452. Embranzida independentista entre el caos organitzatiu

L’èxit de la consulta de Barcelona Decideix ha coincidit amb una nova embranzida de l’independentisme. Hi ha massa vectors, però, que no van en paral•lel sinó es barregen creant una sensació de desordre notable.

1) L'èxit del model de Barcelona Decideix. La consulta de Barcelona Decideix és un èxit en tots els aspectes. El més important l’organitzatiu. Fins ara les d’Osona i Garrotxa eren els referents però es feien en zones poc espanyolitzades. En canvi Barcelona ha patit les darreres dècades un procés d’espanyolització notable i no era un escenari ideal. L’esforç logístic ha estat magnífic. Els portaveus han refusat tot partidisme enlloc del model anterior on Carles Móra, Uriel Bertran, Anna Arqué o Alfons López Tena tenien un paper primordial. L’anonimat dels voluntaris ha coincidit amb el dels coordinadors exceptuant la feina, molt seriosa de l’escriptor Alfred Bosch. El de les consultes, multi ideològic, és el model que hauria de seguir l’independentisme. Un dels seus èxits ha estat obligar a CiU a moure’s de la seva còmoda ambigüitat. El cas de Jordi Pujol té un pes notable i tindrà conseqüències. I ho ha fet sense alçar la veu ni amb les desqüalificacions arrogants habituals en ERC. Ho ha fet oferint participar. Definitivament ha tret l’independentisme de la marginalitat i l’auto complaure's.

L’alegria ha durat poc. Des de diumenge la deriva d’iniciatives sense connexió orientades a l’aventurisme han estat en ebullició. Del treball callat de les consultes amb un objectiu clar i eficient hem passat a una eclosió de propostes que semblen només cercar gestionar la seva pròpia imatge.

2) Els partits polítics actuen en clau electoral municipal. Qui més ha treballat aquest camp, Esquerra i CUP, es troben de cop i volta amb 3 competidors que, amb més o menys fortuna, pretenen obtenir representació. Reagrupament i Democràcia Catalana, al menys, han optat per l’estratègia de pactar coalicions. Ho han fet amb Esquerra i li faran de flotador a canvi d’obtenir una representació que, sols, no tindrien. Solidaritat presenta llistes que en la majoria de casos serviran per afeblir la presència d’ERC o evitar que la CUP tingui representació.

3) El drama arriba en el camp cívic. La multiplicació de grups unipersonals comença a ser preocupant. Una protesta convocada per 20 entitats convoca ...60 persones!. No paren de sorgir iniciatives "transversals i unitàries" les darreres a redós de les consultes. Hi ha l’exemple de l’Assemblea o Moviment per la Independència que pretén recollir l’esperit de les consultes i es presenta com un moviment nou. Es presenta, de sobte, sense consensuar res amb la infinitat de grups similars existents i amb les mateixes cares de sempre. Persones vinculades a Esquerra (Benach, Treserras, Junqueras), o històrics que ja han dinamitat altres moviments similars com la Plataforma per la Llengua o la Plataforma pel Dret a Decidir: E. Romeu o C. Forcadell d’ERC, les germanes Serra, els germans Castellanos. Gent amb molts anys de lluita a la seva esquena però que no deixen que els voluntaris anònims passin a primera línia i corren el risc de repetir els ja massa errors del passat. La idea, com sempre, és bona però cal coordinar l’independentisme des de la base parlant amb els diferents grups, primer, i presentant les iniciatives després. Tothom pot fer un manifest i convocar una assemblea constituent però ja comencem a tenir massa plataformes unitàries fantasma: Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir, Coordinadora de les Consultes, 10.000.cat, Acte de Sobirania, Ara o Mai, Acte de Sobirania, ... I per si fos poc un altre grup anuncia que presenta l’enèsima ILP per a que A. Mas convoqui un referèndum vinculant. A vegades l’independentisme avança malgrat els independentistes. Dona la sensació que tothom vol sortir a la foto però poca gent vol treballar realment. Bé, els qui no surten a la foto foren els 7.000 voluntaris de les consultes. I llavors si van treballar bé.