dilluns, 4 de gener del 2010

67. Laporta sí, però no sol


El gestor català més eficaç dels darrers temps
J. Laporta apostarà, potser, per presentar-se a les properes eleccions autonòmiques de Catalunya. Ho anuncia avui i tria un diari reputadament genocida per fer-ho. No era el millor mitjà.
Laporta no aclara com es presentaria. Alguns llegeixen que ho farà en un partit nou. La lectura real és que no descarta cap opció però li sedueix crear un partit nou. Laporta ha estat, possiblement, el gestor català més eficaç dels darrers temps. La seva acció al front del Barça, la primera institució catalana del món, ha estat molt bona. Ha vinculat el club a projectes com Unicef, no ha vengut patrimoni, ha invertit bé, gastat millor i ha aguantat un atac brutal de l'statu quo inclosos els mitjas de comunicació. Laporta ha exclós els Boixos Nois de l'estadi, ha impregnat de catalanitat desacomplexada el club, ha aconseguit els títols més importants de la seva històri. I ho ha fet amb Guardiola, a qui ell va posar com entrenador contra l'opinió de tothom, i sense ell: Rijkaard fou entrenador en la primera etapa i amb notable èxit. Ningú recorda com va agafar el club en bancarrota esportiva i econòmica?. Laporta ha fet feliç molta gent durant molt temps i això és molt difícil.
Un salmó que molesta al sistema
Però Laporta sembla arrogant, personalista, i té sortides estrambòtiques. Sembla que el seu egoisme el perd i que no sap treballar en equip. És una persona que no agrada al català mitjà que se sent més còmode amb un peix bullit com a president que no amb un salmó que neda a contracorrent. I Laporta neda contracorrent. La seva carrera política seria fàcil afegint-se al PSOE o CiU però ha optat per enfrontar-se al sistema unionista i ara incomoda a aquest. Les crítiques de tot el sistema partitocràtic ho demostren:
C'anos, PP i EUiA l'insulten directament amb uns arguments deplorables com que és un "Berlusconi amb barretina". I què vol dir això?. Paraules buides. ICV lamenta que no sorgeixin líders sindicals: potser el motiu és que els líders sindicals vuien a costa del sistema?. ERC diu que no necessitem messies. Tampoc necessitàvem Judes quan ells van entregar Catalunya al PSOE. Des de CiU i PSOE s'esforcen en fer-se valer com projectes polítics sòlids front aventurismes. La pregunta és: qui ha acreditat més resultats: Mas, Montilla o Laporta?. I una segona: aquests partits, sovint corruptes, poden jutjar a algú?.
ERC i CiU han tocat sostre
Des d'un punt de vista nacional ERC i CiU han tingut sengles oportunitats per a demostrar la seva vàlua. Han governat i han desaprofitat aquesta oportunitat. Venent-se per 20 milions d'€ en uns pressupostos, els primers, i pactant d'esquenes a tothom l'estatut amb Zapatero els segons. Possiblement ja no mereixen cap més oportunitat. Ambdos partits han tocat sostre en demostrar de què són capaços i, a més, han entrat en una deplorable guerra entre ells que ha estat a punt d'esfonsar-nos com a país. Fins a la creació de Reagrupament una part important del nacionalisme vivia en un desànim descoratjador. Convergents i republicans diferiran d'aquesta opinió, defensaran el seu projecte però la sensació és que ells no trencaran el dic que ens separa de la llibertat. Sense la seva incompetència avui no hi hauria un "cas Laporta".
L'independentisme necessita a tothom però...
Laporta opta per enfrontar-se al sistema dependentista i això el fa creïble. Li seria molt fàcil acabar com a secretari d'estat per a l'esport però ha optat per enfrontar-se amb ells. No és un Ignasi Guardans. L'independentisme no va sobrat de res. Necessitem a tothom i, amb tots els seus defectes, també a Laporta. El problema és que només en Laporta no és prou. Molta gent ha treballat per la independència els darrers 30 anys i Laporta no és cap "geni de la làmpada". Sol, sense estructura, sense militants a qui sotmetre's en votacions, sense acceptar unes normes democràtiques per escollir candidats, no anirà enlloc. L'adversari és massa fort.

Per la Diada vaig veure Laporta a la manifestació. La gent l'aclamava però també a molts altres com a Joan Carretero, en Joel Joan, la gent d'Arenys... Si l'hagués convocat ell en solitari la manifestació hagués estat un fracàs. Convocada per varies entitats i Reagrupament com a únic partit  fou un gran èxit. Si Laporta opta per anar sol potser serà escollit diputat. Però si s'afegeix a un moviment unitari per la independència, llavors l'autonomisme estarà tocat de mort. Faci el que faci, però, caldria estar-li agraïts per haver popularitzar la causa independentista com mai abans s'havia vist.

1 comentari:

  1. L'entrevista traduïda al català es pot llegir a:

    http://esquellot.cat/2010/01/05/entrevista-a-en-joan-laporta/

    ResponElimina