Avui actua a Barcelona la cantant Dulce Pontes. El palau de la música, institució emblemàtica de Catalunya obra de l’arquitecte Domènech i Muntaner, en serà l’escenari. Malauradament el palau darrerament és més conegut per les activitats delictives de F. Millet (increïble que la justícia espanyola no l’empresoni) que per la música.
Pontes té una veu especial només comparable a l’altra gran dama de la cançó portuguesa Teresa Salgueiro, ex cantant de Madredeus. Ambdues encapçalen la generació que ha restaurat el fado. Aquest estil de música, té les dosis exactes de delicadesa, sensibilitat, força i saudade. La saudade és un estat d’ànim que barreja enyor, calma i melangia. El fado, estil essencialment urbà, és el batec de la saudade. Pontes no només toca fado però sí que és l’estil que la caracteritza. Un fado modern, com el de Madredeus o Salgueiro, sense abandonar les arrels. Altres cantants com Mariza, lloada per alguns crítics, ha modernitzat tant el fado que l’ha arribat a deformar.
Per tastar l’obra de Dulce Pontes (el darrer àlbum s’anomena Momentos), valgui una de les seves peces més encertades, “Cançao do mar”. En ella es recull, en pocs minuts, el que pot sentir la família d’un mariner portugués quan aquest és alem do mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada