El 8 de juny va morir a Provença Jacme Ressaire. Era un d’aquells militants tant desconeguts com incansables. Fou president del Partit de la Nacion Occitana, en aquella època conegut com Partit Nacionalista Occitan, de 1974 a 2008. El PNO és un petit partit que aposta per la independència occitana sense fixar-se en les diferències ideològiques i basant-se en la teoria etnista de F. Fontan.
Ressaire, llibreter i apicultor, fou un batallador sempre darrera de la publicació del PNO, “Lo Lugarn”. L’estat francès el va perseguir per defensar la independència d’ Algèria. El vaig conèixer ja fa molts anys i em va impressionar la convicció de les seves idees. No importava l’èxit d’aquestes. Llavors Occitània era més idea que realitat. La darrera vegada que el vaig trobar fins i tot ell, idealista nat, era sorprès de l’embranzida del moviment cultural occità. I encara ha vist l’èxit de l’occitanisme polític amb l’elecció recent de 5 diputats del Partit Occitan.
Durant una visita a Barcelona Ressaire ens va explicar a un grup de joves la diferència entre Occitània i França. Occitània representava la puresa, sense corrupcions, on es prioritzava l’amor i els ideals trobadors. França representava l’església corcada vaticana, la violència i el materialisme. Molts catalans, fins i tot el rei, van morir a Muret defensant la primera opció. Els càtars occirtans éren coneguts com a "bons homes" i és la millor descripció per aquest militant occità.
Ressaire era un polític que ho donava tot per les seves idees. Quan lluites pel que creus, encara que sigui minoritari, possiblement no vius de la política ni ets conegut però ets feliç. Ressaire fou feliç i la seva lluita la continuen molts occitans.
Molts polítics, en canvi, són famosos i es fan rics amb la política, però no es poden mirar al mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada