L’independentisme canari ha estat tradicionalment un moviment molt fraccionat en forces enemistades. Només puntualment han arribat a acords de col•laboració. Uns sectors prioritzen la qüestió social i d’altres les arrels culturals berbers de les Illes Canàries. Aquest fraccionament ha provocat un notable afebliment de l’independentisme canari.
Els darrers anys ha sorgit una nova generació de joves independentistes que s’han aplegat en tres formacions: Azarug, Inekaren i Isûkân. Des de la seva pròpia òptica individual han optat per endegar un procés de col•laboració que és encara a les beceroles. El punt culminant fou la manifestació unitària per la independència del passat 24 d’octubre de 2009 a Aguere, La Laguna. Fins a 3.000 persones segons la policia local van seguir la convocatòria “Per la descolonització i la independència de Canàries”. L’èxit de la convocatòria va servir per posar les bases d’una nova acció a Las Palmas de Gran Canària.
Amb el mateix lema, el dissabte 6 de març es van concentrar unes 2.000 persones segons la policia local i 3.000 per l’organització convocades per la majoria de formacions independentistes. El pes, sobretot, ha recaigut en les tres organitzacions juvenils tot i que han rebut, altre cop, el suport de nombrosos grups com Congreso Nacional Canario, Alternativa Nacionalista Canaria, el sindicat nacionalista majoritari Intersindical Canaria, el MUPC... Fins i tot el diari “El dia” va recollir la marxa a la seva portada.
En una nota celebrant aquest nou èxit els convocants afirmen “Volem crear consciència, hi ha molta gent a les illes, que pertanyent a sigles polítiques diferents comparteixen una mateixa idea sobre la necessitat que Canàries s’independentitzi”. Tot plegat ha provocat una certa eufòria en els ambients independentistes canaris acostumats a aplegar poca gent a les seves convocatòries per separat. A més, tradicionalment s’ha considerat Las Palmas com el rocafort de l’unionisme espanyolista a Canàries. Com recull un blog independentista: “el mite de creat per l’insularisme extremista de Gran Canaria com a ‘bastió de l’espanyolitat de Canàries’ es va esfonsar” amb la manifestació.
La fragmentació del moviment independentista no és només cosa dels catalans, es veu. La lliçó: que treballant plegats estan aconseguint créixer. Si a tot arreu és el mateix!
ResponEliminaA vegades ens mirem massa el melic i pensem que som una excepció. El que no és una excepció és que només la unitat fa forts els independentistes.
ResponElimina