141. El moviment cors obté els millors resultats de la seva història

Fins el passat diumenge el millor resultat del moviment nacional cors havia estat a les eleccions regionals de 1992. Aquella vegada s’havien presentat dues grans llistes: el Moviment per l’Autodeterminació i Còrsega Nació. En total va obtenir 32.232 vots, un 25 %. Des de llavors les lluites intestines van anar afeblint ambdues formacions. L’MPA va pactar amb el govern francès i va quedar desacreditat davant el seu electorat. Enlloc de prioritzar la lluita contra la imposició francesa van prioritzar una lluita fratricida contra Corsica Nazione. Aquesta va néixer com una coalició àmplia dels independentistes i els autonomistes. La direcció corresponia als independentistes que van imposar una lluita tout court contra MPA i contra Paris. Poc a poc van anar perdent complicitats i Corsica Nazione va quedar com un esquelet integrat només per la columna vertebral: els independentistes rupturistes.

Tots aquests anys hi ha hagut intensos esforços per refer el moviment nacional. En alguns moments hi ha hagut fins a una quinzena de formacions nacionalistes corses. Per ser conscients del que això significa cal pensar que la població de l’illa no arriba a 300.000 persones i la meitat són d’origen francès i mai, en cap cas, militaran en cap formació nacional corsa.

Només Corsica Nazione, en mans dels independentistes més durs va aconseguir una representació continuada. Poc a poc, però, les diverses formacions van anar refent la xarxa de complicitats. Finalment, en un procés llarg, els autonomistes han fet un constant treball de base que ha quallat en la coalició “Femu a Corsica”. El diumenge va quedar tercera amb 24.000 vots i un 18’84 %. A aquests vots cal afegir-li els del Corsica Libera que també han obtingut un resultat record per una formació independentista . En total, doncs, 36.293 vots i un 27,76 % que superen el gran resultat de 1992. La diferència principal de les dues llistes és que Corsica Libera aposta per la independència i defensa la lluita armada mentre Femu a Corsica s’oposa a la lluita armada i prioritza l’autonomia i la regeneració democràtica. En tot cas el que ha demostrat el cas cors és que separats en quinze formacions han estat derrotats una vegada i una altra pels grans partits francesos. Units en dos grans coalicions, en canvi, han estat dels més votats: tercera i cinquena força respectivament. Com diu el principal diari de l’illa: ha estat la “sensació nacionalista”.