569. Incapacitat de les opcions independentistes

L’independentisme català afronta les eleccions amb tanta esperança com incertesa. Esperança ja que per primera vegada la qüestió de la secessió és la pedra angular del debat polític. A més, els posicionaments d’Artur Mas fan creure que aquest ha endegat un procés cap a l’estat propi (associat o no al Regne d’Espanya). La incertesa prové més de l’estructura organiztativa que dels resultats. Ningú descarta hores d’ara una victòria sobiranista sobre l’unionisme. La qüestió rau en les proporcions. L’espectacular resultat a les eleccions basques deixa el sostre molt alt tot i que, certament, l’EAJ/PNV no ha presentat una proposta tant sobiranista com Mas.

La reunió per bastir una llista electoral única va fracassar ostensiblement. La CUP ni hi va anar. De la resta només SI van enviar delegats de primer nivell i la proposta d’ERC fou clarament dirigida a no arribar a cap pacte. La incapacitat d’aquestes formacions, cap d’elles amb més de 8.000 militants, per bastir acords és una prova de que l’independentisme polític partidista no està capacitat per generar sinergies a nivell social. El sectarisme s’ha fet fort a cada sigla. Això ha reforçat el paper de CiU capaç de sumar persones tant distants com ex diputades del PP o ex dirigents del PSOE  al projecte sobiranista.

Un mínim acord que se li podia exigir a ERC-SI i CUP era presentar llistes comunes a Lleida i Tarragona on la divisió provocava que els escons se’ls quedin PP o PSOE. Ni això. SI i CUP han optat per presentar-se tot i no tenir CAP possibilitat. A Barcelona la situació no és millor. En aquesta circumscripció s’entra amb un ridícul 3 %. Doncs segons les enquestes SI podria obtenir un 2,5 % i CUP un 2,4 % quedant ambdós fora del Parlament i llençant a la brossa prop d’un 5 % de vot independentista. En definitiva en aquestes eleccions és difícil elegir.