470. Com es presenta l’independentisme a les municipals?

Un 65 % del territori, un 96 % de la població

La Comunitat Autònoma de Catalunya té 947 municipis. L’independentisme presenta llistes a un 65 % d’aquests pel 22 de maig. Amb tot això suposa un 96 % de la població. CiU és la força política que presenta més llistes al Principat: 911 front les 884 de fa 4 anys. Pel que fa a les forces independentistes ERC continua essent la principal amb 588 llistes front les 688 de 2007. Novament en Joan Ridao ha mentit: fa unes setmanes afirmava que ERC ja tenia 700 candidatures fetes i repetirien el nombre. Sumant les de fora del Principal Esquerra s’ha quedat en 654 per les 747 de 2007. Quan mentir surt de franc perquè no fer-ho sempre?.

SI contra CUP

Solidaritat ha sorprès tothom. Afirmava cercar qualitat. Malgrat això SI ha fet 111 llistes de les que la immensa majoria en solitari. S’ha afirmat que moltes d’aquestes llistes són fantasma. Si és així se sabrà el 22 de maig i el que ara és una demostració de força suposarà un dur cop a la credibilitat de SI. Un cop dur perquè moltes de les llistes solidàries són precisament a llocs on la CUP tenia presència feia anys. De fet SI pot evitar l’entrada de CUP a diverses localitats i que no avancen a capitals de comarca on havien fet molta i bona feina. CUP presenta 75 llistes front les 40 de fa 4 anys i recolza 5 més al Vallès. CUP i SI protagonitzaran un duel per establir quina de les dues forces pot ser l'alternativa municipal a ERC dins l'independentisme.

Reagrupament gairebé no presenta llistes en solitari excepte a petits municipis com Viladecavalls. Tot i que el president reagrupat va dir que presentar-se a les municipals era una “imbecil·litat” RCat es presentarà a 50 municipis. Principalment amb Esquerra però també ha fet 3 pactes amb SI i alguns amb CiU o amb CUP. Especialment el de Girona.

A part d'aquestes llistes hi ha algunes de puntuals com la de Nova Catalunya Independent a Olot o Identitat Catalana a L'Hospitalet de Llobregat. Aquesta darrera té el dubtós mèrit de no tenir cap integrant de la població.

Creixement a les Illes i manteniment al País Valencià i la Franja

Fora de la CAC Esquerra es presenta a una trentena de localitats balears mostra del seu creixement sobre tot a Mallorca. De fet a aquesta illa ha passat de dues llistes el 2003 a 21 enguany. Això suposa que cobreix un 87 % de la població. A Eivissa tornen a presentar-se en coalició amb el PSOE. La CUP, SI o Reagrupament no tenen presència a les Illes.

Al País Valencià la CUP té presència testimonial a dues localitats: Barxeta i Benifairó de la Valldigna. ERPV havia presentat 47 llistes però aquest cop seran 38. Esquerra també es presenta a la Franja de Ponent, concretament a Calaceit dins d' Entesa de Calaceit mentre Convergència Democràtica de la Franja ho fa a Fraga, Benavarri, Pont de Montanyana, Sopeira i a Areny de la Noguera on tanca la llista l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa.

469. Celebrant morts

Diumenge 1 de maig l’OTAN assassinava un dels fills del coronel Gadafi de 29 anys i 3 dels seus nets. La majoria de la premsa no ha especificat les seves edats: 4 anys, 3 anys i 4 mesos. L'OTAN assassinava dies després de que els Estats Units comencin a comprar petroli als rebels des de Bengasi. Un fet objectiu que demostra la veritable intenció de l’acció militar contra Líbia i que contrasta amb l'actitud envers Síria.

Dilluns els mateixos Estats Units anunciaven l’assassinat d’Ossama Bin Laden. Després d’una dècada, el país que suposadament controla totes les notres vides via satèl·lit, aconseguia suposadament part del seu objectiu. “Part” doncs Bin Laden viu, si realment era el cap d’Al Qaeda, seria molt més útil que mort. Un pres és un derrotat, un mort esdevé un màrtir. I els màrtirs alcen les masses. En tot cas hores d'ara no tenim cap dada objectiva per creure en aquesta mort. Cap.

Les celebracions d’assassinats són especialment repugnants però les de les darreres setmanes són, a més, objectivament inconscients. Bin Laden ha vençut. Quan va optar per fer front a Estats Units el salafisme no era gaire res. Avui està sòlidament implantat arreu del món musulmà. I guanya adeptes. En guanya quan s’ensenya els cadàvers de musulmans però mai d’occidentals, quan l’exèrcit hindú massacra la població del Caixmir i el rus la del Caucas, en guanya quan es bombardeja Líbia però es permeten matances a Bahrein, ...

El món musulmà viu profundament humiliat, militarment massacrat: 150.000 morts a Iraq per unes “armes de destrucció massiva” inexistents, culturalment menyspreat i políticament sotmès. Fa tres dècades el problema era Palestina. Ara són Marroc, Líbia, Tunísia, Egipte, Iraq, Txetxènia, Indonèsia, Caixmir, Iemen...i Europa. Sí, a Europa viuen milions de musulmans que són farts de pensar que els morts gairebé sempre els posen ells. I tenen els mitjans per evitar que no continuï essent així. Celebrar assassinats, sovint, és el pas anterior a lamentar-los.

468. L’etern apropament entre Maulets i CAJEI

El 15 d’abril Maulets i CAJEI celebraven un acte conjunt a València sota el lema ‘Unint-nos fem el camí’. El dia següent a Llíria aplegaven, altre cop junts, unes 300 persones. De fet ambdues organitzacions han actuat com una de sola en els diferents actes del 25 d’abril d’enguany per primera vegada. No és una novetat, però, la col•laboració entre Maulets i CAJEI. A les respectives assemblees, de del llunyà 2007, han apostat reiteradament per bastir la unitat d’acció cap a un sol referent juvenil. Fins i tot a Manresa actuen com una sola organització, JEI.

El que resulta sorprenent són els anys que estan necessitant dues organitzacions bessones per arribar a un acord que vagi més enllà d’una unitat d’acció tant positiva com insuficient. Tant Maulets com CAJEI tenen estructures assembleàries que defugen les direccions habituals sempre reticents a perdre quotes de poder. Tampoc es pot argumentar que vinguin de tradicions polítiques diferents. Cal no oblidar que si bé Maulets prové del sector PSAN va unificar-se amb JIR que provenia del sector IPC; per la seva part CAJEI va néixer propera a Endavant que, precisament es fonamentava en la unitat d’acció de sectors provinents també dels sectors esmentats. Ni tant sols hi ha un argument ideològic car llegir els textos dels dos grups fa difícil trobar-hi diferències i Maulets fa temps va acceptar la demanda de CAJEI d’apostar pel “comunisme”.

Tot plegat fa de mal entendre com dos grups idèntics duguin mitja dècada d’apropament i negociacions internes però siguin incapaços de renunciar a les sigles respectives.

467. Nova ocupació índia: Glen Cove

El 14 d’abril militants indis ocupaven la finca de Glen Cove, a California. Hi plantaven un tipi ritual de gran alçada i la bandera de les nacions índies americanes amb els colors groc, vermell, negre i blanc. L’ocupació responia a la intenció de convertir un lloc sagrat per les tribus índies californianes en un espai urbanitzat.

Glen Cove és també conegut com Sogonea Te en la llengua ohlone o costano. Aquesta llengua va extingir-se l’any 1939 però els costano, una nació índia de la badia de San Francisco, compten encara avui amb uns 1.400 membres. No només per ells Sogonea Te és un lloc sacre sinó per altres grups tribals. Tots plegats han rebut el suport de l’American Indian Movement (AIM) així com de Sacred Sites Protection & Rights of Indigenous Tribes. Aquest darrer grup ha negociat, sense èxit, amb la promotora de forma pacífica. Aquesta ha començat a desplegar els seus operaris davant l’esguard desafiant dels militants indígenes que fa dies que viuen a la finca.

466. Festival de cultures minoritzades a Marsella

‘Lo Liame’ és una associació occitana que organitza des de fa onze anys un festival peculiar. Es tracta del Festival de les llengües i cultures minoritzades del món. Enguany celebra la seva onzena edició, com sempre, a Marselha (Marsella en occità). La ciutat foceana acollirà delegacions kurdes, catalanes, bretones, berbers (imazighen), criolles,... entre les actuacions previstes hi ha la versió de ballet dels gascons Familha Artús i el grup Lou Seriol de les valls occitanes de l’estat italià. Comença l’onze d maig i clourà el primer de juny. Els Països Catalans són representats per Belda i el Conjunt Badabadoc que hi toquen el 12 de maig “amb la llengua dels filòsofs Ramon Llull i Pep Guardiola, la força de l’USAP i la concentració del Barça, les derrotes militars a Lleida i la confrontació hippy d’Eivissa, les restes romanes de Sagunt i Tarragona, una bona paella amb vi de l’Empordà..:”.

465. Puntualitzacions sobre les eleccions canadenques i Quebec

Les recents eleccions canadenques del 2 de maig han estat observades per sectors unionistes al nostre país com un retrocés dels independentistes del Parti Québécois (PQ) i han donat per finida la seva història. La realitat, però, no és aquesta i les errades en l’anàlisi fet mereixen algunes puntualitzacions.

1)El Parti Québécois (PQ) no es presentava a aquestes eleccions. De fet el PQ va ser fundat l’any 1968 i no es presenta a les eleccions estatals canadenques només a les municipals i a les del Québec. És cert que el PQ viu una situació de certa feblesa des de fa anys amb divisions internes i manca de lideratge. I malgrat això obté un 30 % dels vots.

2)El partit que ha passat de 49 a 4 escons ha estat el Bloc Québécois (BQ). Aquest partit va ser fundat l’any 1990 i, al contrari que el PQ, participa a les eleccions de Canadà on creu que cal tenir influència. Això no treu que les relacions entre les dues formacions siguin fraternals i tinguin similar base electoral. Un dels problemes del BQ és que Gilles Duceppe el dirigia (acaba de dimitir) des de 1997 amb una nul·la renovació interna. Però el BQ no és el PQ sinó que va ser fundat per dissidents quebequesos dels dos grans partits canadencs: liberal i conservador.

3)El BQ s’ha enfonsat en terme d’escons perdent un 91 % dels escons. En terme de vots ha perdut un 40 %. El BQ ha obtingut, en un escenari molt difícil, un gens menyspreable 23 % dels vots.

4)El gran vencedor de les eleccions al Quebec és el New Democratic Party. Segons la premsa unionista els votants independentistes han abandonat els seus ideals s’han passat a aquest partit però al Québec l'NDP és el Nouveau Parti Démocratique-Section Québec. De fet els seus militants només ho són a nivell federal (Canadà) però a nivell provincial (Québec) poden ser militants, al mateix temps del PQ o altres partits. En canvi no observen el desastre electoral dels partits unionistes clàssics (conservador i liberal) en un moment de retrocés del BQ.

5)I la gran paradoxa és que :

- una part important d'independentistes quebequesos, fins i tot membres del BQ, han recolzat públicament l'NDPQ. Per primer cop la socialdemocràcia podia tenir un paper important al Canadà i, de fet, s'ha posat en dubte què hi van a fer els independentistes al parlament de Canadà ja que, el que cal, és tenir majoria a Montreal i no a Ottawa. De fet s'ha parlat obertament de “infiltració d'independentistes a l'NDP”.

- la majoria dels 102 escons de l'NDP, concretament 58, els ha obtingut a Quebec i ho ha fet amb un discurs clarament federalista gairebé sobiranista (de fet l'acord entre l'NDP canadenc i el quebequès de 1989 es basava en la sobirania de la belle province).

- Moltes anàlisis parlen prou clar: el BQ s'enfonsa però els independentistes no o bé: els electors no han votat contra la sobirania sinó a favor d'un gir d'esquerra. Per cert, gir que no es donarà ja que la dreta ha guanyat les eleccions.

Una de les possibles conclusions és que l’independentisme quebequès no està afeblit però els partits que el pretenen representar-lo s'han de renovar.

464. Set factors que haurien dut l’SNP a la majoria absoluta a Escòcia

1. Unitat. L’Scottish National Party (SNP) uneix els independentistes. Les poques escissions que ha patit no han quallat ja que la immensa majoria dels independentistes saben que, per sortir-se’n cal anar junts. Hi ha independentistes a d’altres partits com el liberal demòcrata o el verd però a l’SNP hi ha tothom per qui la independència és la prioritat.

2. Centrisme: Se’l considera de centre esquerra però inclou des de liberals fins a socialistes. Enlloc d’aprofundir en una ideologia concreta aplica el sentit comú. Possiblement posar peatges als ponts és d’esquerra però no té lògica: fora peatges.

3. Saber esperar. No pactar per càrrecs. L’any 1999 l’SNP va obtenir 35 escons i els laboristes (com són coneguts els socialistes a Escòcia) van oferir un govern de coalició. L’SNP va preferir esperar. El 2003 va retrocedir a 27 escons per 50 labs. I el 2007 va guanyar les eleccions amb 47 escons. Fins i tot així va preferir un govern feble (sense pactar amb conservadors o liberaldemòcrates) però en solitari. L’SNP prefereix no governar o fer-ho en minoria que pactar amb unionistes.

4. Renovació sense ruptura. Alex Salmond va saber retirar-se després de dirigir el partit entre 1990 i 2000. El va succeir John Swinney entre 2000 i 2004. Salmond va saber retirar-se a temps, això el va reforçar i es va fer enyorar essent re escollit el 2004 enlloc de desgastar-se. Actualment l’antiga dirigent dels joves de l’SNP, Nicola Sturgeon ha agafat un paper molt rellevant.

5. Bona gestió. Amb un fum de mesures on l’SNP ha combinat baixar impostos o congelar-los amb augmentar serveis, mesures de més seguretat amb augmentar la despesa sanitària. A vegades no hi ha dretes o esquerres hi ha eficiència o ineficàcia i clientelisme.

6. Via pacífica. Els pocs brots violents de l’SNLA han estat rebutjats. El problema, però, rau en la proximitat d’Irlanda del Nord on l’SNP podia tenir simpaties cap al moviment republicà però l’ús de la violència ha estat un abisme absolut.

7. Perseverar. L’SNP fou fundat l’any 1934 i fins el 1945 no va aconseguir el primer escó. Va caldre esperar al 1968 per revalidar-lo. Els anys cinquanta i seixanta va veure’s superat per moviments de la societat civil (Scottish Covenant Association i Scottish Congress) que, en no ser un partit polític es van dissoldre amb la mateixa facilitat que van emergir.

En definitiva possiblement la lliçó escocesa és que els independentistes pels qui la independència és la prioritat millor si van units en un partit, plural però un, deixen els debats ideològics de costat i no pacten amb unionistes a canvi de gestionar engrunes de poder. Una fórmula similar que està funcionant a Flandes.

Alba gu bràth, agus saor Alba.

(Visca Escòcia, i Escòcia lliure).

463. Un Herri Urrats per fer front als atacs del PSOE

Diumenge 8 de maig se celebra una nova edició del festival Herri Urrats. És la trobada anual en suport a la llengua basca a Iparralde (el País Basc Nord) i concentra desenes de milers de persones al voltant del llac de Senpere.

Enguany serà més Herri (popular) que mai. I és així perquè el suport institucional ha estat eliminat pel govern del PSOE a la Comunitat Autònoma Basca. De fet el PSOE, amb l’ajuda dels seus aliats del PP, ha decidit eliminar totes les ajudes a les escoles de llengua basca més enllà de la frontera. Afortunadament aquestes ajudes s’han mantingut o incrementat per part de les institucions de l’estat francès. I l’ajuda més important serà aquest diumenge: la del poble que estima la seva llengua i farà front a un govern que només és al poder gràcies a l’adulteració de les eleccions amb prohibicions arbitràries d’altres partits.

462. Depeche Mode a Barcelona

Depeche Mode ha venut més de 100 milions de discos. La seva música electrònica va convertir-se en una de les més reconegudes de finasl dels anys 80 i principis dels anys 90 amb dos àlbums memorables: 'Music for the masses' (1987) i 'Violator (1990). L'eclosió del grunge i els problemes del vocalista, Dave Grahan, amb la droga van causar la decadència de la banda. Només la persistència del compositor, Martin Gore va permetre superar la caiguda. El disc 'Exciter' (2001) marca el nivell més baix del grup.

I malgrat tot Depeche Mode han persistit i ja duen 12 àlbums editats. Els darrers han optat per un so cada cop més glacial com a 'Playing the angel' (2005) que va arribar a ser número 1 a 18 estats del món o 'Sounds of the universe' (2009) a 21. Aquest darrer té algunes peces que emulen la millor etapa com ara 'Fragile', 'In sympathy' i 'Perfect'. A més Gahan ha refet la seva vida i ha publicat dos discos en solitari. El 4 de juny visiten Barcelona.

461. Tota una fita: 200 números de ‘L’Accent’

Aquesta Diada de Sant Jordi ‘L’Accent’ ha publicat el seu número 200. La fita és especialment remarcable si tenim en compte que és una publicació auto finançada, no partidista i que es reparteix de franc. Cada 15 dies ‘L’Accent’ aporta una visió pròpia de l’independentisme rupturista on hi tenen veu persones sense filiació política o procedents de diversos moviments polítics com ara Maulets, CAJEI, Endavant (OSAN), CGT, CUP o MDT. També hi tenen pes els moviments socials i culturals. Precisament la publicació equilibra els aspectes d’actualitat política amb la social, econòmica o cultural.

Mai abans l’independentisme català havia consolidat una publicació pròpia amb tanta qualitat i longevitat. Si bé és cert que els mitjans digitals permeten amb un cost baix mantenir una presència comunicativa és evident que la presència independentista en l’espai de publicacions de paper o ràdio és avui dia ridícula. ‘L’Accent’ hi posa remei amb una fòrmula clarament independentista, d’esquerra rupturista i molt interés en la territorialitat. Això vol dir que l’àmbit informatiu són sempre els Països Catalans i, amb èxit, recull l’actualitat en cada territori sense abandonar una visió global. Fa goig llegir ‘L’Accent’ en aquest sentit lluny del reduccionisme autonòmic de la premsa clàssica per no parlar dels mitjans que tenen un referent estatal francès o espanyol.

‘L’Accent’ va aparéixer l’any 2002 però té una regularitat quinzenal des de gener de 2003, ha passat de 8 a 16 planes, ha afegit color i arriba ja als 4.000 exemplars. Per recolzar-lo hom pot subscruire’s per 60 €/any a C/ Maldonado, 46 baixos 46001 de València o a C/ Tordera, 34 baixos 08012 de Barcelona o l’accent.cat@gmail.com