divendres, 31 d’octubre del 2014

639. Poema als i les combatents de Kobanê



La boca seca, amb la sorra als llavis,
sorra d'aquella terra que van prometre defensar,
quan defensar vol dir morir per ella.

Cansats els dits, amb el cos sense sentir,
de tant sentir dolor, i por, pels qui venen
onejant banderes negres.

Sense llàgrimes de tant haver-les vessat,
amb l'esguard fixe a l'horitzó,
per on ve la mort vestida de fanatisme.

Saber morir de tant estimar,
saber combatre de tant voler la pau.
Així són els homes i dones de Kobanê.
I així esdevenen eterns,
com eterna és la dignitat de la seva nació.

I així, al capdavall, els veiem.
Amb els ulls plens de ràbia per no poder fer més.





diumenge, 26 d’octubre del 2014

638. Bretanya iniciarà un procés similar al de les consultes de Catalunya

La primera consulta ciutadana ja té data: el 30 de novembre. També té emplaçament: la població de Saint-Viaud. El nou moviment Dibab-Décidez la Bretagne, creat el mes de setembre, impulsarà els processos democràtics. El motiu de la consulta serà la possible reunificació de Bretanya per part de la regió del Loire-Atlantique. Bretanya fou esquarterada l'any 1.944 per les autoritats franceses col·laboracionistes amb el nacional-socialisme. Des de llavors París ha mantingut el mateix estatut per a la nació bretona.

Dibab impulsarà un centenar de consultes similars a les que Catalunya va organitzar al voltant de la independència amb l'objectiu d'obrir un debat, el més ampli possible, de la ciutadania. Dibab vol establir, així, les bases de donar la veu al poble i que el poder de decisió sigui a nivell local duent el principi de subsidiarietat a una concreció real.

Ahir mateix Dibab va organitzar un debat a Roazhon/Rennes sobre el dret a decidir amb convidats escocesos i catalans.


dijous, 23 d’octubre del 2014

637. Fòrum bretó pel dret a decidir amb presència catalana


El nou moviment bretó Dibab (Escollir) organitza el proper 25 d'octubre un fòrum de debat sobre la temàtica 'Noves experiències democràtiques a Europa: Escòcia, Països Catalans, País Basc... i Bretanya?'. Serà a la capital de la Bretanya administrativa, Rennes (Roazhon en bretó) a les 14:00.
La conferència arriba després de l'èxit de la manifestació per la reunificació del passat 27 de setembre.
Entre els ponents hi ha la regidora a la ciutat Ana Sohier, de l'Unió Democràtica Bretona, el veterà militant Yann Chouqc,
L'activista escocès Robin Bruce, el professor de dret a l'Universitat de Baiona Jean-Pierre Massias i el diputat de la Candidatura d'Unitat Popular catalana, Quim Arrufat són els ponents de fora de Bretanya.
En el mateix acte es presentarà la plataforma transversal Dibab.

dimarts, 14 d’octubre del 2014

636. Estem repetint el Pla Ibarretxe

L'independentisme català vivia entre l'eufòria de l'èxit de les manifestacions de fa mig any i la preocupació per la manca de cap avenç contrastable. Cal mirar fora per veure que el procés té sorprenents semblances amb el que fa uns anys va viure Euskadi.
L'any 2003 Juan José Ibarretxe (PNV), president basc entre 1999 i 2009, va presentar un nou estatut. Era una proposta seguint els procediments legals. Va aconseguir clara majoria al Parlament basc i suposava incloure el dret d'autodeterminació en una llei orgànica. Conegut com a Pla Ibarretxe va provar de ser negociat amb Madrid. El refús fou clar i el text va ser estripat, dos anys després, en una votació al Parlament espanyol per 313 vots a 29. Fins aquí es va seguit un procés similar al que Catalunya va provar amb el dissortat Estatut i amb el Pacte Fiscal. La via de la proposta, en l'absoluta legalitat, i la resposta de la negació.
Com va fer Mas després del refús al Pacte Fiscal, Ibarretxe va respondre a la negativa convocant eleccions. Com en el cas català el President va sortir afeblit del procés electoral creixent l'opció més independentista (en el cas basc EHAK i Aralar, en el català ERC). Ibarretxe va aprovar llavors la Llei 9/2008 de convocatòria d’una consulta popular a la Comunitat Autònoma del País Basc. Fins i tot la consulta va tenir data, el 25 d’octubre de 2008. Com en el cas d’altres iniciatives presentades des d’Euskadi fou refusada. 
Com?. Curiosament de la mateixa manera que el PP ha fet amb la Declaració de Sobirania: duent-la al Tribunal Constitucional que controla férriament. El Tribunal Constitucional la va declarar anticonstitucional i, simplement, no va arribar a celebrar-se. El dia 25 d'octubre el que havia de ser un pols entre Euskadi i Espanya es va convertir en uns pocs actes commemoratius per celebrar l'Estatut de Gernika. Ibarretxe qui havia dit que no cediria ho va fer per por d'anar a presó. Fer-se enrere era un mal menor.
Tot plegat va derivar en un nou procés electoral on Ibarretxe va obtenir un excel·lent resultat amb 400.000 vots i més del 38 %. Malgrat això, el fet que Batasuna fou prohibida, va facilitar que es formés el primer govern autonòmic de forces d’àmbit no basc. El PSOE va aconseguir el govern amb suport del PP i tot plegat va fer descarrilar el procés. 
A Catalunya és difícil (en el cas dels espanyols res és impossible) que s'arribi a prohibir les llistes d'ERC. En tot cas les vies paral·leles que s'estan seguint demostren que, ni de bon tros, el procés és nou. I ni de bon tros som ni a mig camí. Fins i tot havent-hi data de consulta aquesta pot no celebrar-se. Cal recordar que el PP va aprovar, el novembre de 2003, una modificació del Codi Penal pel que si un càrrec públic convocava una consulta democràtica sense el permís del Govern espanyol tenia altes penes. Penes de 3-5 anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. Cert que el PSOE va derogar aquesta norma feixistoide però també és cert que qui governa avui a Espanya és el PP.

diumenge, 28 de setembre del 2014

635. Unes 30.000 persones es manifesten per la reunificació de Bretanya





Dissabte 27 de setembre de 2.014 una "marea bretona" va inundar la ciutat de Nantes (Naoned en bretó); entre 13.000 (gendarmeria), 35.000 (Agence Bretagne Presse) i 40.000 (Bretagne Réunie) persones van marxar per demanar la ressolució del conflicte que fa més de mig segle que és obert. entre ells quatre-cents gaiters celtes.

Una de les principals reivindicacions del moviment nacional bretó és la reunificació. El règim col·laboracionista francès va amputar, l’any 1941, la regió de Nantes (Loire Atlantique) de la resta de Bretanya. Foragitats els nazis la França “democràtica” va optar per mantenir aquella decisió arbitrària. Un dels lemes de la concentració fou 'Som un poble'. Un altre dels lemes fou 'Demokratelezh, ya!. Freuzañ Breizh, nann!' (Sí a la democràcia. No a la liquidació de Bretanya) Els manifestants van incidir en el caràcter democràtic del Regne Unit solucionant conflictes a base de referèndum mentre la República Francesa els ressol a cop d'imposició amb el lema "Democràcia: UK 1-França 0". Una vegada acabada la manifestació els principals artistes bretons van oferir un concert de franc.




A part de Bretagne Réunie, el moviment transversal 44=Breizh és un dels més actius en la reivindicació de la unitat nacional. 44 és el número de departament de Loire Atlantique i Breizh significa Bretanya en llengua bretona. A principis de juny de 2.011, per exemple 44=Breizh realitzava una acció espectacular fent que la “Tour de Bretagne”, l’edifici més alt de Nantes, aparegués amb les lletres BZH. Aquestes tres lletres són com el CAT a Catalunya i, per exemple, les duen moltísims conductors a la part de darrera dels seus vehicles per identificar-se com a bretons.BZH és l’acrònim de Breizh, és a dir de Bretanya. Ja el 2010 s'havia realitzat un mural humà amb el mateix lema. Dissabte 28 de juny unes 15.000 persones van manifestar-se a Nantes demanant el dret a decidir sobre la reunificació de Bretanya. La reivindicació no només és als carrers. El parlament bretó ha reivindicat diverses vegades que Bretanya decideixi la seva unificació al Loire Atlantique.

Veure:




dissabte, 27 de setembre del 2014

634. Un mes des de l'assasinat del dirigent indi Edwin Chota







Dimecres farà un mes de l'assassinat d'Edwin Chota i tres dels seus companys. El dia 1 de setembre de 2.014 Edwin Chota, Jorge Ríos Pérez, Leoncio Quinticima Meléndez i Francisco Pinedo, anaven de camí des del seu poblat, al Perú, a reunir-se amb els ashàninka de Brasil per coordinar-se en la defensa dels boscos de la seva regió. Els quatre indígenes de la nació ashàninka a Perú i formaven part de la comunitat índia Alto Tamaya-Saweto. Només sortir de Saweto foren morts a trets per uns desconeguts.

Entre les víctimes hi havia el cap d'aquesta, Edwin Chota. Des de l'any 2003 aquest dirigent indi havia destacat en la lluita contra les tales il·legals a les seves terres. La protecció forestal havia esdevingut l'element fonamental de la seva lluita, de la seva vida. Tenia 53 anys quan fou mort per llenyataires il·legals. Ell mateix havia anunciat que seria assassinat (l'any 2013) si ningú feia res. Un informe de National Geographic s'havia pronunciat en el mateix sentit recollint paraules de Chota:

"Fins que no tinguem la titularitat de la terra, els llenyataires no respectaran la nostra propietat. Ens amenacen. Ens intimiden. I van armats. "

I ningú va fer res. Ara el govern peruà ha desplegat les forces d'ordre a Saweto. Ja és tard però els indis ashàninka continuen sentint por. De fet cap de les denúncies que Chota va presentar contra l'explotació forestal il·legal va prosperar als tribunals peruaans. Sí va cedir-se la titularitat de les terres per evitar explotacions legals salvatges però aquesta acció va empitjorar car Equador no va fer ni un gest en fer efectiva la titularitat i els il·legals actuen amb tota impunitat a la zona de 650 quilòmetres quadrats que tractava de defensar Chota amb els seus companys.

Un altre dirigent indígena, Washington Bolivar, ha rebut amenaces similars.

Notícia 1

Notícia 2

Detencions


diumenge, 7 de setembre del 2014

633. Marxa contra la diabetis de Dennis Banks arriba el dia 10 a Washington

El líder del moviment indi dels Estats Units, amb 77 anys, continua la seva lluita per millorar el món. Dennis Banks, indi ojibwa, ha estat ja referenciat en aquest blog i ha destacat com a activista fundador de l'American Indian Movement (AIM), activista social, actor i l'any 2012 va protagonitzar el millor àlbum de música New Age de l'Any: Let Mother Earth Speak. Cal reconèixer que no ho va fer sol sinó amb el japonès Kitaro, icona de la música New Age.

Banks anunciava ara una campanya contra la diabetis que afecta de forma desproporcionada als indígenes nord-americans. S'ha tractat d'una marxa amb moto que començà el dia 11 d'agost a quatre poblacions nord-americanes (Seattle, San Francisco, Los Angeles i San Diego) i clourà el 10 de setembre a Washington. D'aquesta manera pretèn cridar l'atenció davant d'un problema creixent a les comunitats indígenes que ell defineix com a epidemia. Ja l'any 2011 Banks va liderar la Longest Walk 3 contra la diabetis.

dissabte, 23 d’agost del 2014

632. Mor després de 72 dies de vaga de fam el jove marroquí que demanava estudiar

Mustafà Meziani fou detingut a Fes (Marroc) el mes d'abril després de participar en enfrontaments a la universitat entre estudiants d'esquerra i estudiants islamistes. Fou empresonat i expulsat de la universitat.
Va iniciar una vaga de fam contra aquesta mesura que l'excloïa de la facultat de ciències de Fes. Meziani era sindicalista universitari.
El 3 de juny va iniciar una protesta mitjançant una vaga de fam per ser readmès, demanant el dret a l'educació però el règim autocràtic marroquí no va moure ni un dit, no va negociar absolutament res, el va ignorar.
Meziani moria el 14 d'agost enmig de la indiferència general. Cap mitjà de comunicació en llengua catalana va recollir la seva protesta que va allargar-se dos mesos i mig. Una protesta demanant educació i arriscant la vida. Els mateixos mitjans que sovint ens omplen el cap amb declaracions absurdes, buides de contingut, sense cap risc. Meziani va morir després de 72 dies de vaga de fam. Silenciar la seva acció el mata per segona vegada sobretot quan s'amplifiquen notícies com la ruptura entre Chabelita i Alberto Isla, es posa en prime time 'Cazamariposas' o es dóna tot el temps del món a la demagògia televisiva a Eduardo Inda. És obvi que vivim en un món on els valors estan invertits. On el Màtrix ens fa un documental sobre Kiko Rivera i ni un mot sobre Meziani, on el lumpen és la intel·lectualitat i on tenir un ideal, lluitar per un dret fins a morir no és res.

dissabte, 16 d’agost del 2014

631. Brasil: Amenaces al líder i xaman dels Yanomami: "no arribaràs a final d'any"


A Brasil hi viuen 200 milions de persones però només prop de 900.000 són indígenes. D'ells 22.000 són yanomami. Viuen a la zona nord de la República brasilera i el sud de Veneçuela. Són de les nacions sense estat més combatives de Brasil. Fins ela anys 1950 no hi va haver un contacte estable amb els yanomami.

El xaman de 60 anys David Kopenawa és actualment el màxim dirigent dels yanomami encapçalant la lluita dels yanomami contra els terratinents que ocupen les seves terres i els miners (garimpeiros) que les destrueixen. Kopenawa dirigeix la Hutukara, associació de defensa dels yanomami. Reclama un territori protegit però a Brasil no existeix ni una llei a favor dels indígenes ni per la seva protecció.

Kopenawa ha denunciat que els miners l'han avisat de que "no arribarà a final d'any". No es pot ignorar l'amenaça, tot el contrari. Cada any moren a Brasil la meitat dels activistes medio ambientals assassinats al món. En dos anys han estat assassinades 443 persones. Segons el Consell Indigenista Missioner (CIMI) 53 indígenes foren assassinats i 29 més van patir un intent d'homicidi.

dimarts, 12 d’agost del 2014

630. Avui fa 39 anys la policia espanyola va assassinar Moncho Reboiras


Avui fa 39 anys que la policia espanyola matava Moncho Reboiras (1950-1975). Uns 300 agents policials van acordonar l'edifici on es trobava a El Ferrol amb dos militants més. Reboiras era l'únic armar i la seva acció de defensa durant més de dues hores va permetre la fugida dels seus dos company. Finalment els policies espanyols els van acorralar crivellant-lo a tirs, un d'ells de gràcie en el clatell.

Reboiras era un sindicalista i polític d'Imo que va entrar a militar a la Unión do Povo Galego (UPG) l'any 1969. Fou membre del comitè central i del comitè executiu de l'UPG que seria organització nuclear de l'actual Bloque Nacionalista Galego. La seva gran capacitat intel·lectual i organitzativa va permetre que organitzés el front cultural de l'UPG coordinant totes les organitzacions culturals galleges entre 1973 i 1974, també va ser una persona clau en la fundació del Sindicato Obreiro Galego que conformaria l'actual Confederación Intersindical Galega (CIG).

Avui se li fan diversos homenatges:

- Nós-Unidade Popular a Ferrol (al lloc on el van assassinar)

- MGS al cementiri de Dodro (on està enterrat)

- UPG també a El Ferrol