Durant la segona part del segle XX la societat nord-catalana s'ha mobilitzat per a defensar la seva catalanitat, és així que s'ha creat infraestructures a tots els nivells (Casa Pairal, CeDACC, Departament de Català a la Universitat de Perpinyà, escoles immersives i fileres bilingües, serveis especifics de promoció de la catalanitat...
D'ençà uns quants anys aquesta catalanitat és afectada per projectes presentats com a innovadors que ens volen fer entrar en una suposada normalitat, de fet ens proposen una identitat catalana descafeinada, "macdonalitzada".
- El Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana, el CeDACC es dilueix dins la mediateca perdent funcionalitat i visibilitat.
- La Casa Pairal creada el 1963 pel Josep Deloncle, un lloc simbòlic de la ciutat desapareix.
- La fusió del departament de català de la Universitat de Perpinyà amb el departament de turisme posa la llengua catalana en un segon pla, una llengua que no caldria dominar per a cursar els Estudis Transfrontarers Catalans.
- Se retalla el pressupost del Departament de Català de la UPVD i s'hi ha suprimit llocs de treball.
- L'Institut Font Nova és substituit per un servei municipal dels afers catalans.
- El Mercat Medieval pensat i elaborat per l'Eliana Comelade, una cita de referència al casc antic de Perpinyà ha estat reemplaçat per una vulgar manifestació de cavallers i torneigs al Serrat d'en Vaquer.
El panorama dels mitjans de comunicacions és a la imatge de les declaracions del director de France Bleu que afirma que vol mantenir i desenvolupar “l'esperit català” en la programació, sense incloure cap programa en llengua catalana.
Les Cartes aprovades pel Consell General el 2007 i per la municipalitat de Perpinyà el 2010, unes Cartes que han de legetimar l'ús de la llengua catalana, són paper mullat, unes declaracions de bones intencions sense cap concretització, inútils si no són realment aplicades.
I el llistat s’allarga cada dia...
Els signes de descatalanització de la societat són nombrosos i evidents, fins i tot amagats per un discurs pseudo modern a vegades pintat de rendibilitat que ens fa fer passos enrere. Adherir a aquest manifest és evidenciar la voluntat de defensar la identitat catalana, a començar per la llengua que n'és el vector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada