Nadau és possiblement el grup musical occità de més anomenada. Només l'absurda frontera imposada pels estats francès i espanyol fa que la seva música difícilment arribi a la Catalunya sud. De fet és ben curiós com artistes sorgides de l'Star Academy francesa com el fenòmen de la bretona Nolwenn Leroy no tenen cap eco a l'estat espanyol. A la inversa passa el mateix. Cantants com David Bisbal o altres apareguts arran d'Operación Triunfo limiten les seves aparicions al mercant hispano-castellà. Tot plegat fa dubtar de la seva qualitat musical i ens permet veure fins a quin punt els nacionalismes espanyol i francès són sectaris fins i tot en el món de les arts. Es tanquen sobre si mateixos.
Nadau, però, ha aconseguit sortir del mercat occità i és reconegut també al mercat francès. Han omplert dues vegades el mític Olympia de París cantant en occità. El grup camina des de 1973 “De cap ta l'immortèla”. Aquesta cançó, avui dia més un himne nacional occità, parla de la recerca de la flor de neu o edelweiss. Metàfora de la llibertat i la dignitat nacional. Quan es va escriure l'occità agonitzava sense presència enlloc. Però explica la cançó que “després de la llum, una altra llum, una altra llum, una altra llum” i així s'entèn que es tornarà a il·luminar Occitània. I de fet poc a poc es van crear les escoles privades en occità, les Calandretas, i després una altra llum: les públiques, i després els cursos d'iniciació als instituts, i les ràdios, la presència a la televisió, el primer setmanari íntegrament en occità...i així De cap ta l'immortèla.
Nadau ha 10 àlbums d'estudi i alguns més recopilatoris i en directe. La seva música té una base rítmica tradicional recuperant instruments gascons com el sac de gemecs i el cant gascó (a Bearn hi ha molts grups corals en occità principalment masculins). Això ho barreja magistralment amb guitarres elèctriques, baix o bateria. Per entendre la seva ubicació geogràfica Occitània és la nació al sud de l'estat francès. El nord de l'estat té com llengua pròpia el francès, una llengua d'oil perquè per dir sí diuen “Oui”. Al sud, de Clarmont Ferrand fins els Pirineus és Occitània on s'hi parla una llengua d'òc. Per dir sí diuen “òc”. A la part oest d'Occcitània hi ha la regió de Gascunya amb un dialecte propi: el gascó. I aquest té varis sub dialectes. Un d'ells és l'aranès. Un altre el bearnès parlat a Bearn. Aquesta regió, al costat del País Basc ha conservat força bé la llengua. La capital és Pau coneguda pel seu equip de bàsquet: el Pau Orthez. D'aquesta zona és també l'actual presidenciable francès i ex ministre d'educació François Bayrou, occitano parlant, i que ha fet grans esforços per dignficar la seva llengua.
El concert serà el 7 de març a les 9 del vespre a L'Auditori de Barcelona. L'entrada costa 20 € (15 € a Atrapalo). Hi serem.
Aquests són els versos i un video de “De cap ta l'immortèla”:
Sèi un país e ua flor, e ua flor, e ua flor
Que l'aperam la de l'amor, la de l'amor, la de l'amor...
Tornada:
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar, de cap tà l'immortèla
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar, lo país vam cercar!
Au som deu malh, que i a ua lutz, que i a ua lutz, que i a ua lutz
Qu'i cau guardar los uelhs dessús, los uelhs dessús, los uelhs dessús...
Que'ns cau traucar tot lo segàs, tot lo segàs, tot lo segàs
Tà ns'arrapar, sonque las mans, sonque las mans, sonque las mans
Lhèu veiram pas jamei la fin, jamei la fin, jamei la fin
La libertat qu'ei lo camin, qu'ei lo camin, qu'ei lo camin...
Après lo malh, un aute malh, un aute malh, un aute malh
Après la lutz, ua auta lutz, ua auta lutz, ua auta lutz...
