636. Estem repetint el Pla Ibarretxe

L'independentisme català vivia entre l'eufòria de l'èxit de les manifestacions de fa mig any i la preocupació per la manca de cap avenç contrastable. Cal mirar fora per veure que el procés té sorprenents semblances amb el que fa uns anys va viure Euskadi.

L'any 2003 Juan José Ibarretxe (PNV), president basc entre 1999 i 2009, va presentar un nou estatut. Era una proposta seguint els procediments legals. Va aconseguir clara majoria al Parlament basc i suposava incloure el dret d'autodeterminació en una llei orgànica. Conegut com a Pla Ibarretxe va provar de ser negociat amb Madrid. El refús fou clar i el text va ser estripat, dos anys després, en una votació al Parlament espanyol per 313 vots a 29. Fins aquí es va seguit un procés similar al que Catalunya va provar amb el dissortat Estatut i amb el Pacte Fiscal. La via de la proposta, en l'absoluta legalitat, i la resposta de la negació.

Com va fer Mas després del refús al Pacte Fiscal, Ibarretxe va respondre a la negativa convocant eleccions. Com en el cas català el President va sortir afeblit del procés electoral creixent l'opció més independentista (en el cas basc EHAK i Aralar, en el català ERC). Ibarretxe va aprovar llavors la Llei 9/2008 de convocatòria d’una consulta popular a la Comunitat Autònoma del País Basc. Fins i tot la consulta va tenir data, el 25 d’octubre de 2008. Com en el cas d’altres iniciatives presentades des d’Euskadi fou refusada. 

Com?. Curiosament de la mateixa manera que el PP ha fet amb la Declaració de Sobirania: duent-la al Tribunal Constitucional que controla férriament. El Tribunal Constitucional la va declarar anticonstitucional i, simplement, no va arribar a celebrar-se. El dia 25 d'octubre el que havia de ser un pols entre Euskadi i Espanya es va convertir en uns pocs actes commemoratius per celebrar l'Estatut de Gernika. Ibarretxe qui havia dit que no cediria ho va fer per por d'anar a presó. Fer-se enrere era un mal menor.

Tot plegat va derivar en un nou procés electoral on Ibarretxe va obtenir un excel·lent resultat amb 400.000 vots i més del 38 %. Malgrat això, el fet que Batasuna fou prohibida, va facilitar que es formés el primer govern autonòmic de forces d’àmbit no basc. El PSOE va aconseguir el govern amb suport del PP i tot plegat va fer descarrilar el procés. 

A Catalunya és difícil (en el cas dels espanyols res és impossible) que s'arribi a prohibir les llistes d'ERC. En tot cas les vies paral·leles que s'estan seguint demostren que, ni de bon tros, el procés és nou. I ni de bon tros som ni a mig camí. Fins i tot havent-hi data de consulta aquesta pot no celebrar-se. Cal recordar que el PP va aprovar, el novembre de 2003, una modificació del Codi Penal pel que si un càrrec públic convocava una consulta democràtica sense el permís del Govern espanyol tenia altes penes. Penes de 3-5 anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. Cert que el PSOE va derogar aquesta norma feixistoide però també és cert que qui governa avui a Espanya és el PP.