* La xifra de participació, del 21,6 %, és bona. Per avaluar-la cal tenir en compte:
1- el boicot informatiu: sobta que el treball de 8.000 voluntaris i la participació de desenes de milers no sigui cap notícia a La Vanguardia o El Periódico que en canvi dediquen fulles senceres a la detenció de 3 bascos. Aquesta darrera notícia és portada a tots els informatius de TV. No és banal: als unionistes els interessa més parlar d’un grapat d’independentistes violents estrangers que de desenes de milers de independentistes democràtics locals. S’anomena periodisme tendenciós.
2 – Recordar, una vegada més, que el PSOE governa Catalunya amb el 15 % dels vots del cens espanyol. Les consultes del 28F han aconseguit un 23,5 % del cens espanyol.3 – Sumant les 3 jornades de referèndums ja s’ha consultat a un milió de persones, d’ells han participat un 25 %; el més espectacular és que un 90 % han votat a favor de la independència. L’unionisme ara s’ha quedat a casa, no està mobilitzat ni organitzat. No hi ha cap motiu per creure que ho estigui el dia d’un referèndum vinculant. Nosaltres sí ho estem. Ahir va votar un 23,5 % del cens espanyol. PP i PSOE obtenen, junts, un 21 %. El PP ha estat especialment maldestre afirmant que un 23,5 % era un fracàs quen ell recull només un 8 % del cens...
* L’independentisme és avui la força majoritària de Catalunya. Cap altre moviment és capaç d’articular unes consultes populars amb tanta efectivitat i participació.
* S’han trencat 2 tòpics: el primer és que els independentistes sempre van dividits. El segon, molt utilitzat els anys vuitanta, és que l’independentisme comporta violència.
* La participació va disminuint a mesura que les consultes es van repetint. És un factor humà. Si cada setmana hi haguessin consultes cada vegada votaria menys gent. L’efecte inicial ha passat.
* A l’altra part de la balança hi ha la dificultat de mobilitzar la gent a poblacions grans. Va passar el 13D a Vilanova i ara a El Vendrell. És una qüestió a reflexionar, no tant de cara a les consultes sinó per arrelar l’independentisme en les grans zones urbanes on el teixit social és molt feble. Aquí, possiblement, rau el repte més gran pel moviment que propugna la secessió de Catalunya: aconseguir una visualització, fer un gran esforç de propaganda a les grans zones urbanes.
Depèn de les poblacions grans. Sant Cugat, Vic, Molins de Rei, són exemples de percentatges de vot prou correctes. I diria que per questió organitzativa més que altra cosa.
ResponEliminaSino, mira Premià de Mar, El Vendrell, Vilanova. Són llocs a priori amb menys independentistes que a Molins on governa Iniciatia?. No crec. A les ciutats grans, o s'organitza correctament, o ens trobem amb participacions que no reflecteixen la realitat.
Tot molt positiu, perquè això vol dir que el 25 % de base independentista, percentatge major si tenim en compte el cens escrupulós, encara és més gran.
Un anàlisi encertat. En aquestes Consultes ha estat una pena la participaació a El Vendrell que era, tb, el lloc on ja es preveia que seria més complicat aconseguir una mobilització potent-
ResponEliminaSí Joan, tens raó, depèn de quines poblacions. En general, però, com més petita és la població mé sparticipació hi ha. Ho hem de tenir en compte per futurs reptes com Girona o Lleida. I ja ni parlar de Barcelona. De fet no és tant qüestió de l'independentisme com que a poblacions més grans hi ha menys xarxa social i costa més mobilitzar un % (no en termes absoluts) de gent.
ResponEliminaAlbert, El Vendrell també ha estat per mi una sorpresa negativa(com el 13D fou Vilanova). De tota manera a El Vendrell PxC té un seguiment notable i cal tenir-ho en compte.