El Reial Madrid ha quedat eliminat, per sisena vegada consecutiva, en els vuitens de la Copa d’Europa. Els qui neguen que l’esport és política ahir van veure un camp ple de banderes espanyoles, o és que és la única bandera apolítica del món?, també una bandera modificada de la marina nazi i uns jugadors que duien l’estanquera a la samarreta.
A la llotja hi havia el president del club, president també d’ACS, l’empresa que ens xucla els diners a les autopistes. També na E. Aguirre qui basa la seva carrera política en atacar tot allò català, llengua, sentiments i qui, fa uns dies, ha intentat que les curses de braus siguin “d’interès”. Motiu?. A Catalunya es volen prohibir. Hi havia també J. Valdano que fa poc va insultar Laporta acusant-lo de provincià mentre, deia, el R. Madrid era universal. Hi havia moltes corones, normal en un club que no barreja política i esport...però és monàrquic.
Però sobretot hi havia la caverna mediàtica espanyola. La que no ha paït el 2-6, ni les dues copes d’Europa del president més catalanista de la història del Barça, ni les 6 copes. Aquesta brunete que du mesos dient que s’ha acabat el cicle del Barça, atacant, amb insults horribles, a Laporta per la seva voluntat inequívocament independentista. Ells que es burlaven del rival, com acostumen a fer, com va fer recentment un diputat del PP dient que les consultes independentistes eren freakies (per cert, brillant la resposta de Santiago Espot).
L’ADN del Reial Madrid, i de l’espanyolisme, és fatxenda, superb, menyspreador del rival i arrogant. En un mes aquest club es va gastar 300 milions d’€ per fer un equip que guanyés la copa d’Europa al seu estadi. Tot el món de l’esport es va horroritzar davant aquella opulència. No s’entenia, a l'exterior, que no és només un club de futbol. És la defensa de la visió hispanocèntrica del món. Ahir aquesta visió va esfonsar-se, amb certa humiliació. El “mejor equipo del mundo” du 6 anys sense estar entre els 8 millors d’Europa. A això cal afegir el desastre d’Alcorcón o la recent final de la copa de bàsket on l’afició madrilenya era la única que no xiulava al rei. És l’esperit de Madrid 2016. En definitiva és l’esperit de l’armada invencible. A algú, encara, li fa por aquesta Espanya?.
S'han hagut de menjar tota la porqueria que han vomitat. No ens quedem curts, és el moment de matxacar-los a base de bé!
ResponEliminaS'ho tenen ben merescut!.
ResponEliminaFer el ridícul sis anys consecutius i a sobre menyspreant tot el teu voltant simplement és molt difícil. I a sobre parlen de ser galàtics, de l'ésser superior, de cagòmetres, de villaratos... és la quintaessència espanyola. Tot fatxenda. Res a l'interior. Per aizò els hi hem de perdre la por.