571. El tomb ideològic de CiU és l’element clau de les eleccions

Les eleccions autonòmiques de 2012 a Catalunya han suposat un manteniment de la correlació de forces entre catalanisme i espanyolisme respecte al 2010 però un canvi de fons profund, irreversible.

El 2010 foren escollits 14 diputats/des de 135 amb un programa independentista. CiU, amb un programa autonomista pel pacte fiscal amb Espanya en va obtenir 62. Ara el conjunt de partits que proposen la independència al seu programa (CiU, ERC, CUP) han sumat 74 escons. La transformació ideològica de CiU és l’element clau de les eleccions amb transcendència històrica. A més, internament es temia una sagnia de vots cap a forces amb una proposta moderada com el federalisme. No ha estat així. CiU ha conservat el 92 % del seu electoral tot i la òbvia radicalització ideològica. I la fuita no ha anat a parar als federalistes sinó a la també independentista ERC.

És obvi que CiU ha reculat en escons i això pot provocar que Mas perdi força dins la coalició, aquest és el gran perill. Però la majoria que conformava amb ERC i forces menors independentistes és intacta. De fet el retrocés de CiU és per la seva política anti social i no pel gir sobiranista.Encara més, la majoria a favor de fer una consulta, la majoria autodeterminista venç clarament als opositors a la consulta: 2.140.000 front 1.282.000 vots. I aquesta, de fet, era la pregunta de les eleccions: fem un referèndum?. Un 60 % és a favor, un 35 % en contra.

Dit tot plegat no hi ha una clara majoria independentista. L’independentisme venç amb 1.772.000 vots a l’unionisme que n’obté 1.283.000. En percentatge el resultat és 50 % a 35 %. Encara no és prou. L’independentisme ha crescut 207.000 vots però l’unionisme ha aconseguit mobilitzar 205.000 nous votants i aguantar l’estirada. El repartiment entre sigles és poc relevant ja que els blocs mantenen una estabilitat, ja fa molts anys, notable. És cert que el bloc catalanista ha donat un tomb ideològic cap a l’independentisme: l’any 1988 no hi havia un sol diputat escollit amb un programa independentista, ara en són 74. També l’unionisme s’ha radicalitzat i PP-C’anos sumen més que el PSOE. Això és bo, molt bo. Com més tensin el debat més possible serà la independència. Que els unionistes radicals creixin és clau per a que ho faci l’independentisme; són vasos comunicants. I la diferència de 490.000 vots a favor de l’independentisme deixa entreveure que, si hi ha consulta guanyarà el sí. Partint d’aquesta base cal que guanyi per una majoria major. I per això cal treballar dur amb arguments. Això serà apassionant.