604. Les dues preguntes, un mal menor

Hi ha la sensació que una consulta amb dues preguntes és, de fet, una consulta amb trampa. Els arguments són prou clars, entre ells:

- La pregunta d’Escòcia ha estat validada per un dels Estats més potents del món, el Regne Unit, i, de fet per l’Unió Europea.

- La pregunta escocesa: “Vol vostè que Escòcia esdevingui un Estat independent?” és clara. No admet debats. Les preguntes catalanes, amb resultats ajustats, duran a un atzucac d’interpretacions variables. 

- Les dues preguntes afebliran sempre la resposta del sí i, en ser poc clares, duran a una menor participació.

- La primera pregunta catalana és d’un to naïf preocupant, no té cap sentit. La paraula Estat té diversos significats en dret internacional: Estat és Baviera, Texas, Espanya o Andorra. No era Estat, per decisió pròpia, la Líbia de Gaddafi.

Dit tot plegat, aquest ha estat un mal menor per tres raons. 

La primera és que s’ha aconseguit que ICV-EUiA, formació bàsicament unionista, entri en el bloc dels convocants de la consulta. Això era vital per afeblir el bloc dels opositors a la consulta. De fet la pregunta era en mans d’ICV-EuiA i tothom ho sabia. Els resultats electorals no van deixar una altra opció. S’ha volgut fer creure que UDC i tenia un paper decisiu però no era així. El partit democristià no tenia cap pes en les negociacions ja que el seu poder està fortament limitat pel seu perfil i per dependre, de fet, del seu partit coaligat: CDC. 

En segon lloc la pregunta deixa en situació d’escac al PSOE català. No hi ha cap motiu polític per a que s’hi oposi si exceptuem la seva submissió al Carrer Ferraz. Amb la doble pregunta el PSOE català queda dinamitat i entregat a l’unionisme radical definitivament. 

 

La tercera raó és definitiva. El Regne d’Espanya s’oposarà amb totes les seves forces a que se celebri cap consulta. Té les armes, els diners i la seva legalitat interna a favor. Aquesta és la següent fase de la lluita: si es celebrarà el referèndum o no. I en aquest sentit la(es) pregunta (es) passen a segon lloc. Per això era tant important afeblir els qui s’oposen a la consulta. I per això el text de la pregunta, tot i que erroni, no és substancial. Si Espanya s’en surt evitant la consulta el procés derivarà probablement en una declaració unilateral i la pregunta només serà ratificar aquesta.