Des de la ciutat de València, n’Albert ens fa arribar un resum prou gràfic del cas del barri del Cabanyal que val la pena reproduir:
L´escàndol del barri del Cabanyal, barri històric valencià, comença amb un plà urbanístic de l´Ajuntament que està aixecant els veïns, provocant manifestacions en contra o plataformes ciutadanes per a parar l´execució del projecte. L’ajuntament, davant de la decisió del Tribunal Constitucional, hi passa per sobre de la Declaració de Bé d´Interès Cultural per al conjunt urbanístic i trepitja l´oposició ciutadana . Tot i que aquesta sigui minoritària si es compara amb el conjunt de votants del PP valencià que consideren el barri un "niu de rates".
Per entendre el cas cal valorar l´estratègia político-empresarial, nul.la inversió durant anys, augment de la degradació, creixement de la marginalitat, aïllament social i assistencial dels veïns. Tot plegat genera la voluntat compartida pels valencians de la necessitat de renovació d´un barri "de merda, ple de gitanos i a on només creixen rates de claveguera". Actualment, no hi ha cap valencià estandaritzat que no pensi que el Cabanyal s´ha de tirar a terra i que no estigui d´acord amb el projecte aberrant del Govern del PP. És curiós que la solució del govern local i l´autonòmic sigui tan dràstica, tirar avall una part del barri per a construir una gran avinguda que connecti amb el mar. Durant 20 anys de govern de l´alcadessa, no s´ha plantejat un projecte seriós de millora i renovació d´un barri seriosament degradat i abandonat per les administracions lamentablement.
Cal conèixer el barri, és ple d´encant, de fet, quan el vaig visitar per primer cop, em vaig quedar profundament copsat. Recordo que vaig dir: "si arribo a viure a València, aquest és el barri a on voldria viure". És el que va passar, en part, a la Barceloneta dels "Olímpics", però amb més ensanyament i amb una clara voluntat d´enriquiment amiguista, viciat i mancat d´objectius per a la ciutadania. Es gira el cap al patrimoni propi de la ciutat que en aquest cas és molt important. En cas que es perdés aquest patrimoni, suposaria una cicatríu que consumaria l´empobriment de la riquesa històrica de la ciutat, una volta més.
Com a mostra de la resistència dels veïns hi ha aquesta petita joia, plena de sarcasme. Va tenir molt èxit (70.000 visites) a fòrums alternatius:
...setmanes més tard, quan el muntatge va començar a tenir difusió i èxit entre els internàutes, un dia arribà la seva existència a algun/a membre del partit, qui comunica esverat/da al seu cap l´amenaça que suposava tal enginy. Els alts càrrecs del PP van posar en marxa la maquinària intimidatoria, amenaçes, instigament, o intromissió en la privacitat. L´autor va donar un pas endavant, no enrera, i va penjar una "torna" per a respondre al setge institucional-polític-partidista. És una joia que s´entén millor des d´una visió local-valenciana, per les referències concretes. És ple de mala llet, però mola perquè és una resposta valenta a un munt d´accions inclassiflicables que pretenen coartar la llibertat d´expressió, més encara a un mitjà lliure com el de la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada