642. Barrejant els Beatles amb The Cure

El disc de tribut a Paul McCartney, 'The Art of McCartney', inclou dues aportacions de The Cure. La primera és la cançó 'Hello Goodbye' que signa el grup i la segona és 'C moon' on només hi intervé el vocalista, Robert Smith. Es tracta de veritables curiositats on es pot comprovar el producte de barrejar peces de l'estil Beatles amb la veu i el toc de The Cure. A 'Hello Goodbye', la primera peça del grup britànic en sis anys, intervé el fill de Paul McCartney als teclats.

641. Toro Jubilo, salvatgisme en estat pur

Medinaceli és una població castellana de la província de Sòria. Cada novembre, des de fa segles, s'hi realitza la tradició del "Toro Júbilo". L'origen no es coneix amb certesa, però els antropòlegs apunten a que els pobles ibèrics van iniciar-la, fins i tot des de fins i tot de l'Edat de Bronze. L'any 1559 Felip II va ser testimoni i hi va quedar constància en l'Arxiu dels Ducs de Medinaceli. És la primera cita de la qual es té constància escrita d'aquest esdeveniment bàrbar. El 2002 la Junta de Castella i Lleó la va declarar d'Interès Turístic Regional.

El toro, amb les banyes lligats per una corda, és arrossegat fins a un pal on se li col·loca un suport metàl·lic amb dues boles que cremaran durant prop d'una hora, cremant-li la cara, els ulls, impedint-li fins i tot respirar. L'estopa, barrejada amb aiguarràs i sofre, crema sense treva durant prop d'una hora, i durant tot aquest temps el toro intenta inútilment lliurar-se del foc, fugint espaordit de si mateix. La por i l'ansietat el torturen tant com les cremades i els cops. El fang que li cobreix a manera de suposada protecció va desapareixent, el foc li entra als ulls, li impedeix fins i tot respirar, li va cremant la cara i la resta del cos, i malgrat els intents prou feines pot esquivar els cops i vexacions. Quan el foc en el seu cap s'extingeix, la festa s'acaba, i ja sense públic el toro ha de ser ajusticiat. Ho exigeix així la legislació autonòmica, en tots els espectacles taurins, per assegurar l'animal una mort sense patiment i evitar-li una vida marcada per les seqüeles inesborrables deixades per la tortura. Aquestes seqüeles de vegades són de tal envergadura que el toro no ha de ser ajusticiat, perquè mor abans.

La mitjanit del 15 de novembre va ser martititzat Islero. Quatre de les setanta persones que van realitzar una protesta foren detingudes per la guàrdia civil i mig centenar foren identificades. Tot per protegir el sadisme. El món a l'inrevés. Els bèsties protegits i les persones reprimides.

Article publicat a 'El Periódico' en castellà.

Article publicat a 'Directe' en català.

640. El Regne del Crepuscle

El quart àlbum de Lisa Gerrard ha arribat per sorpresa. La cantant australiana semblava immersa en la gira mundial del retorn de Dead Can Dance. I sobretot en les col·laboracions en bandes sonores (en especial I, Frankestein i The Bible, ambdues de 2013 i Son of God, de 2014) amb Hans Zimmer, amb qui va triomfar a Gladiator i Black Hawk Down.

'Twilight Kingdom' és un disc de calma, amb una obscuritat dolça. No és per escoltar-lo a ple sol un migdia a un centre urbà sinó precisament a l'hora del crepuscle o amb una nit tranquil·la. No apte per a depressius/ves ni persones en estat d'ansietat. La seva sobrietat (Too far gone, per exemple) pot posar dels nervis a qui cerqui música rítmica. No és exempt de tristor (Of love undone, The veil, Neptune) però sense melangia. La veu de Gerrard està excelsa i omple un disc musicalment amb manca de nervi. Entre les col·laboracions de l'àlbum hi ha Daniel Johns, Astrid Williamson i Patrick Cassidy, amb qui Gerrard ja ha publicat treballs conjunts. També l'actor australià Russell Crowe col·labora vocalment.

Possiblement Seven seas, amb un toc de música religiosa, Adrift, la peça més en la línia de Dead Can Dance, Our kingdom came i la policròmica Estelita siguin les millors cançons d'un disc que s'ha d'entendre com un tot de música més aviat ambiental.

Més sobre Lisa Gerrard:

Dead Can Dance el 22 d’octubre a Barcelona
Una sublim Anàstasi
Dead Can Dance a Madrid i Lisboa
Entrevista a Dead Can Dance (vídeo)

 

 

 

639. Poema als i les combatents de Kobanê

La boca seca, amb la sorra als llavis,
sorra d'aquella terra que van prometre defensar,
quan defensar vol dir morir per ella.

Cansats els dits, amb el cos sense sentir,
de tant sentir dolor, i por, pels qui venen
onejant banderes negres.

Sense llàgrimes de tant haver-les vessat,
amb l'esguard fixe a l'horitzó,
per on ve la mort vestida de fanatisme.

Saber morir de tant estimar,
saber combatre de tant voler la pau.
Així són els homes i dones de Kobanê.
I així esdevenen eterns,
com eterna és la dignitat de la seva nació.

I així, al capdavall, els veiem.
Amb els ulls plens de ràbia per no poder fer més.

638. Bretanya iniciarà un procés similar al de les consultes de Catalunya

La primera consulta ciutadana ja té data: el 30 de novembre. També té emplaçament: la població de Saint-Viaud. El nou moviment Dibab-Décidez la Bretagne, creat el mes de setembre, impulsarà els processos democràtics. El motiu de la consulta serà la possible reunificació de Bretanya per part de la regió del Loire-Atlantique. Bretanya fou esquarterada l'any 1.944 per les autoritats franceses col·laboracionistes amb el nacional-socialisme. Des de llavors París ha mantingut el mateix estatut per a la nació bretona.

Dibab impulsarà un centenar de consultes similars a les que Catalunya va organitzar al voltant de la independència amb l'objectiu d'obrir un debat, el més ampli possible, de la ciutadania. Dibab vol establir, així, les bases de donar la veu al poble i que el poder de decisió sigui a nivell local duent el principi de subsidiarietat a una concreció real.

Ahir mateix Dibab va organitzar un debat a Roazhon/Rennes sobre el dret a decidir amb convidats escocesos i catalans.

637. Fòrum bretó pel dret a decidir amb presència catalana

El nou moviment bretó Dibab (Escollir) organitza el proper 25 d'octubre un fòrum de debat sobre la temàtica 'Noves experiències democràtiques a Europa: Escòcia, Països Catalans, País Basc... i Bretanya?'. Serà a la capital de la Bretanya administrativa, Rennes (Roazhon en bretó) a les 14:00.
La conferència arriba després de l'èxit de la manifestació per la reunificació del passat 27 de setembre.
Entre els ponents hi ha la regidora a la ciutat Ana Sohier, de l'Unió Democràtica Bretona, el veterà militant Yann Chouqc,
L'activista escocès Robin Bruce, el professor de dret a l'Universitat de Baiona Jean-Pierre Massias i el diputat de la Candidatura d'Unitat Popular catalana, Quim Arrufat són els ponents de fora de Bretanya.
En el mateix acte es presentarà la plataforma transversal Dibab.

636. Estem repetint el Pla Ibarretxe

L'independentisme català vivia entre l'eufòria de l'èxit de les manifestacions de fa mig any i la preocupació per la manca de cap avenç contrastable. Cal mirar fora per veure que el procés té sorprenents semblances amb el que fa uns anys va viure Euskadi.

L'any 2003 Juan José Ibarretxe (PNV), president basc entre 1999 i 2009, va presentar un nou estatut. Era una proposta seguint els procediments legals. Va aconseguir clara majoria al Parlament basc i suposava incloure el dret d'autodeterminació en una llei orgànica. Conegut com a Pla Ibarretxe va provar de ser negociat amb Madrid. El refús fou clar i el text va ser estripat, dos anys després, en una votació al Parlament espanyol per 313 vots a 29. Fins aquí es va seguit un procés similar al que Catalunya va provar amb el dissortat Estatut i amb el Pacte Fiscal. La via de la proposta, en l'absoluta legalitat, i la resposta de la negació.

Com va fer Mas després del refús al Pacte Fiscal, Ibarretxe va respondre a la negativa convocant eleccions. Com en el cas català el President va sortir afeblit del procés electoral creixent l'opció més independentista (en el cas basc EHAK i Aralar, en el català ERC). Ibarretxe va aprovar llavors la Llei 9/2008 de convocatòria d’una consulta popular a la Comunitat Autònoma del País Basc. Fins i tot la consulta va tenir data, el 25 d’octubre de 2008. Com en el cas d’altres iniciatives presentades des d’Euskadi fou refusada. 

Com?. Curiosament de la mateixa manera que el PP ha fet amb la Declaració de Sobirania: duent-la al Tribunal Constitucional que controla férriament. El Tribunal Constitucional la va declarar anticonstitucional i, simplement, no va arribar a celebrar-se. El dia 25 d'octubre el que havia de ser un pols entre Euskadi i Espanya es va convertir en uns pocs actes commemoratius per celebrar l'Estatut de Gernika. Ibarretxe qui havia dit que no cediria ho va fer per por d'anar a presó. Fer-se enrere era un mal menor.

Tot plegat va derivar en un nou procés electoral on Ibarretxe va obtenir un excel·lent resultat amb 400.000 vots i més del 38 %. Malgrat això, el fet que Batasuna fou prohibida, va facilitar que es formés el primer govern autonòmic de forces d’àmbit no basc. El PSOE va aconseguir el govern amb suport del PP i tot plegat va fer descarrilar el procés. 

A Catalunya és difícil (en el cas dels espanyols res és impossible) que s'arribi a prohibir les llistes d'ERC. En tot cas les vies paral·leles que s'estan seguint demostren que, ni de bon tros, el procés és nou. I ni de bon tros som ni a mig camí. Fins i tot havent-hi data de consulta aquesta pot no celebrar-se. Cal recordar que el PP va aprovar, el novembre de 2003, una modificació del Codi Penal pel que si un càrrec públic convocava una consulta democràtica sense el permís del Govern espanyol tenia altes penes. Penes de 3-5 anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. Cert que el PSOE va derogar aquesta norma feixistoide però també és cert que qui governa avui a Espanya és el PP.

635. Unes 30.000 persones es manifesten per la reunificació de Bretanya

Dissabte 27 de setembre de 2.014 una "marea bretona" va inundar la ciutat de Nantes (Naoned en bretó); entre 13.000 (gendarmeria), 35.000 (Agence Bretagne Presse) i 40.000 (Bretagne Réunie) persones van marxar per demanar la ressolució del conflicte que fa més de mig segle que és obert. entre ells quatre-cents gaiters celtes.

Una de les principals reivindicacions del moviment nacional bretó és la reunificació. El règim col·laboracionista francès va amputar, l’any 1941, la regió de Nantes (Loire Atlantique) de la resta de Bretanya. Foragitats els nazis la França “democràtica” va optar per mantenir aquella decisió arbitrària. Un dels lemes de la concentració fou 'Som un poble'. Un altre dels lemes fou 'Demokratelezh, ya!. Freuzañ Breizh, nann!' (Sí a la democràcia. No a la liquidació de Bretanya) Els manifestants van incidir en el caràcter democràtic del Regne Unit solucionant conflictes a base de referèndum mentre la República Francesa els ressol a cop d'imposició amb el lema "Democràcia: UK 1-França 0". Una vegada acabada la manifestació els principals artistes bretons van oferir un concert de franc.

A part de Bretagne Réunie, el moviment transversal 44=Breizh és un dels més actius en la reivindicació de la unitat nacional. 44 és el número de departament de Loire Atlantique i Breizh significa Bretanya en llengua bretona. A principis de juny de 2.011, per exemple 44=Breizh realitzava una acció espectacular fent que la “Tour de Bretagne”, l’edifici més alt de Nantes, aparegués amb les lletres BZH. Aquestes tres lletres són com el CAT a Catalunya i, per exemple, les duen moltísims conductors a la part de darrera dels seus vehicles per identificar-se com a bretons.BZH és l’acrònim de Breizh, és a dir de Bretanya. Ja el 2010 s'havia realitzat un mural humà amb el mateix lema. Dissabte 28 de juny unes 15.000 persones van manifestar-se a Nantes demanant el dret a decidir sobre la reunificació de Bretanya. La reivindicació no només és als carrers. El parlament bretó ha reivindicat diverses vegades que Bretanya decideixi la seva unificació al Loire Atlantique.

Veure:

126. Bretanya reivindica la reunificació des de l'aire (2010)

219. El parlament bretó aprova un text a favor de la reunificació  (2010)

486. Espectacular acció bretona per la reunificació (2011)
626. Gran manifestació per la reunificació de Bretanya (2014)

Breu recull de premsa:
Le Nouvel Observateur 
Le Parisien
Ouest France parla de "mobilització record"
Agence Bretagne Presse
La Télégramme

634. Un mes des de l'assasinat del dirigent indi Edwin Chota

Dimecres farà un mes de l'assassinat d'Edwin Chota i tres dels seus companys. El dia 1 de setembre de 2.014 Edwin Chota, Jorge Ríos Pérez, Leoncio Quinticima Meléndez i Francisco Pinedo, anaven de camí des del seu poblat, al Perú, a reunir-se amb els ashàninka de Brasil per coordinar-se en la defensa dels boscos de la seva regió. Els quatre indígenes de la nació ashàninka a Perú i formaven part de la comunitat índia Alto Tamaya-Saweto. Només sortir de Saweto foren morts a trets per uns desconeguts.

Entre les víctimes hi havia el cap d'aquesta, Edwin Chota. Des de l'any 2003 aquest dirigent indi havia destacat en la lluita contra les tales il·legals a les seves terres. La protecció forestal havia esdevingut l'element fonamental de la seva lluita, de la seva vida. Tenia 53 anys quan fou mort per llenyataires il·legals. Ell mateix havia anunciat que seria assassinat (l'any 2013) si ningú feia res. Un informe de National Geographic s'havia pronunciat en el mateix sentit recollint paraules de Chota:

"Fins que no tinguem la titularitat de la terra, els llenyataires no respectaran la nostra propietat. Ens amenacen. Ens intimiden. I van armats. "

I ningú va fer res. Ara el govern peruà ha desplegat les forces d'ordre a Saweto. Ja és tard però els indis ashàninka continuen sentint por. De fet cap de les denúncies que Chota va presentar contra l'explotació forestal il·legal va prosperar als tribunals peruaans. Sí va cedir-se la titularitat de les terres per evitar explotacions legals salvatges però aquesta acció va empitjorar car Equador no va fer ni un gest en fer efectiva la titularitat i els il·legals actuen amb tota impunitat a la zona de 650 quilòmetres quadrats que tractava de defensar Chota amb els seus companys.

Un altre dirigent indígena, Washington Bolivar, ha rebut amenaces similars.

Notícia 1

Notícia 2

Detencions

633. Marxa contra la diabetis de Dennis Banks arriba el dia 10 a Washington

El líder del moviment indi dels Estats Units, amb 77 anys, continua la seva lluita per millorar el món. Dennis Banks, indi ojibwa, ha estat ja referenciat en aquest blog i ha destacat com a activista fundador de l'American Indian Movement (AIM), activista social, actor i l'any 2012 va protagonitzar el millor àlbum de música New Age de l'Any: Let Mother Earth Speak. Cal reconèixer que no ho va fer sol sinó amb el japonès Kitaro, icona de la música New Age.

Banks anunciava ara una campanya contra la diabetis que afecta de forma desproporcionada als indígenes nord-americans. S'ha tractat d'una marxa amb moto que començà el dia 11 d'agost a quatre poblacions nord-americanes (Seattle, San Francisco, Los Angeles i San Diego) i clourà el 10 de setembre a Washington. D'aquesta manera pretèn cridar l'atenció davant d'un problema creixent a les comunitats indígenes que ell defineix com a epidemia. Ja l'any 2011 Banks va liderar la Longest Walk 3 contra la diabetis.