La campanya #idlenomore s’ha anat estenent per tot Canadà,
de fet per tot el món. L’origen d’aquest moviment de protesta és la llei C-45
impulsada pel govern conservador d’S. Harper. Aquesta és una llei òmnibus. Amb
aquest terme es coneixen lleis que engloben diverses mesures inconnexes com ara
un calaix de sastre.
La llei C-45 inclou la supressió de la majoria d’acords
reconeguts pels Tractats amb les nacions índies del Canadà. Quan els europeus
van arribar a l’actual Canadà van usurpar la majoria de recursos territorials.
Aquest robatori va tenir una forma legal quan les nacions índies, minoritzades
quantitativament, culturalment anorreades, alcoholitzades i militarment sotmeses
van acceptar els acords proposats pels britànics. Els tractats són les formes
legals per les que les nacions indígenes van traspassar la titularitat de la
immensa part de Canadà a canvi de certs drets. No són privilegis, són un acord
fet en condicions clares de inferioritat.
Els tractats garanteixen la titularitat dels indis sobre
alguns territoris en forma de reserva, un grau d’autogovern i unes ajudes pel
desenvolupament. El govern de dreta considera que els governs indis no s’han
sabut gestionar i anul·la el seu autogovern. Una situació similar a la que els
imperialistes espanyols pretenen amb l’autonomia catalana: suspendre-la
afirmant que ha estat mal gestionada. L’argument decau quan se sap que el
govern colonial (sigui el canadenc o l’espanyol) no és que excel·leixi en la
seva gestió.
La premsa pro conservadora ha reaccionat a la protesta
publicant suposats malbarataments per part d’alguns caps indígenes. Les xifres
poden dur a conclusions errònies. La premsa liberal conservadora vol fer veure
el cost altíssim de mantenir comunitats índies allunyades de les grans ciutats.
La seva proposta és òbvia, traslladar-los als suburbis, desarrelar-los i
quedar-se amb les seves terres on continuar explotant-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada