610. Prohibir les races: Políticament correcte però absurdament irreal

A finals de maig l’estat francès va decidir prohibir el mot “raça” de la seva legislació. A decisió va en la línia del que s’anomena políticament correcte, un llenguatge asèptic més curós de la forma que del fons. I allò políticament correcte esdevé pensament únic per por a l’ostracisme. Pocs són els intel·lectuals o periodistes que s’atreveixen a fer front a la imposició d’un llenguatge correctament irreal.

Negar les races és negar la realitat. La por al racisme, entès com aquell moviment que es basa en la superioritat d’una raça sobre una altra, du a una absurditat. El racisme se’l combat amb fets, no amb paraules. Se’l combat evitant que una cambra representativa com el Senat dels EEUU enllocde representar la pluralitat de la seva societat sigui un cau de rics anglo saxons (WASP) cada cop més rics. No prohibint paraules. De fet negant el mot raça s'arriba a la paradoxa que es nega l'existència del racisme i, legalment, no se'l pot perseguir. Gairebé ningú avui dia defensa la superioritat d’una raça sobre una altra. En canvi no són poques les persones que neguen l’existència de les races en base al bombardeig mediàtic on certes paraules són prohibides. Les races existeixen, s’hi transmet un ADN del que som hereus i transmetrem. Això no ens fa millors però sí ens fa diferents.