Com a continuació del resum de “La Casta” podem parlar dels privilegis que tenen els 80.000 càrrecs institucionals espanyols. Cal repetir que, per una feina, sense cap control i on l’absentisme és notable. Els senadors, per exemple, tenen 1.700.000 € per a despeses de mòbil a la seva disposició, els diputats que no són de Madrid 1.820 € mensuals en concepte d’allotjament lliures d’impostos: hi ha 12 milions de súbdits espanyols que cobren menys d’aquesta xifra cada mes. Les multes de tràfic els hi paga l’estat i amb recàrrec, no tenen cap límit de despesa en menjar, el congrés es va gastar en regals nadalencs la xifra de 160.000 € anant la majoria de regals a càrrecs electes, les retencions als diputats són només del 4,5 % doncs la majoria del seu sou és exempt de tributar, els diputats reben 5 milions d’€ en concepte de viatges en tren, avió o vaixell i així un llarg etcètera.
Daniel Montero afegeix que dues terceres parts dels diputats treballen, i cobren, simultàniament del sector privat. El cost global de “la casta” és de 720 milions d’€. Es gasta tres vegades més en aquesta gent que en mantenir el patrimoni estatal. No és d’estranyar, doncs, que defensin els seus càrrecs amb ungles i dents així com subvencionant una premsa addicta que reflecteixi la realitat com ells volen.
Una darrera dada que no inclou el llibre: en tot un any, els i les diputades espanyols treballen 45 dies… és el màxim que els seus cossos aguanten de sessions al parlament estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada