- Que ERC superi per primer cop al PSOE i quedi segona força és un missatge contundent al món. Primera i segona força del Parlament són majoria i són independentistes.
- CiU ha estat la clara guanyadora dels comicis. Treu més del doble a la segona força en vots (el PSOE). A més suma més escons que tot l’unionisme junt 50 per 48 de PSOE,PP i C’anos. CiU ha reculat exclusivament per les retallades o els casos de corrupció, no pel seu gir sobiranista.
- El creixement de vots d’ERC ha estat espectacular: 277.000 seguit de 168.000 de C’anos, els 128.000 d’ICV i 126.000 de la CUP.
- L’unionisme sumava 49 escons, ara en suma 48 molt més radicalitzats i aïllats del gruix de la societat. A més territorialment es concentren a Barcelona.
- La divisió de l’independentisme ha provocat que el total dels 46.000 vots de SI i gran part dels de CUP (a Girona, Lleida i Tarragona) no tinguin representació. Això suposa una bossa auxiliar de 80.000 vots independentistes que es poden activar en propers comicis i ara han quedat sense representació degut a la divisió. ERC en pot ser la més gran beneficiada si és capaç de fer ponts amb SI. - Un cas aberrant és Girona on CUP i SI sumen 20.500 vots que queden sense representació. Això suposa un 5,95 % i un escó que es queda ICV.
- Fins i tot l’unionisme a Catalunya és genuïnament català; que UPD quedi amb el 0,44 % i per sota del Partit Pirata o el PACMA demostra que l’espanyolisme a Catalunya ha de tenir un “posat” autòcton malgrat ser radicalment anti català.
- Existeix un gruix de prop de 800.000 persones a Catalunya que viuen com colons en ghettos. Volen fracturar la societat vivint com si fossin a Espanya. Aquesta gent no atenen a raons, són espanyols ètnicament i de cor. Són els quillos, audiència de Tele 5, gent que sempre parla castellà, sense ideologia política, molts del R. Madrid. A Irlanda del Nord se’ls anomena lleialistes (branca radical de l’unionisme) per la seva lleialtat a la metròpoli. Van venir aquí enviats per fer el que fan. Ja hi eren a principi de segle XX atiats per Lerroux. Fins i tot van tenir la batllia de Barcelona. Amb aquesta gent no cal discutir, viuen en l’odi i la rancúnia de ser una minoria colonitzadora. Cal derrotar-los a les urnes. I el 25 de novembre van ser derrotats. Cal continuar.
- ICV-EuiA suposa una incògnita per molts analistes polítics. Partidària del referèndum, autodeterminista, no queda clar que votaria. El seu electoral es pot dividir entre independentistes i unionistes. Tornant a Irlanda del Nord s’assimilaria a l’Alliance Party. I possiblement tingui el seu mateix destí. Ara ha aprofitat la caiguda del PSOE i la crispació social però el seu recorregut està molt limitat. El seu objectiu és prioritzar el debat social. Cal recordar, però, que al seu capdavant hi ha persones com R. Romeva o R. Gomà amb clares aspiracions sobiranistes.
- SI ha desaparegut malgrat una molt bona gestió al Parlament. Al fet de la ruptura amb el seu líder i fundador, J. Laporta, cal afegir-hi una política d’aliances absolutament nefasta donada la seva pròpia feblesa. En tot cas la figura d’Alfons López Tena apunta a tenir un proper clau en el procés. Si és ERC o CiU qui el captin en sortiran reforçats.
- Aquests comicis han tingut una participació del 70 %. La representativitat del Parlament és ara inqüestionable. És la Catalunya real on el 65 % dels diputats/des volen un referèndum i un 54 %, com a mínim, votaran sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada