15. Premsa unionista: objectivitat o manipulació?

Reporters sense Fronteres (RSF) va fer públic l’octubre el seu informe anual sobre la llibertat de premsa. L'Estat espanyol i el francès continuen la seva caiguda lliure particular, i baixen fins a la 44 i 43 posició respectivament. L'Estat espanyol havia ocupat en anys anteriors el lloc 36 (2008) i 35 (2007), mentre que el francès havia assolit la posició 35 (2008) i 31 (2009). Ara mateix se'ls considera estats on hi ha menys llibertat de premsa que a Surinam, Namíbia, Polònia, Macedònia, Sudàfrica, Mali, Ghana, Xipre o Bòsnia.
A part d’això podem preguntar-nos sobre l’objectivitat d’aquesta premsa. Objectivitat hauria de ser reconèixer que els teus a vegades s’equivoquen i que els altres, adesiara, tenen raó. Repetir sense parar que els altres són molt dolents o que els teus són els millors no és objectivitat. La premsa espanyola és des d’aquest punt de vista un desastre. Els mitjans de la dreta espanyolista tergiversen de forma escandalosa. L’esquerra unionista es dedica a enfotre-se’n de la dreta i a amagar les vergonyes de l’esquerra.
La premsa unionista catalana va pel mateix camí. Veiem alguns exemples:
- “El Periódico” dedicava un gran titular al seu enemic nº 1, Laporta (per cert un 10 de convocar la Junta del Barça a Perpinyà). El titular deia que Laporta no entraria al Parlament quan la lletra petita de l’enquesta afirmava que podia superar el 11 %. Manipulació?.
- El periodista García-Soler va començar a comparar Carretero amb Bossi en un article a “El Plural”. Aquest periodista “independent” va ser cap de comunicació del PSOE català, membre del consell de la corporació pel PSOE i recentment li han regalat un programa a Catalunya Ràdio. Manipulació?. A més s’ha sabut que el mateix García Soler va cobrar 18.000 € de l’ajuntament barceloní a canvi d’un d’aquests informes prescindibles que surten com bolets.
- El cas de “neteja” a Catalunya Ràdio ha estat una mostra de depuració política increïble en el segle XXI. La majoria de programes s’han atorgat a dit a destacats membres o afins al PSOE. Resultat: Catalunya Ràdio ha passat de 600.000 oients el 2004 a 427.000 actualment. Fets i no paraules.
- Un altre cas el tenim amb “La Vanguardia” que criticava que al parlament s’utilitzi un traductor per tal de respectar el dret dels parlamentaris a utilitzar el català davant d’una visita de Nicaragua. Manipulació. Com bé deia V. Partal és molt curiós venint de l’únic diari monolingüe espanyol de Barcelona i que es nega en rodó a fer cap gest pel català. A Catalunya, com explica M. Cabré, no som bilingües, sabem altres idiomes a part del nostre que és molt diferent.
- Un darrer exemple: el mateix diari no ha dedicat ni una ratlla a la manifestació de milers de catalans a Perpinyà amb una mostra ignomiosa de subjectivitat. Importa més que fan a Cienpozuelos que no a la Catalunya de l’altra banda de la frontera.

Són petites mostres de manipulacions potser volgudes pels seus lectors. Deia Balzac que “el periòdic és una botiga on venen al públic les paraules del color que ell les vol”. I potser hi ha molta gent que vol escoltar les manipulacions d’aquesta premsa. O potser no? i internet està acabant amb aquesta manipulació unionista i deixant-la en evidència. La Vanguardia va perdre 12 milions d’€ l’any passat. Els dos diaris unionistes barcelonins han presentat expedients de regulació. Sense les subvencions de les institucions unionistes on serien aquests diaris?.