208. Qui és l’N-VA de Flandes?

Dank u !: Mercès! en flamenc

Volks Unie, origen de tot
La Volks Unie (VU) va néixer per unir les diferents sensibilitats del moviment nacional. La convivència es va cloure el 1978 quan va entrar al govern estatal belga. L’ala independentista i dretana va escindir-se en el Vlaams Blok (VB) que, des de llavors, no ha parat de radicalitzar les seves postures nacionals i socials: independència total i conservadurisme oposat a la immigració sense control.
Passada l’escissió la VU va optar pel centrisme i la indefinició respecte a la qüestió nacional. De tal manera que un 35 % dels seus membres eren d’esquerres, un 36 % de centre i un 29 % de dreta. La seva participació, a canvi d’engrunes, en diversos governs, va anar afeblint-la. Tot plegat va erosionar el seu vot que va passar als rivals del Vlaams Blok.


Ruptura de la Volks Unie
I així arribem als anys noranta quan opta pel federalisme i l’esquerra liberal com a programa en oposició a l’independentisme i la extrema dreta del Blok. El paper a jugar amb les aliances provoca la ruptura de la Volks Unie en dos sectors. Els partidaris de pactar a tot preu i els de negociar cada acord amb duresa.

Bourgeois, veritable artífex de l'èxit

- El primer sector, de Bert Anciaux, és clarament d’esquerra i partidari de col•laborar amb els partits unionistes. Funda “Spirit”. El que al principi és col•laboració amb els unionistes acaba essent submissió i Spirit es converteix en un satèl•lit del partit socialista.
- El segon, de Geert Bourgeois, opta per un centre dreta i la independència. Funda la Nieuw Vlaams Alliantie (N-VA). En solitari obté un escó estatal el 2003. Entra al govern flamenc amb la democràcia cristiana a canvi d’un gir nacional clar com la conferència flamenca, convocada pel govern, que determina que la sobirania constitucional resideix en el poble flamenc (2006).
En el moment de la ruptura el Vlaams Blok, cada vegada més obsessionat amb la immigració i menys preocupat per la independència, era majoritari dins el nacionalisme flamenc seguit per Spirit i l’N-VA era el sector minoritari. A Catalunya ERC va optar per mantenir l'aliança amb Spirit i no tenir-ne amb N-VA. CiU opta per tenir com aliats els liberals flamencs que defensen la unitat de Bélgica.


Nova aliança flamenca
Al contrari que els seus antics companys,  l’N-VA ven car cada acord. Tot i ser minoria condiciona el govern autònom flamenc fins al punt que el president Yves Leterme declara que amb Bélgica “tot el que tenim en comú és el rei, la selecció i cert tipus de cervesa”. Ens imaginem Montilla fent aquestes declaracions condicionat per ERC?.
La contundència de la coalició entre democrata-cristians i la N-VA en la defensa de Flandes provoca que guanyin les eleccions estatals de 2007. Tot i diversos intents no poden formar govern. L’N-VA no es conforma amb un acord de mínims ni de col•laborar a canvi de res. Malgrat l'acord de reformar el sistema federal el partit de Bourgeois ho troba insuficient i trenca el govern federal i el flamenc el setembre de 2008. Els càrrecs al servei de les idees i no a l'inrevès. Després de diversos intents els unionistes no pdoer fer un govern fort.  El 13 de juny de 2010 Bèlgica torna a celebrar eleccions generals. Qui les guanya?. Precisament l’N-VA amb un programa independentista i on els acords de govern es negocien a canvi de contrapartides. No es regalen.