El film “Samson & Delilah” de Warwick Thornton ens trasllada a una comunitat aborigen australiana. Explica la desorientació i la ràbia dels joves que viuen enmig de la immesitat desèrtica australiana, l’anciana que fa pintures de punts per un galerista de la ciutat, una bella metàfora amb el telèfon que no agafa ningú… La història dels dos protagonistes els du a una ciutat australiana, Alicesprings, on tasten la terrible vida que espera als aborígens urbans. Allà la pel•lícula culmina un immens dolor amb la horrible bellesa de l’amor.
“Samson & Delilah” és la primera pel•lícula sobre aborígens australians dirigida per un aborigen. Al festival de Cannes de 2009 va rebre el premi de càmera d’or. Els diàlegs són breus, principalment en anglès però també s’hi cola el warlpiri. Aquesta és una de les poques llengües aborígens que s’ensenya i que pot perviure. Quan van arribar els anglesos n’hi havia fins a 260 avui només una trentena són amb certes garanties de sobreviure. I les llengües no són el pitjors problemes per a les comunitats aborígens: un 80 % de la població és a l’atur, hi ha greus addiccions a l’alcohol i les drogues, violència dins les comunitats i exclusió social rampant.
No tot, però és negatiu. El febrer de 2008 Austràlia va demanar perdó als aborígens per la seva opressió i la població autòctona creix de forma notable. L’any 1986 sumava 286.000 persones que el cens de 2001 va augmentar a 410.000. Des de fa alguns anys s’estan començant a organitzar, sobretot la quarta part que viu a les ciutats. Han començat a guanyar judicis i a veure reconeguts alguns drets com el “native title” sobre algunes terres. Tenen un present difícil però, ni molt menys, són una relíquia del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada