131. L’independentisme rupturista arrela a Ponent

La implantació de l’independentisme rupturista, aquell que no li reconeix cap legitimitat a l’estat espanyol, ha estat sempre difícil a les comarques de Ponent del Principat. Si exceptuem alguns nuclis locals i una presència continuada a la ciutat de Lleida la seva continuïtat ha estat fràgil. En el passat van existir, sobretot a la capital lleidetana, experiències interessants com l’Ateneu Independentista de Ponent o la secció local de Catalunya Lliure però van acabar dissoltes.

Des de fa gairebé una dècada, però, han anat sorgint diverses iniciatives que han tingut continuïtat. Altre cop ha estat Lleida al capdavant amb l’Ocell Negre, algunes tavernes, l’assemblea de joves membre de la CAJEI o la Candidatura d’Unitat Popular. Aquesta nova generació, però, té com a novetat una lenta, però molt sòlida, implantació territorial fora del Segrià.
En tenim diversos exemples com l’aparició de nuclis del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a la pròpia Lleida però també a Balaguer i, sobretot, l’aparició de casals independentistes. Parlem del Casal Pere III de Balaguer, l’assemblea de joves de Bellmunt d’Urgell, el Casal l’Arreu de Mollerussa, el Col•lectiu Perquè Vull de Tàrrega o l’assemblea de joves de l’Alt Urgell. També Maulets s’ha consolidat a localitats com Balaguer, Cervera o Lleida. Fa uns mesos Mollerussa acollia una de les manifestacions independentistes més concorregudes amb més de 300 persones trencant amb la poca mobilització a aquestes contrades.
La majoria d’aquests col•lectius es van trobar el 2008 a Balaguer en la “Primera trobada independentista de Ponent” i ara han impulsat el Primer aplec independentista de Ponent. Se celebrarà a Bellpuig el dia 6 de març. Inclou un extens programa amb debats sobre la pagesia, la Franja de Ponent, les consultes independentistes o una mostra de cultura popular. Aquesta nova prova de consolidació en xarxa demostra el creixement organitzatiu de l’independentisme fins i tot allà on, tradicionalment, havia estat més feble.