448. El tercer espai s’ha quedat coix

ERC-Barcelona va fer, ja abans de les eleccions autonòmiques, una aposta pròpia diferent del partit a nivell nacional. La secció local encapçalada per J.Portabella (encara cal insistir que no fa cap suquet de peix!) va anomenar-la “tercer espai”. La direcció nacional, amb Puigcercós, Ridao, Simó o Huguet, va enrocar-se en la defensa de l’aliança d’esquerres. L’eix social per sobre del nacional i, per tant, pactes tripartits arreu amb el PSOE i amb ICV-EUiA. El resultat fou el conegut: de 21 a 10 diputats. Encara així l’actual direcció considera que la seva estratègia fou validada a les urnes i que el descens electoral fou causat per la crisi. Dir això després de patir dues escissions i passar de 416.000 a 218.000 vots (la meitat !) és un cas d’autisme polític únic a la història. Mentretant Esquerra a Barcelona va escoltar el missatge i va concretar el tercer espai com una mà estesa a dos segments: altres sectors polítics oposats a l’aliança d’esquerres i, al mateix temps, a sectors “socialistes” desencantats pel seu partit, el PSOE. En el primer cas el tercer espai ha donat fruits. Un Reagupament tocat, però no enfonsat, ha accedit a integrar-se en el tercer espai. I ho ha fet al preu de perdre alguns associats que no han volgut tornar al partit d’on van marxar. Un altre sector que s’hi ha integrat és la Democràcia Catalana de J. Laporta. El que era un partit gairebé virtual ha recollit el sector de Solidaritat que prioritzava la unitat independentista per sobre de les, moltes, diferències amb l’actual ERC. Cal recordar, però, que Portabella va acceptar la que era gran condició de SI per les autonòmiques: elecció de la llista en primàries.

I a aquests 3 sectors s’hi han afegit persones de renom com M. Broggi o M. Carulla. Si ERC respecta les diferents sensibilitats del tercer espai aquest pot tenir una projecció futura. Si les utilitza per justificar la seva política d’aliances els darrers 7 anys el tercer espai durarà ben poc. Allà on l’aposta del tercer espai ha fracassat és en atreure ni tant sols una persona dels “sectors socialistes desenganyats amb el PSOE”. I això confirma que el tercer espai només podia tenir un pol d’atracció, l’independentista. L’obsessió des d’ERC per atraure elements del PSOE ha fracassat un altre cop. El tercer espai és independentista. I els socialistes desenganyats són, per sobre de tot, autonomistes i, després, progressistes.