460. Independentisme organitzat(4): receptes per guarir-se o intentar-ho

L’independentisme transversal (SI, RCat, DCat, CA/FC) ha de reflexionar si, amb la seva fragmentació, pot créixer com alternativa creïble a l’esquerra independentista (ERC, CUP). I aquesta darrera ha de saber que si la seva pràctica (tripartit, cert autisme) li permetrà créixer en cap direcció. Bloquejades totes les vies només quedaria encetar un procés d’entesa cordial entre els diferents grups, sectors o capelletes concretat en:

-creació d’un fòrum de diàleg, no orgànic, on hi siguin representades el màxim d’organitzacions polítiques,
-fonamentar la unitat d’acció independentista sobre l’esperit del 10 de juliol i les consultes promovent activitats comunes paral·leles a les partidistes
-establir acords electorals puntuals, com a mínim, en eleccions de més dificultat per a l’independentisme
-establir un protocol de comunicació especificant la renúncia a les desqüalificacions cap a altres independentistes (del tipus marginals, ciclotímic, trànsfuga, frívol, traïdor o sectari).
Tot plegat respectant les estratègies partidàries però cercant-hi en tots els casos,els punts en comú enlloc de sobrevalorar els desacords.

459. Independentisme organitzat (3): les municipals en mal moment

La possibilitat d’una entesa posterior al 28 de novembre de 2010 (eleccions autonòmiques) ha quedat bloquejada per les eleccions locals del 22 de maig de 2011. Enlloc de fer aproximacions les diferents forces han actuat amb tacticisme partidista. Bàsicament amb els següents actors:


-ERC: tensió entre el sector partidari d’obrir-se a la resta de l’independentisme (tercer espai) i la direcció que vol usar les locals com a excusa per legitimar els seus errors i tapar el desastre de perdre la meitat dels votants.
-Reagrupament: pretén sobreviure pactant amb l’actor més fort com a via per afeblir el seu competidor directe
-Solidaritat: aprofita les eleccions per convertir la coalició en un partit i publicitar la seva marca.
-CUP: després de 4 anys de feina municipalista es nega a arribar a acords per evitar que altres recullin el seu esforç
-Democràcia Catalana: arraconada dins de SI aprofita les locals per aliar-se amb els competidors directes de SI recuperant perfil propi
-Catalunya Acció/Força Catalunya: després de quedar al marge del xoc del 28 de novembre opta per aprofitar la visibilitat de SI per a publicitar el seu propi lider

458. Independentisme organitzat (2): motius de la malaltia

Tot plegat ha fet inviable presentar una alternativa creïble ni a nivell electoral ni de mobilització popular. És evident que, en aquest darrer cas les mobilitzacions partidistes mai superen les 5.000 persones i, tot sovint, no reuneixen més de 200. En canvi s’ha demostrat que l’independentisme és una força emergent i amb seguiment quan les sigles resten en un segon pla. Els exemples són clars:

 -les consultes independentistes amb un alt nombre de votants i participació de voluntariat,

- els ‘Actes d’estat’ de Sabadell i Mollerussa

- les manifestacions unitàries dels dies 17.02.2006, 1.12.2007 i 10.07.2010

El destí de la Plataforma pel Dret a Decidir, promotora de les dues primeres manifestacions (contra la retallada de l’estatut del 30 de setembre i pel dret a decidir sobre infraestructures) és prou clar. La plataforma es va trencar per l’intervencionisme dels partits, especialment ERC i les dues faccions van acabar als tribunals espanyols. El mateix va passar amb les consultes on Esquerra, altre cop, i Reagrupament van intentar controlar la direcció i hi va haver enfrontaments amb la consulta d’Osona dirigida pel persones de CDC. Curiosament part dels enfrontats van acabar unint-se en un quart partit, Solidaritat, des d’on han continuat els seus enfrontaments primer amb Reagrupament (eleccions autonòmiques) i després amb Democràcia Catalana i ERC.

Amb l’escenari de les manifestacions i les consultes va fer-se la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència el juliol de 2010. Tractava d’unir tots els independentistes en un sol moviment electoral per a proclamar la independència al parlament. L’eix de la crida era la unitat independentista: “Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar la independència (...)És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i especialment als seus militants. Ens estem referint a: Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat així com a d’altres partits i a tots els moviments socials que pensen que Catalunya ha de ser un Estat. A tots ells, els proposem unir-se en una gran coalició (...)organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible”.

La Crida s’unia a 3 sectors: partits, societat civil i ciutadania i va tenir un èxit electoral notable: 100.000 vots i 4 escons en només 4 mesos de vida. Èxit notable però limitat; el motiu principal fou la seva incapacitat per atraure cap partit polític de pes i només grups menors. Incapacitat, en especial d’arribar a cap acord amb Reagrupament malgrat demandes de les bases de les dues formacions. Posteriorment la “coalició” ha derivat en el partit SI. La crida inicial a la unitat s’ha transformat en un partidisme com s’ha demostrat en la nul·la voluntat d’arribar a acords puntuals amb altres forces independentistes. Un cas paradigmàtic és a Girona on es presenta una llista alternativa ja no a ERC sinó a la coalició CUP-RCat. A Barcelona aquesta línia ha suposat la ruptura amb DCat qui ha sortit de la coalició amb l’argument que a la capital calia una llista unitària si es volia, ja no tenir un pes important, sinó simplement representació. I per sumar DCat ha dividit SI.

457. Independentisme organitzat (1): diagnosi de la malaltia

La feblesa actual de l’independentisme organizat té un dels seus principals motius en la profunda divisió en grups endogàmics. Grups de gran cohesió interna basada en un notable tancament i l’aversió a col·laborar amb la resta d’organitzacions independentistes. Aquest escenari suposa:


1)l’antítesi de la rendibilitat de costos
2)un desgast enorme en debats erms amb retrets entre els diversos grups per tal de justificar la seva existència front la resta
3)la visió, per part de la població poc o gens polititzada, d’un guirigall organitzatiu.

Avui existeixen ja una vintena de grups polítics organitzats (més les seves joventuts) dins l’independentisme fent bona la màxima de “3 independentistes, 4 partits”.
-Esquerra
-Solidaritat que s’ha aliat al PRC, PSAN, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català.org, Catalunya Nació Independència i Catalunya Acció/Força Catalunya
-Democràcia Catalana
-Reagrupament més o menys propera a Catalunya Estat Lliure, Suma Independència i UNC
-CUP amb idèntica situació a Endavant (OSAN), MDT i els grups de joves CAJEI i Maulets
-Estat Català.cat
-La JNC
I nous grups com Identitat Catalana o Nova Catalunya Independent

456. Campanya de WWF per la tonyina

World Wildlife Forum (WWF) és una organització creada l’any 1961. Des de 1986 s’anomena World Wide Fund for Nature excepte a Estats Units i a Canadà on ha conservat el nom orinal. Les sigles s’han conservat. Té en marxa 1.300 projectes en proa de 100 estats. És la cara “amable” de les organitzacions conservacionistes. Un dels seus trets són les magnífiques campanyes publicitàries que fa. Saben cridar l’atenció sense perdre el respecte. La darrera s’ha presentat aquest mes d’abril i és obra d’una companyia francesa. Tracta de protegir la tonyina un esforç on coincideix, al nostre país, amb el de l’excel·lent tasca de l’eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA-IU). La campanya és essencialment gràfica amb el lema “Et preocuparies de mi si fos un rinoceront/panda/goril·la?.” Incideix, doncs, en l’estètica com un element que influeix molt en l’esforç per salvar algunes espècies.

455. Escòcia: Per 47 raons els independentistes governen millor (2)

4) Justícia i Seguretat:



- durant el govern independentista Escòcia ha incrementat en més de 1.000 el nombre d’agents policials que ja superen els 17.000.
- reducció de la criminalitat a nivells mai vistos.
- millora de la justícia: un 75 % dels casos ja es resolen en 6 mesos (2/3 el 2006).
- enduriment de les sentències de presó
- reducció de crims en un 20 %. Inversió de 30 milions de lliures manllevades a criminals en ajudes a 300.000 infants.
- el temor als crims ha baixat sensiblement i és menor que a Angalterra o, com l’SNP diu “al sud de la frontera”.
- els atacs amb “ganivet” han caigut un 30 %.
- “Victim Support Scotland” ajuda a les víctimes de qualsevol crim.


5) Medi Rural:


- El govern independentista ha intentat protegir les zones rurals de la seva nació per aconseguir un equilibri del territori. Com?. Amb l’Scotland Rural Development Programme (2008) que atorga 154 milions de lliures per renovar granges, protegir el medi ambient rural i les comunitats així com els serveis.
- aprovar una legislació contra la clausura de les escoles rurals
- Crofting Reform Act, llei contra els propietaris rurals absents (problema greu a Escòcia) que abandonen les terres i només especulen

6) Ecologia


- la llei escocesa de canvi climàtic amb reduccions anuals del 3 % i una previsió del 50 % pel 2050. Aquesta llei, pionera al món, ha suposat invertir un bilió de lliures en programes ecològics.
- la Flood risk management el 2009 contra les inundacions,
- una llei de marina així com un fòrum per dialogar amb les parts implicades. En aquest darrer cas s’han finançat els canvis per a modernitzar i fer sostenible la flota escocesa.
- donar crèdits als pescadors per a poder aplicar mesures conservacionistes
- crear un fons per tenir cura de les deixalles i arribar al que anomenen “zero waste fund”
- Wildlife and Natural Environment Bill amb dures penes en els crims medi ambientals
- rècord de projectes d’energia renovable endegats: 39. Escòcia ja n’és líder.


7) Fer nació


- llançament de la National Conversation (2007) que ha iniciat el debat sobre la independència.
- creació d’un museu sobre Robert Burns, poeta nacional escocès
- les seleccions nacionals duran el nom en gaèlic d’Escòcia: “Alba”.


Davant d’aquesta evidència hom es pregunta:


1) Avui dia hi ha tanta diferència en política d’esquerra o de dreta?. Un partit, com l’SNP, que redueix impostos és d’esquerra?. O el mateix partit que augmenta les ajudes socials i les escoles és de dreta?. L’SNP és un exemple de que les ideologies són una guia però el que importa són les idees i, sobretot, governar bé. Aplicar la lògica.
2) El cas escocès ens demostra que els independentistes poden governar i fer-ho bé. Millor que els unionistes. De fet els partits independentistes apleguen aquells sectors de la societat que no es conformen amb l’status quo, que volen progressar i millorar. No els qui volen quedar-se embarrancats en una autonomia caduca.
3) L'SNP podria haver governat abans de 2007 a canvi de recolzar el Labour Party. Va preferir, però, restar a l'oposició amb un argument bàsic: els independentistes no podien governar amb els unionistes.

454. Escòcia: Per 47 raons els independentistes governen millor (1)

Des de 2007 l’Scottish National Party (SNP) governa Escòcia amb majoria relativa. L’SNP és el partit dels independentistes escocesos. I allà tots van junts.  Ideològicament és transversal però tendeix a defensar un programa de centre esquerra. Els socialistes (anomenats allà laboristes), liberals i conservadors van acusar l’SNP de no tenir programa més enllà de la independència i de ser incapaços de governar. A algú li sona?. La realitat els ha desmentit.

l govern independentista ha promogut la realització d’un referèndum de independència pel 2010 però no el pot tirar endavant per l’oposició dels unionistes de dreta i esquerra. Mentrestant ha posat en marxa mesures polítiques per afavorir la població. En citarem “només” quaranta-set:

1)Sanitat:


- reducció del que s’ha de pagar per medicaments. En arribar l’SNP era de 6,85 lliures, el 2009 va passar a ser de 4 lliures i el 2011 s’han eliminat. A Anglaterra s’han incrementat.
- l’SNP ha aconseguit que el temps d’espera és el menor de la història i han aconseguit reduir-lo en un 38 % invertint-hi 1,2 bilions de lliures
- anular la decisió socialista de degradar alguns hospitals (Ayr, Monklands)
- establir un màxim de 2 mesos per la detecció i tractament del càncer (en realitat l’SNP l’ha rediït a 1 mes)
- increment del nombre d’infermeres, metges i dentistes del sistema públic de sanitat.
- reducció en un 25 % dels alts directius del mateix sistema.
- desplegament de 1.000 persones més en el serveis de la neteja a la sanitat per evitar infeccions.
- prohibició dels descomptes en venda de productes alcohòlics. Prohibició de venda de tabac a menors de 18 anys.


2) Política fiscal i social:
- el tema estrella ha estat la congelació de les “Council tax rates” durant 4 anys que equival a una baixada d’impostos,
- el pressupost 2009-10 incloïa una inversió en infraestructures (escoles, habitatge, carreteres i hospitals) de prop de 300 milions de lliures que crearan 5.000 llocs de treball.
- aplicar un bonus per a les petites empreses: congelació o eliminació d’impostos sobre 80.000 empreses escoceses protegint-hi els llocs de treball.
- abolir els peatges per creuar els ponts
- augmentar les ajudes per tenir cura d’infants fins a un 50 %
- abolició de les taxes de graduació que ascendien, el 2007, a 2.300 lliures.
- reducció de l’aparell de govern (ministeris i departaments) estalviant 4 milions de lliures.
- manteniment del dret dels pensionistes a ajuda al transport malgrat la decisió del govern britànic de retallar-los-hi
- inici de 115 habitatges socials cada setmana: en total n’han fet 24.000 en 4 anys.
- doblar el pressupost d’ajuda internacional a països pobres mentre el Regne Unit el dividia a la meitat.

3) Educació:
- el programa de construcció d’escoles ha suposat l’inici o reforma de 330 escoles beneficiant 100.000 mainatges. Durant l’administració laborista s’acabaven 0,76 escoles per setmana: amb els independentistes és de 1,3.
- el govern ha incrementat espectacularment les ajudes als alumnes per a menjador. 44.000 alumnes s’han vist beneficiats i el 2010 la xifra augmentarà en 118.000 abraçant el 40 % de l’alumnat.
- abolir l’import de graduació
- implementar un programa de construcció d’establiments escolars
- l’SNP ha aconseguit un altre rècord històric de reduir el rati alumnes/classes. En arribar el govern només un 2 % de les classes tenien menys de 18 alumnes; ara són el 13 %. Les de més de 25 han passat del 38 % al 23 %.
- increment en 2/3 dels joves que fan d’aprenents amb policies de formació professional
- reducció a 25 de mitjana d’alumnes a les classes. Construcció o reforma de 330 escoles. Creació del nou Currículum d’Excel·lència.
- increment d’un 20 % dels alumnes que estudien en gaèlic.

453. Espai català transfronterer: saltem la seva frontera

No arriba mai la creació de l’Espai Català Transfronterer. Seria un Eurodistricte format per la “província” de Girona i el departament dels Pirineus Orientals. Tindria personalitat jurídica oficial reconeguda per la Unió Europea i els dos estats implicats...precisament els qui fa 350 anys van imposar una frontera artificial que encara avui molts no reconeixem. El camí de l’eurodistricte comença el 2007 i ha estat impulsat per la Generalitat. Cal preguntar-se per quin motiu el novembre de 2009 el tripartit va anunciar que l’Eurodistricte seria una realitat el gener de 2010...un any després res de res. El nou govern autonòmic, de moment, tampoc no n’ha dit res. Afortunadament no és l’únic pas per ignorar la frontera que espanyols i francesos es van inventar: cal citar l’hospital transfronterer de Puigcerdà que atendrà a catalans del nord i del sud a una comarca (amb les obres aturades fins fa uns dies), la Cerdanya, on la frontera és especialment irònica. S’han invertit 36 milions d’€, el 60 % els posen els catalans del sud i el 40 % els del nord. Hom preveu la inauguració per l’agost de 2011. També el novembre de 2009 s’endegava el procés de “parelles lingüístiques transfrontereres” impulsat pel Centre de Normalització Lingüística de Figueres i on participa el Centre Cultural Català del Vallespir. Cal felicitar des d’aquí la feina del Centre que és magnífica i citar que a Figueres s’ha passat en un any de 60 a 105 parelles. Les “Transfrontereres” les formen un català del sud i un del nord. Finalment aquest mateix desembre Puigcerdà acollia els ramaders i carnissers de les dues Cerdanyes i el Capcir per constituir l’associació que crearà un escorxador transfrontererer a Ur. Com a curiositat si el president és un català de la part francesa el sotspresident ha de ser un català de la part espanyola i a la inversa. Que vagin posant fronteres. Però no separaran aquest poble.

452. Embranzida independentista entre el caos organitzatiu

L’èxit de la consulta de Barcelona Decideix ha coincidit amb una nova embranzida de l’independentisme. Hi ha massa vectors, però, que no van en paral•lel sinó es barregen creant una sensació de desordre notable.

1) L'èxit del model de Barcelona Decideix. La consulta de Barcelona Decideix és un èxit en tots els aspectes. El més important l’organitzatiu. Fins ara les d’Osona i Garrotxa eren els referents però es feien en zones poc espanyolitzades. En canvi Barcelona ha patit les darreres dècades un procés d’espanyolització notable i no era un escenari ideal. L’esforç logístic ha estat magnífic. Els portaveus han refusat tot partidisme enlloc del model anterior on Carles Móra, Uriel Bertran, Anna Arqué o Alfons López Tena tenien un paper primordial. L’anonimat dels voluntaris ha coincidit amb el dels coordinadors exceptuant la feina, molt seriosa de l’escriptor Alfred Bosch. El de les consultes, multi ideològic, és el model que hauria de seguir l’independentisme. Un dels seus èxits ha estat obligar a CiU a moure’s de la seva còmoda ambigüitat. El cas de Jordi Pujol té un pes notable i tindrà conseqüències. I ho ha fet sense alçar la veu ni amb les desqüalificacions arrogants habituals en ERC. Ho ha fet oferint participar. Definitivament ha tret l’independentisme de la marginalitat i l’auto complaure's.

L’alegria ha durat poc. Des de diumenge la deriva d’iniciatives sense connexió orientades a l’aventurisme han estat en ebullició. Del treball callat de les consultes amb un objectiu clar i eficient hem passat a una eclosió de propostes que semblen només cercar gestionar la seva pròpia imatge.

2) Els partits polítics actuen en clau electoral municipal. Qui més ha treballat aquest camp, Esquerra i CUP, es troben de cop i volta amb 3 competidors que, amb més o menys fortuna, pretenen obtenir representació. Reagrupament i Democràcia Catalana, al menys, han optat per l’estratègia de pactar coalicions. Ho han fet amb Esquerra i li faran de flotador a canvi d’obtenir una representació que, sols, no tindrien. Solidaritat presenta llistes que en la majoria de casos serviran per afeblir la presència d’ERC o evitar que la CUP tingui representació.

3) El drama arriba en el camp cívic. La multiplicació de grups unipersonals comença a ser preocupant. Una protesta convocada per 20 entitats convoca ...60 persones!. No paren de sorgir iniciatives "transversals i unitàries" les darreres a redós de les consultes. Hi ha l’exemple de l’Assemblea o Moviment per la Independència que pretén recollir l’esperit de les consultes i es presenta com un moviment nou. Es presenta, de sobte, sense consensuar res amb la infinitat de grups similars existents i amb les mateixes cares de sempre. Persones vinculades a Esquerra (Benach, Treserras, Junqueras), o històrics que ja han dinamitat altres moviments similars com la Plataforma per la Llengua o la Plataforma pel Dret a Decidir: E. Romeu o C. Forcadell d’ERC, les germanes Serra, els germans Castellanos. Gent amb molts anys de lluita a la seva esquena però que no deixen que els voluntaris anònims passin a primera línia i corren el risc de repetir els ja massa errors del passat. La idea, com sempre, és bona però cal coordinar l’independentisme des de la base parlant amb els diferents grups, primer, i presentant les iniciatives després. Tothom pot fer un manifest i convocar una assemblea constituent però ja comencem a tenir massa plataformes unitàries fantasma: Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir, Coordinadora de les Consultes, 10.000.cat, Acte de Sobirania, Ara o Mai, Acte de Sobirania, ... I per si fos poc un altre grup anuncia que presenta l’enèsima ILP per a que A. Mas convoqui un referèndum vinculant. A vegades l’independentisme avança malgrat els independentistes. Dona la sensació que tothom vol sortir a la foto però poca gent vol treballar realment. Bé, els qui no surten a la foto foren els 7.000 voluntaris de les consultes. I llavors si van treballar bé. 

451. Refusem la descatalanització de Catalunya Nord

Durant la segona part del segle XX la societat nord-catalana s'ha mobilitzat per a defensar la seva catalanitat, és així que s'ha creat infraestructures a tots els nivells (Casa Pairal, CeDACC, Departament de Català a la Universitat de Perpinyà, escoles immersives i fileres bilingües, serveis especifics de promoció de la catalanitat...

D'ençà uns quants anys aquesta catalanitat és afectada per projectes presentats com a innovadors que ens volen fer entrar en una suposada normalitat, de fet ens proposen una identitat catalana descafeinada, "macdonalitzada".

- El Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana, el CeDACC es dilueix dins la mediateca perdent funcionalitat i visibilitat.

- La Casa Pairal creada el 1963 pel Josep Deloncle, un lloc simbòlic de la ciutat desapareix.

- La fusió del departament de català de la Universitat de Perpinyà amb el departament de turisme posa la llengua catalana en un segon pla, una llengua que no caldria dominar per a cursar els Estudis Transfrontarers Catalans.

- Se retalla el pressupost del Departament de Català de la UPVD i s'hi ha suprimit llocs de treball.

- L'Institut Font Nova és substituit per un servei municipal dels afers catalans.

- El Mercat Medieval pensat i elaborat per l'Eliana Comelade, una cita de referència al casc antic de Perpinyà ha estat reemplaçat per una vulgar manifestació de cavallers i torneigs al Serrat d'en Vaquer.

El panorama dels mitjans de comunicacions és a la imatge de les declaracions del director de France Bleu que afirma que vol mantenir i desenvolupar “l'esperit català” en la programació, sense incloure cap programa en llengua catalana.

Les Cartes aprovades pel Consell General el 2007 i per la municipalitat de Perpinyà el 2010, unes Cartes que han de legetimar l'ús de la llengua catalana, són paper mullat, unes declaracions de bones intencions sense cap concretització, inútils si no són realment aplicades.

I el llistat s’allarga cada dia...

Els signes de descatalanització de la societat són nombrosos i evidents, fins i tot amagats per un discurs pseudo modern a vegades pintat de rendibilitat que ens fa fer passos enrere.
Adherir a aquest manifest és evidenciar la voluntat de defensar la identitat catalana,  a començar per la llengua que n'és el vector.

450. L’acampada de SI, ridículs o herois

Solidaritat ha pressionat, aquesta setmana, a CiU per evitar que la coalició autonomista s’abstingués en la proposició de llei de la independència. Cal aclarir que CiU no ha tombat la llei de la independència. Ha anat més enllà. Ha evitat que aquesta fos simplement debatuda acceptant esmenes a la totalitat del bloc unionista (PSOE, PP, grup mixt) que evitaven l’inici del procés de debat.

En primer lloc cal felicitar SI per complir la seva promesa i deixar en evidència ERC i la seva “pluja fina”. La forma de pressió de SI ha estat fer una acampada davant el parlament. La protesta ha aplegat una mitjana de 60 persones cada dia. Tenint en compte que, a part del propi partit convocaven 20 entitats* aproximadament cada entitat ha aportat 3 manifestants. Això ens serveix per veure el nivell d’atomització que viu l’independentisme català. La situació paradoxal es va donar amb l’entrada del diputat de Democràcia Catalana, J. Laporta, al parlament. Els concentrats de SI es van dedicar a cridar-lo “traïdor”. La paradoxa és que fou el propi Laporta qui, el 2 de febrer, va presentar la proposta de llei. I encara més: de 135 diputats només 14 van votar a favor i a un d’aquests se’l crida traïdor. SI no ha fet el més mínim gest per visualitzar la unitat amb els qui anaven a donar suport a la proposta. I aquests tampoc. Tothom actua en clau partidista. I tothom perd.

Sobre l’acampada ha estat un acte de notable entrega la decisió dels diputats de SI de dormir a la mateixa. Costa veure diputats que estiguin disposats a defensar les seves idees fins a aquest extrem. El mateix pels i les militants de Solidaritat que van haver de ser desallotjats. En aquest cas, però, cal recordar que l’independentisme rupturista fa molts anys que realitza accions similars amb riscos superiors. Un exemple fou la campanya de crema de fotografies del cap d’estat.

Pels independentistes convençuts l’acció de SI han estat heroiques. Fins i tot emocionava la determinació dels diputats. El problema és que SI, si vol créixer, no pot ser una còpia de les JERC. La imatge de 3 diputats abraçats al terra defensant que altres diputats votin el que ells volen ha semblat ridícula a molta gent. No ho hagués estat si amb els diputats hi hagués milers de persones però eren 60. SI ha optat per una estratègia d'enfortir la imatge del partit i no consensuar cap acció amb altres partits.

Cal pensar quina imatge volem de l’independentisme: si la de les consultes o la de l’acampada. No són compatibles. Els gestos de l’independentisme haurien de començar a anar dirigits a convèncer, el 23 % dels indecisos dels que parla el baròmetre. Algú es pensa que si a la campanya de les autonòmiques Solidaritat haguera fet accions com l’acampada hagués entrat al parlament?.

*(10mil.cat, Acte de Sobirania, Ara o Mai, Ateneu Sobiranista, CADCI, Català sempre, Catalunya Acció, Coordinadora de les consultes, Entitats de defensa del territori, Fundació Catalunya Estat, Gent de la Terra, Institut de projecció exterior de la Cultura catalana, Plataforma sobiranista Pla d’Urgell, Sobirania i Justícia, Sobirania i Progrés, Som 10 milions, Fundació Som Radio, Plataforma Ara SI toca). A part de la pròpia Solidaritat Catalana per la Independència.

449. L'Espai Macià a Les Borges Blanques

L'Espai Macià s'inaugura a Les Borges Blanques en un dia especialment simbòlic: el 14 d'abril. Aquell dia, l'any 1931, Catalunya es va convertir en una república independent tot i que va durar només 72 hores. Macià, a qualsevol país, seria un símbol. No només l'Avi dels darrers anys sinó sobretot el lluitador incansable dels anys vint. La persona que va anar a Cuba, que va encapçalar el grup que va crear l'estelada, que va emetre deute per finançar la independència. No com ara que s'emet deute per continuar mal gestionant la dependència. Macià va crear el primer partit independentista, Estat Català, el 18 de juliol de 1922. Amb un ideari fàcil d'entendre: ni dretes ni esquerres: unitat per la independència. Abans havia creat la més moderada Federació Democràtica Nacionalista, el 1919. Després va negociar amb altres grups independentistes de l'estat i va realitzar una ingent tasca a l'estranger per recollir suports a la causa. El cabdill va arribar a viatjar a l'URSS d'Stalin per demanar suport de tot tipus. Fins i tot va organitzar una incursió armada doncs Macià era coronel. Fou frustrada i es coneix com els fets de Prats de Molló. Frustrada a mitges doncs la premsa internacional va recollir tant l'alçament, la detenció com el judici que Macià va convertir en una campanya de propaganda separatista. Finalment, qui era un Quixot pels unionistes va crear ERC i va arrasar a les eleccions.

Ara Les Borges Blanques recuperen la seva figura i han creat una exposició, un centre cultural dedicat a totes les facetes d'un líder natural. L'espai inclou un audiovisual sobre la vida de Macià. El preu de l'entrada són 5 € però hi ha força descomptes. Ja de pas l'Espai servirà per a publicitar la comarca de les Garrigues. Una bona iniciativa.

449. Comencem a ser-ne molts

Les xifres de les consultes sobre la independència han estat espectaculars. Les consultes s’han celebrat a 554 poblacions, hi han votat prop de 885.000 persones i el sí ha obtingut un resultat extremadament contundent: més del 90 %. Cap moviment polític pot reunir més de 7.000 voluntaris ni generar els fets que s’han produït els darrers mesos. I cal subratllar-ho: de forma absolutament pacífica i cívica. Les persones voluntaries d'aquestes consultes són, ara, l'exèrcit pacífic i cívic que alliberarà aquest país. Una de les voluntàries apuntava els motius en una piulada: "Perquè els partits indepentistes no acaben d'entendre's per anar junts a les llistes i en canvi les bases podem treballar tant bé a la consulta?". Hi ha dades que han de fer reflexionar: a Barcelona la consulta ha recollit més vots dels que obtenen partits parlamentaris a nivell de tot el Principat, a la mateix ciutat els participants a la consulta han superat els votants al PSOE a les municipals, partit que sempre les guanya. Altres dades similars: a Girona han votat 16.000 persones i l’alcaldessa del PSOE ho és amb 11.000 vots. A Olot han votat 7.100 persones a favor de la independència…el PSOE governa amb només 2.000 vots. A Igualada el govern PSOE-ICV té el suport de 6.300 persones mentre ahir van votar per la independencia 7.100, a Manresa el PSOE té l’alcaldia amb 7.000 vots mentre 11.400 persones van votar per la independència. Al districte de Sant Martí ahir hi havia més punts de votació que a unes eleccions "oficials". Quants voluntaris significa això?. Quantes persones ja són fartes d'Espanya?. I tot plegat : 1) sense cap mitjà de comunicació a favor, enmig de l’ostracisme. Sabem que per sortir a les portades és més fàcil que quatre persones col.loquin un cotxe bomba que no que 250.000 votin per la independència. 2) incloent dins els votants als joves d’entre 16 i 18 anys i els immigrants; ambdós sense dret a vot a les eleccions “oficials”. 3) Ha quedat clar que CiU i el PSOE no són el mateix. Un juga a l'ambivalència, cada cop menys, l'altre s'hi oposa a la independència amb totes les seves forces. Això hauria de fer reflexionar als independentistes que han pactat amb el PSOE els darrers anys. L'oposició socialista (amb exemples com el lamentable editorial de "El Periódico") a les consultes contrasta amb la participació de part de la base de CDC. També amb els Pujol, Mas, Trias, Ortega o Castellà anant a votar. Els socialistes no voten a les consultes i, mai més, es pot regalar el govern a qui no és ni demòcrata. La línia ha quedat clara. 4) Cap nació, amb o sense estat, és capaç d'organitzar unes consultes com aquestes, amb l'esforç logístic i humà que signifiquen. Ahir vam veure que aquest poble és únic. L’independentisme és ara la primera força el país. S’han acabat els anys de “la minoria independentista”. Ara sabem que som molts, que cada vegada que anem pel carrer i ens creuem amb 10 persones, com a mínim, dues d’elles són dels nostres.

Ara sabem que guanyarem però ens cal trobar el camí per fer-ho.

448. El tercer espai s’ha quedat coix

ERC-Barcelona va fer, ja abans de les eleccions autonòmiques, una aposta pròpia diferent del partit a nivell nacional. La secció local encapçalada per J.Portabella (encara cal insistir que no fa cap suquet de peix!) va anomenar-la “tercer espai”. La direcció nacional, amb Puigcercós, Ridao, Simó o Huguet, va enrocar-se en la defensa de l’aliança d’esquerres. L’eix social per sobre del nacional i, per tant, pactes tripartits arreu amb el PSOE i amb ICV-EUiA. El resultat fou el conegut: de 21 a 10 diputats. Encara així l’actual direcció considera que la seva estratègia fou validada a les urnes i que el descens electoral fou causat per la crisi. Dir això després de patir dues escissions i passar de 416.000 a 218.000 vots (la meitat !) és un cas d’autisme polític únic a la història. Mentretant Esquerra a Barcelona va escoltar el missatge i va concretar el tercer espai com una mà estesa a dos segments: altres sectors polítics oposats a l’aliança d’esquerres i, al mateix temps, a sectors “socialistes” desencantats pel seu partit, el PSOE. En el primer cas el tercer espai ha donat fruits. Un Reagupament tocat, però no enfonsat, ha accedit a integrar-se en el tercer espai. I ho ha fet al preu de perdre alguns associats que no han volgut tornar al partit d’on van marxar. Un altre sector que s’hi ha integrat és la Democràcia Catalana de J. Laporta. El que era un partit gairebé virtual ha recollit el sector de Solidaritat que prioritzava la unitat independentista per sobre de les, moltes, diferències amb l’actual ERC. Cal recordar, però, que Portabella va acceptar la que era gran condició de SI per les autonòmiques: elecció de la llista en primàries.

I a aquests 3 sectors s’hi han afegit persones de renom com M. Broggi o M. Carulla. Si ERC respecta les diferents sensibilitats del tercer espai aquest pot tenir una projecció futura. Si les utilitza per justificar la seva política d’aliances els darrers 7 anys el tercer espai durarà ben poc. Allà on l’aposta del tercer espai ha fracassat és en atreure ni tant sols una persona dels “sectors socialistes desenganyats amb el PSOE”. I això confirma que el tercer espai només podia tenir un pol d’atracció, l’independentista. L’obsessió des d’ERC per atraure elements del PSOE ha fracassat un altre cop. El tercer espai és independentista. I els socialistes desenganyats són, per sobre de tot, autonomistes i, després, progressistes.

447. Alsàcia camina cap a la reunificació

Rot un wiss (Vermell i blanc), la bandera alsaciana no reconeguda oficialment però d'ús molt popularitzat

Dins el marc de la reforma territorial impulsada per l’UMP de N. Sarkozy Alsàcia ha trobat un camí per fer realitat el que fa anys era una utopia: unificar-se. El sistema centralista francès va dividir Alsàcia en dos departaments: Alt Rhin i Baix Rhin. La reforma de Sarkozy és ambiciosa i els alsacians ja han plantejat la necessitat d’unificar-se. Ho han fet el president del consell regional i els presidents dels dos consells generals. De moment es crearà un grup de treball després de les eleccions cantonals i el procés es clourà l’any 2012. La població alsaciana serà consultada democràticament en referèndum. Es dona la circumstància que el ministre francès de col·lectivitats territorials és alhora president del consell regional alsacià.

446. Acte, ahir, d’Unitat per Barcelona en suport al 10-A

Unitat per Barcelona, la coalició entre ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana va escollir un recinte modest, a l’Auditori, pel seu acte en favor de la consulta del 10 d’abril. El fet que ERC punxés en molts actes a la passada campanya aconsellava prudència. Ahir, però, els republicans no eren sols. Hi havia Reagrupament. I també la part de Solidaritat que ha apostat per la llista unitària i s’ha aplegat a Democràcia Catalana. La sala va quedar petita i amb públic a l’exterior. En total s’hi van aplegar unes 500 persones.

L’acte fou presentat de forma elegant per Txe Arana que va expressar la seva satisfacció personal davant l’aliança de diverses forces independentistes. També s’hi va expressar l’alcaldable Portabella reconeixent que era el que molta gent els hi demanava el 28N i llavors no es va fer en un cert retret a la direcció d’ERC que va optar per anar en solitari. Portabella va dir que la coalició era l’aportació que els 3 partits feien a la consulta del 10 d’abril. Laporta, aplaudit sense ser aclamat, va explicar que la seva acció política estava guiada per l’esperit del 10 de juliol i el de les consultes que va definir com “l’esperit social i cívic més important de la història de Catalunya”. Planas, de Reagrupament, va escenificar que havia canviat des del 28N: “avui hi som tots, hi ha junts els tres caps de llista de les candidatures independentistes que es van presentar el 28N”. En efecte seien plegats Rut Carandell, Joan Puigcercós i Joan Laporta però Planas oblidava que ahir faltaven altres independentistes i és bo recordar que només s’ha encetat un camí d’unitat. Menysprear als qui no hi són encara és una mala via.

Carandell, Puigcercós i Laporta no eren sols, a l’escenari actuava Titot i entre el públic Jaume Sobrequés, Armand de Fluvià o Carles Móra, alcalde d’Arenys quan aquesta població va promoure la primera consulta. Les constants referències a les consultes no van evitar que es parlés de la necessitat d’un pes fort dels independentistes a l’ajuntament de Barcelona. Allà Portabella va concretar demandes basades en el compliment de la carta municipal: participació directa en els impostos i que l’ajuntament sigui decisiu en infrastructures com la “xacra de Rodalies”. Finalment, Laporta va concretar per quin motiu calia fer aquesta aposta: “Barcelona, va dir, ha de ser el punt de partida de la descolonització d’aquest país.”

445. El cas d’UDC a Viladecavalls com exemple

Avui presentem un cas que il·lustra la idea que una coalició, sense trencar-se, pot optar per dues opcions diferents a les eleccions municipals. No és un cas únic.

A Viladecavalls (Vallès Occidental), en morir l’alcalde, membre de CDC, fou substituït per la militant d’Unió Regina Parellada qui ha estat alcaldessa els dos darrers anys. Ara, però, CiU es presentarà separada el 22 de maig. Convergència ha optat per la seva pròpia candidata i aprofitar la marca CiU. Això no treu que Unió es presenti en solitari, evidentment amb Parellada com a candidata. Els resultats són incerts i UDC acusa els seus companys de coalició de “decidir unilateralment escollir la seva cap de llista sense respectar els acords als que havíem arribat dos anys enrere”.

UDC es presentarà sense la marca CiU a les municipals però a les properes estatals i les autonòmiques tornaran a anar junts. I tot això no ha suposat la sortida del grup parlamentari de CiU dels membres d’UDC ni cap ruptura o amenaces de traïció o transfuguisme. Tampoc que dirigents capdvadanters de Convergència apostin darrerament per votar el 10A mentre els d’UDC ho refusen. Se’n diu cultura de coalició. I a l’independentisme n’hi ha poca. Per això, entre altres coses, l’autonomisme guanyarà unes eleccions més el 22 de maig.

444. Operació no compromise: Victòria contundent de Sea Shepherd

La campanya endegada pels pastors del mar, Sea Sheperd, contra la massacre de balenes ha obtingut, aquest any, una victòria sense precedent. La flota que pretenia caçar un miler d’animals a l’Antàrtic fou localitzada a principis d’any per l’expedició de Sea Shepherd. L’organització ecologista no ha deixat de pressionar els vaixells baleners des de llavors. I el govern ha hagut de suspendre la cacera de cetacis fent retornar a la flota.

L’any 2010 els baleners pretenien fer un miler de captures i l’acció de Sea Sheperd va fer que superessin per poc el mig miler. Aquest any la flota balenera pretenia arribar als 850. És ben segur que no s’han apropat ni de lluny a les captures de l’any passat. En aquella campanya els baleners van enfonsar un vaixell de Sea Sheperd i capturar un dels voluntaris que actualment és a presó. Aquest any, però Sea Sheperd ha aconseguit un èxit molt notable amb l’operació ‘No compromise’ i a mitjans de febrer el govern ja va anunciar que retirava la flota. Paul Watson, fundador de l’organització animalista, és cercat per les autoritats japoneses. En canvi aquest mes ha estat el convidat a un acte a la Universitat de Texas. Per cert, Sea Shepherd també ha fet un gran esforç arran del tsunami que ha afectat Japó.

443. Solidaritat es consolida com a partit...però cal quelcom més

La concentració de Solidaritat a favor de la llei per la independència no va decebre. Fou un èxit. L'espai, la Plaça del Rei, fou modificat per l'alt nombre de persones. La guàrdia urbana les va xifrar en 800. La Plaça Sant Jaume fou la nova ubicació i gairebé es va omplir. Els parlaments contundents. Com gairebé sempre Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes van emocionar. Alfons López Tena va fer un discurs ple de força. Continua essent un brillant orador tant des d'una estrada com a un míting. El secret, possiblement, és que creu el que diu i en política això és una excepció. Les seves referències a l'estanquera, que tindran continuïtat amb una proposta al parlament, van encendre el públic. Persones de totes les edats i condicions, també transversalitat en aquest aspecte.  Ahir SI va reeixir. L'acte fou organitzat amb eficàcia i SI va mostrar-se com un partit que ha consolidat el seu espai.

Queda el dubte, però, de com hagués estat aquest acte convocat de manera unitària. És cert que ha estat SI qui ha presentat la llei però a part de fer-ho cal cercar complicitats per dur-la endavant. Un detall: la llei es va presentar el 2 de febrer, llegida per Joan Laporta que recolzarà aquesta llei i la va presentar a la premsa. Des de llavors enlloc de cercar complicitats s'han creat enemistats. La independència la farem entre tots, i totes, o no la farem.

442. Demà tenim una cita amb SI

Demà, 2 d'abril, a les sis de la tarda Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha convocat una concentració a Barcelona. Serà a la Plaça del Rei de la ciutat comtal. A una zona on es pot respirar com era aquesta ciutat quan era capital d'un estat independent. El lema és ben clar 'Sí a la llei de independència, sí a la consulta'. SI ha presentat, com va prometre, una proposta de llei per a iniciar el procés de constitució de la comunitat autònoma de Catalunya en un estat independent. El procés ha anat passant els diferents tràmits. CiU podria haver-la vetat. No ho ha fet. De moment han presentat esmenes els de sempre, els qui estaven en contra de l'abolició de les curses de braus, els unionistes radicals: PSOE, PP, C'anos. Tenim una cita per fer veure als de les esmenes que la llei no és un caprici d'uns quants sinó la voluntat d'un poble.