Brendan Perry va formar, amb Lisa Gerrard, el sorprenent grup Dead Can Dance. Van vendre més de 2 milions de discos amb àlbums preciosistes com ‘Spleen and ideal’, ‘Within the realm of a dying sun’ i els aclamats ‘The serpent’s egg’ o ‘Into the labyrinth’. Algunes de les seves composicions foren popularitzades al fil ‘Baraka’. La seva música és original, tant que han recuperat instruments perduts en llibres i museus. Hi barregen conceptes musicals com la música gòtica, l’ethereal wave o els ritmes ètnics. Especial és la seva sonoritat que fa un allioli entre instruments acústics i electrònics; sintetitzadors amb llaüts. Gerrard va tenir un paper fonamental en la banda sonora de ‘Gladiator’ i va visitar Barcelona fa uns anys.
Una vegada separats han seguit la seva pròpia carrera més prolífica en el cas de Gerrard que de Perry. Aquest havia publicat fins ara un sol àlbum ‘Eye of the hunter’. Ara ha presentat el seu segon, ‘Ark’ en un concert a Praga a finals de març però el disc s'ha publicat el 7 de juny. El músic viu des de fa anys a una església, a la frontera entre l’Irlanda lliure i l’ocupada pels britànics, que va adquirir i ha transformat en el seu habitatge alhora que en un espai de composició i gravació. El darrer disc conjunt data de 1996 i Perry ha aventurat un possible nou disc plegats després de la gira conjunta que van fer el 2005. De moment, però, hi ha l’opció de navegar en aquesta nova arca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada