Hi ha la sensació
que una consulta amb dues preguntes és, de fet, una consulta amb trampa. Els
arguments són prou clars, entre ells:
- La pregunta d’Escòcia
ha estat validada per un dels Estats més potents del món, el Regne Unit, i, de
fet per l’Unió Europea.
- La pregunta
escocesa: “Vol vostè que Escòcia esdevingui un Estat independent?” és clara. No
admet debats. Les preguntes catalanes, amb resultats ajustats, duran a un
atzucac d’interpretacions variables.
- Les dues
preguntes afebliran sempre la resposta del sí i, en ser poc clares, duran a una
menor participació.
- La primera
pregunta catalana és d’un to naïf preocupant, no té cap sentit. La paraula
Estat té diversos significats en dret internacional: Estat és Baviera, Texas,
Espanya o Andorra. No era Estat, per decisió pròpia, la Líbia de Gaddafi.
Dit tot plegat, aquest
ha estat un mal menor per tres raons.
La primera és que s’ha
aconseguit que ICV-EUiA, formació bàsicament unionista, entri en el bloc dels
convocants de la consulta. Això era vital per afeblir el bloc dels opositors a
la consulta. De fet la pregunta era en mans d’ICV-EuiA i tothom ho sabia. Els
resultats electorals no van deixar una altra opció. S’ha volgut fer creure que
UDC i tenia un paper decisiu però no era així. El partit democristià no tenia
cap pes en les negociacions ja que el seu poder està fortament limitat pel seu
perfil i per dependre, de fet, del seu partit coaligat: CDC.
En segon lloc la
pregunta deixa en situació d’escac al PSOE català. No hi ha cap motiu polític per
a que s’hi oposi si exceptuem la seva submissió al Carrer Ferraz. Amb la doble
pregunta el PSOE català queda dinamitat i entregat a l’unionisme radical
definitivament.
La tercera raó és
definitiva. El Regne d’Espanya s’oposarà amb totes les seves forces a que se
celebri cap consulta. Té les armes, els diners i la seva legalitat interna a
favor. Aquesta és la següent fase de la lluita: si es celebrarà el referèndum o
no. I en aquest sentit la(es) pregunta (es) passen a segon lloc. Per això era
tant important afeblir els qui s’oposen a la consulta. I per això el text de la
pregunta, tot i que erroni, no és substancial. Si Espanya s’en surt evitant la
consulta el procés derivarà probablement en una declaració unilateral i la
pregunta només serà ratificar aquesta.
