dilluns, 23 de novembre del 2009

20. Vuit motius per no acatar la decisió del tribunal constitucional

1) Cap tribunal, cap, pot decidir sobre un text aprovat per 3 cambres de representants i un referèndum popular.
2) Si el text no fos constitucional allò lògic no seria canviar una llei aprovada per 3 cambres i el poble l’any 2006 sinó canviar una constitució caduca feta el 1978.
3) El tribunal constitucional viu el seu moment “més impresentable i desastrós” segons els propis juristes espanyols.
El conseller Saura té tota la raó el tribunal ha de dimitir en bloc. És totalment deslegitimat i és il·legal per 5 motius:
4) Dels seus 12 membres un ha mort (el que era falangista) i un ha estat recusat. En queden 10.
5) Dels 10 restants 4 tenen el mandat caducat. Per tant no poden decidir res. El nomenament pel TC es fa per 9 anys i en 4 casos aquest plaç ha passat sobradament (són de 1998). En queden 6.
6) El PP ha recusat un dels 12 i la presidenta, la Generalitat ha recusat altres 2 i el govern espanyol altres 2: no queda gairebé cap magistrat no recusat ni caducat.
7) La pròpia presidenta del TC, amb vot decisiu i favorable a l’estatut, té el càrrec caducat des de 2007 !. Que posin algú del PP i el tema
8) Com es nomena el TC?. Doncs com un escàndol antidemocràtic. El poder judicial, en teoria independent... és nomenat pel poder legislatiu. Montesquieu humilat.
8 membres són designats per parlament i senat (PP i PSOE), 2 més pel govern (PSOE) i 2 pel consell general del poder judicial (govern dels jutges escollit pels jutges, no!: l'escullen el PP i PSOE).

Voldria que tombessin un estatut que ja de per si és un nyap espanyolista. Deixarien en evidència els autonomistes i federalistes. Deixarien clar que no hi ha cap entesa amb Espanya. Però si l’han de tombar almenys que ho facin bé i que renovin el tribunal abans de fer-ho. Vaig votar que no a un estatut castrat però és l’estatut que va votar el meu poble. I una desena de persones, siguin qui siguin, no hi tenen res a dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada