha perdut un 40 %. El BQ ha obtingut, en un escenari molt difícil, un gens menyspreable 23 % dels vots.
4)El gran vencedor de les eleccions al Quebec és el New Democratic Party. Segons la premsa unionista els votants independentistes han abandonat els seus ideals s’han passat a aquest partit però al Québec l'NDP és el Nouveau Parti Démocratique-Section Québec. De fet els seus militants només ho són a nivell federal (Canadà) però a nivell provincial (Québec) poden ser militants, al mateix temps del PQ o altres partits. En canvi no observen el desastre electoral dels partits unionistes clàssics (conservador i liberal) en un moment de retrocés del BQ.
5)I la gran paradoxa és que :
- una part important d'independentistes quebequesos, fins i tot membres del BQ, han recolzat públicament l'NDPQ. Per primer cop la socialdemocràcia podia tenir un paper important al Canadà i, de fet, s'ha posat en dubte què hi van a fer els independentistes al parlament de Canadà ja que, el que cal, és tenir majoria a Montreal i no a Ottawa. De fet s'ha parlat obertament de “infiltració d'independentistes a l'NDP”.
- la majoria dels 102 escons de l'NDP, concretament 58, els ha obtingut a Quebec i ho ha fet amb un discurs clarament federalista gairebé sobiranista (de fet l'acord entre l'NDP canadenc i el quebequès de 1989 es basava en la sobirania de la belle province).
- Moltes anàlisis parlen prou clar: el BQ s'enfonsa però els independentistes no o bé: els electors no han votat contra la sobirania sinó a favor d'un gir d'esquerra. Per cert, gir que no es donarà ja que la dreta ha guanyat les eleccions.
Una de les possibles conclusions és que l’independentisme quebequès no està afeblit però els partits que el pretenen representar-lo s'han de renovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada