629. Los últimos mandeos, un pueblo que se extingue

Los mandeos son los seguidores de la doctrina religiosa de San Juan Bautista a quien consideran el Mesías. Sus creencias son gnósticas, los seguidores de la gnosis no se salvan, como los cristianos, por la fe, sino por el conocimiento divino (manda significa conocimiento). Esto permite al hombre salvarse por sí mismo mediante la mística, la ética y ritos; no depende todo de la divinidad. Su libro sacro es el 'Ginza Rba'. La poligamia es aceptada y, como el resto de los gnósticos, consideran que el alma es presa del cuerpo.

La religión Mandea es milenaria aunque muy minoritaria. Los mandeos huyeron del actual Israel hacia Mesopotamia los dos siglos posteriores a la muerte de Cristo. Allí han sobrevivido conservando creencias y su lengua, el mandeo, que es un dialecto del arameo. Siempre han vivido cerca de los ríos para favorecer el acto místico más importante de su doctrina: el bautismo purificador.
Después de veinte siglos se han encontrado inmersos en el escenario de guerras modernas sufriendo una persecución doble. La persecución en Irak fue especialmente cruel ya que la intervención de los EEUU acabó con la tolerancia religiosa del gobierno baaista de S. Hussein. Los Mandeos fueron objeto de un genocidio que los obligó a convertirse, morir o huir. Los 60.000 mandeos que había en Irak marcharon hacia Occidente y a Siria. Actualmente quedan menos del 10% de la cifra anterior a 2003. Se les considera los últimos gnósticos y los últimos esenios.

Muchos fugitivos fueron hacia Siria donde también gobernaba el partido Baas marcado por la tolerancia religiosa. Allí pudieron vivir unos años hasta que las milicias rebeldes, otra vez armadas por los EEUU, se rebelaron contra Asad imponiendo el Islam a golpe de fusil. Por eso los mandeos piden el regreso al statu quo en Siria. Posiblemente, sin embargo, ya es demasiado tarde y las comunidades de mandeos más importantes empiezan a ser las de la diáspora en Irán pero también en Canadá, EEUU y Australia. Allí, a buen seguro, su cultura milenaria es amenazada de muerte. Curiosamente también los cristianos de Siria y la minoría kurda se han posicionado como los mandeos, en contra de los rebeldes que están decapitando y ejecutando las minorías étnicas y religiosas rompiendo el frágil equilibrio que el gobierno del Baas mantenía.

Article publicat a "El Periódico"

628. Obama visita la reserva sioux d'Standing Rock

El president Barack Obama va visitar dissabte 14 de juny la reserva sioux d'Standing Rock. És la tercera vegada en 76 anys que un president dels Estats Units visita territori indi. Obama, com ja parlàvem l'any 2.009, és conegut com Àliga Negra. El president dels Estats Units fou adoptat l’estiu del 2007 per una parella d’ancians de la tribu crow que el van batejar com a Àliga Negra. Ell mateix va dir fa que "Només a Amèrica podria, el fill adoptiu d’uns indis crow, arribar a president dels Estats Units d’Amèrica (USA)”.
Durant la campanya a president Obama es va comprometre a fer una trobada amb els caps de les nacions índies i va complir. La “Tribal Nations Conference & Interactive Discussion with Tribal Leaders” s’ha celebrat del 5 de novembre de 2009 a Washington convertint-se en la reunió més gran de caps tribals de la història.

En el seu discurs Obama va ser contundent afirmant: "No heu d'abandonar la vostra cultura per formar part de la família americana". I va lloar als pow wow (festivals de cultura índia) com a quelcom més que un esdeveniment cultural

la reserva d'Standing Rock és entre Dakota del Nord i Dakota del Sud, és la sisena més gran dels EEUU i l'habiten les tribus sioux, lakota, dakota. Actualment té uns 8.000 habitants i hi va viure-hi el gran teòric indi Vine Deloria Jr.

627. Bryan Ferry ahir a Barcelona, la maduresa amb estil

 El músic britànic va visitar la Ciutat Comtal als 68 anys. Ferry passa per una etapa de crisi creativa que ha suplert versionant cançons de Dylan o adaptant-ne d'altres al jazz. A Barcelona no va optar per imposar aquestes noves peces, de gust dubtós, sinó en repassar de forma pletòrica el seu llegat. I no només en solitari sinó amb Roxy Music. De fet va demostrar que, en part, ell era Roxy Music doncs amb una banda molt jove va recuperar l'essència de la mítica banda. Escoltar 'Virginia Plain' com si davant hi foren Eno o Manzanera només ho pot fer Ferry. Una banda on va destacar la saxofonista Jorja Chalmers amb una força impulsiva i la bateria Cherisse Osei d'una potència gairebé que gairebé no es podia assimilar. Punt i a part les dues ballaristes-coristes negres, ballant de forma mimètica i amb un colorisme indiscutible.

El concert fou clarament massa breu, no va tenir ni bisos, no fou un torrent (a excepció d'Osei i els tocs de Chalmers) però fou una cascada mil·limètricament preparada, sense gairebé descansos entre cada tall i per a plaer del públic, sense concessions al present. Fou un viatge al passat i l'edat del públic no era pas jove però va acabar dempeus i ballant. De fet el recinte, l'Auditori del Forum, aconsellava estar-se a la butaca però a partir de 'Love is the drug' gran part dels i les assistents van anar cap a l'escenari com si foren adolescents, d'altres ballaven com si fos una discoteca i fins i tot algunes parelles ballaven a braçades mentre Ferry cantava el mític 'Jealous guy'.

La veu del cantant en plena forma. Adesiara seia al teclat i al final fins i tot va tocar l'harmònica en dues peces. Encarnava la maduresa en el sentit més estricta; com diu l’escriptora nord-americana Susan Sontag: "La por a envellir neix de reconèixer que no s’està vivint la vida que es voldria. Equival, en un sentit, a insultar al present". Hi va haver moments fantàstics com el 'Kiss and tell' o la famosa 'Slave to love' de Nou setmanes i mitja, versions pobres com la de 'More than this' o 'Oh yeah (There's a band playing on the radio)', en especial la de 'Take a chance with me', força decebedora a nivell de guitarres. Hi va haver també màgia en estat pur. En aquest darrer apartat cal citar el break amb la instrumental 'Tara' on va brillar Chalmers,'Reason or Rhyme' d'un dels darrers àlbums, 'Olympia', majestuosa amb Ferry als teclats, i les excepcionals 'Avalon', glam es estat pur, d'una elegància arrogant; i el 'Jealous guy' per cloure una vetllada que, acabat el concert, convidava a acabar la nit a la vora del Mar, amb un fanalet.

La majoria de cròniques destaquen el glamour i l'elegància de Ferry, amb la seva clàssica americana de Louis Vuitton, en aquesta gira; però possiblement el fet més sorprenent és com ha sabut combinar musicalment el seu llegat amb un grup de músics joves sense renunciar gens a la seva estètica (que sovint apassiona més que el fons). Ferry és sobretot un músic excepcional, que sigui guapo, i ho és, elegant, i ho és, i un dandy, no hauria d'amagar que sap dur la música allà on l'ànima pot volar.

Vídeos del concert:
Slave to love
Oh yeah (There's a band playing on the radio)
Reason or Rhyme (amb Ferry als teclats)
Take a chance with me
Casanova (tall breu davant l'escenari)
Avalon

Crònica de BTV
Crònica a Nació Digital

626. Gran manifestació per la reunificació de Bretanya

Una de les principals reivindicacions del moviment nacional bretó és la reunificació. El règim col·laboracionista francès va amputar, l’any 1941, la regió de Nantes (Loire Atlantique) de la resta de Bretanya. Foragitats els nazis la França “democràtica” va optar per mantenir aquella decisió arbitrària.

Ahir dissabte 28 de juny unes 15.000 persones van manifestar-se a Nantes demanant el dret a decidir sobre la reunificació de Bretanya. La marxa, sota la pluja fou transversal i coincidia amb un moment àlgid de la reivindicació bretona personificada en el moviment de protesta social Bonnets Rouges. En el transcurs de la marxa fou cremada alguna bandera de l'artificial Pays de Loire inventat pel centralisme jacobí francès. El lema de la concentració fou 'Reunificació de Bretanya. Tenim el dret a decidir'.

El moviment 44=Breizh és un dels més actius en la reivindicació de la unitat nacional. 44 és el número de departament de Loire Atlantique i Breizh significa Bretanya en llengua bretona. A principis de juny de 2.011, per exemple 44=Breizh realitzava una acció espectacular fent que la “Tour de Bretagne”, l’edifici més alt de Nantes, aparegués amb les lletres BZH. Aquestes tres lletres són com el CAT a Catalunya i, per exemple, les duen moltísims conductors a la part de darrera dels seus vehicles per identificar-se com a bretons.BZH és l’acrònim de Breizh, és a dir de Bretanya. Ja el 2010 s'havia realitzat un mural humà amb el mateix lema. La reivindicació no només és als carrers. El parlament bretó ha reivindicat diverses vegades que Bretanya decideixi la seva unificació al Loire Atlantique.

Veure.

126. Bretanya reivindica la reunificació des de l'aire (2010)

219. El parlament bretó aprova un text a favor de la reunificació  (2010)

486. Espectacular acció bretona per la reunificació (2011)

Breu recull de premsa:

Nantes Ma Ville

Télégramme

Le Point

Agence France-Press

625. Simple Minds a Barcelona

La veterana banda escocesa serà a la capital catalana el proper 25 de juny. Les entrades varien dels 15 als 157 euros. El grup de Jim Kerr actuarà en el marc del Festival Jardins de Pedralbes. Simple Minds va visitar terres catalanes per darrera vegada l'any 2012 al Festival estival de Cap Roig. El concert domença a les 10 del vespre.

Simple Minds va editar una retrospectiva el 2013 'Celebrate. Greatest hits' amb dues peces noves. Tot i que els seus darrers discos no han obtingut un ressò especial continuen essent venerats per la seva obra "anthemica" (cançons himne) amb els àlbums “Sparkle In The Rain” (1984), “Once Upon A Time” (1985) i “Street Fighting Years” (1989); i cançons-himne com “Promised You A Miracle”, “Waterfront”, “Sanctify Yourself”, “Mandela Day”, “Don’t You (Forget About Me)” i “Alive & Kicking”.

624. Paul Maskey, diputat del Sinn Féin, a Barcelona

Ahir Paul Maskey va participar en la presentació, a Barcelona, del llibre ‘La causa obrera es la causa de Irlanda. La causa de Irlanda es la causa obrera’ selecció de textos de James Connolly. Al finalitzar l'acte Maskey es va solidaritzar amb el mestre mallorquín Jaume Sastre que du des del 8 de maig en vaga de fam. El moviment Help Catalonia ha impulsat la campanya internacional #HungerStrikeForCatalan que ha aconseguit cridar l'atenció sobre la protesta a la premsa italiana, kurda, bretona i corsa amb persones i personalitats fotografiant-se amb un cartell a favor de Sastre.

La traducció de textos de Connolly pretén presentar l'obra del revolucionari irlandès, així como mostrar la seva vigència. De fet Maskey va mostrar amb exemples l'actualitat del pensament de Connolly. L'editorial Txalaparta ha publicat aquest volum. 

En l'acte també hi va prendre part el diputat autonòmic de la Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres (CUP-AE), David Fernàndez. Maskey és diputat a Westminster però no actua al parlament britànica car no hi reconeix la seva legitimitat.

Maskey va expusas la vida de Connolly, al que va definir como el seu "heroi". A preguntes dels assistentes el diputado va afirmar, per exemple, que el Sinn Féin defensava els matrimonis del mateix sexe presentant mocions en ajuntamients cada sis mesos (el mínim legal permès). També va afirmar que el SF era actiu en la defensa dels avortaments pel que l'Església catòlica, molt influent a l'illa, havia cridat a no votar la seva formació. 

Maskey va afimar que la seva prioritat en l'acció política era que totes les persones a Irlanda fossin el màxim d'iguals possibles en especial pel que fa a drets socials i econòmica.

623. El Tribunal de La Haia sentencia contra la cacera de balenes del Japó

El Tribunal de Justícia Internacional va decidir el 31 de març que la cacera de balenes que practica el Japó no té justificació científica. El programa eufemístic Jarpa II hauria de ser revocat segons la sentència del cas Austràlia contra Japó.

Sea Shepherd, l'organització que més activament s'ha oposat a la cacera s'ha felicitat del veredicte. Aquest es va aprovar per 12 vots a 4. La qüestió que es planteja ara és: qui implementarà aquesta sentència?. Com ho farà?. Si Japó es nega a prendre cap mesura, fet que és molt possible, com se'l forçarà. Hi haurà la capacitat de fer un embargament per defensar les balenes?. L'esperança és que Austràlia, novament, lideri un moviment per fer efectiva a la realitat allò que ha guanyat als tribunals.

Foto: Sea Shepherd

622. Guia de les llistes a les eleccions europees 2014

La Junta Electoral Central ha proclamat les 39 llistes acceptades a les eleccions europees a l’Estat espanyol. Les condicions eren aconseguir l’aval de 15.000 ciutadans/es o bé d’una cinquantena de càrrecs electes així com la paritat de gènere.

N’hi ha per triar i remenar. Per a poder escollir, aquesta és una petita guia de les candidatures:


1. Formacions principals

PSOE. Principal partit de l’oposició.

PP. Partit actualment al govern.

Izquierda Plural. Coalició liderada per Izquierda Unida amb les catalanes ICV-EUiA, la gallega Anova, la basca Batzarre i petits grups locals ecologistes.

Coalició per Europa. Partits autonomistes o sobiranistes com CiU, EAJ-PNV, Coalición Canaria i Compromiso por Galicia.

Esquerra pel Dret a Decidir. Coalició entre ERC i l’escissió del PSC-PSOE, Nova Esquerra Catalana.

Los Pueblos Deciden. Aliança entre EH Bildu, el BNG gallec, les canàries Alternativa Nacionalista Canaria i Unidad del Pueblo, l’asturiana Andecha Astur i el Puyalón de Cuchas aragonès.

Primavera Europa. Coalició d’esquerres impulsada pel Equo, el valencià Compromís i l’aragonesa Chunta Aragonesista.

2. Llistes localistes i regionalistes

Partido Andalucista. Es presenta en solitari.

Extremeños por Europa. Coalició de dues formacions regionalistes extremenyes.

Salamanca-Zamora-León PREPAL. Formació regionalista amb feu a Lleó.

Foro de Ciudadanos. Llista impulsada per Francisco Álvarez Cascos, amb feu a Astúries.

Partido da Terra. Formació ecologista i neo rural gallega.

3. Les llistes protesta

Partido X. Format per l’informàtic Hervé Falciani qui va denunciar els casos d’evasió fiscal a Suïssa. Més de 40.000 milions que cada any surten d’Espanya cap al país helvètic. Falciani va presentar una llista dels 3.000 evasors saltant-se el secret bancari.

Movimiento Red. Liderat pel jutge granadí Elpidio Silva, popular a twitter, instructor del cas Blesa.

Podemos. Format pel tertulià d’esquerres Pablo Iglesias, antic admirador de Zapatero, i l’ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo.

Recortes Cero. Com diu el seu nom és un moviment de protesta vers les retallades.

Proyecto Europa. Impulsada pel moviment valencià Renovació Política, Acció Nacionalista Valenciana i grups menors d’Aragó i Andalusia.

Escaños en Blanco. Moviment crític amb la degradació de la democràcia que es compromet a no ocupar les actes aconseguides com a protesta.


4. Iniciatives sectorials

Partido Animalista contra el Maltrato Animal. El PACMA ha aconseguit cert ressò social en les seves protestes envers el maltractament de toros com per exemple a les seves protestes al Toro de la Vega.

Iniciativa Feminista. Formació centrada al voltant del reconeixement del paper de la dona a la societat.

Partido Humanista. Vinculat al grup sectari La Comunitat i de caràcter pacifista.

Partido de la Libertat Individual. Llista liberal.

Agrupació d’Electors D.E.R. Iniciativa a favor dels discapacitats i afectats per les anomenades malalties estranyes.



5. Llistes d’esquerra espanyola

Partido Comunista de los Pueblos de España. Partit marxista-leninista escindit l’any 1984 del PCE i partidari de mantenir l’ortodòxia stalinista.

Movimiento Corriente Roja. Corrent trotskista d’Izquierda Unida fins l’any 2004. Hereva de l’antic PRT. A Catalunya ha col·laborat amb Des de baix i s’anomena corrent Roig.

Alternativa Republicana. Coalició formada per les formacions d’esquerra espanyola: Acció Republicana Democràtica Espanyola (ARDE), Izquierda Republicana (la facció que no va entrar a IU), el català Partit Republicà d’Esquerra i Unió Republicana.

Por la Ruptura con la Unión Europea. Candidatura impulsada pel trotskista POSI.

Por la República. Moviment d’àmbit estatal a favor de la III república espanyola.

Solidaridad y Autogestión Internacionalista. SAIN es va fundar l’any 2004 sobre una base d’esquerra cristiana de base i no marxista.


6. Nacionalistes Espanyols

UPyD. Nacionalisme espanyol d’esquerra.

Vox. Formació impulsada per crítics amb el paper tou del PP amb l’independentisme; com Vidal Quadras i José A. Ortega Lara. Pretenen crear una UPyD de dreta.

Movimiento Ciudadano. Enèssim intent del partit Ciudadanos (C’anos) de crear un referent estatal.

Impulso Social. La llista de l’extrema dreta nacionalista clàssica amb els antics membres del Frente Nacional, Alternativa Española, anti avortistes i els carlins de dreta de la CTC.

Falange Española de las JONS. Representant legítim de la veterana organització. Ara dirigida per Norberto Picó (ex cap de la FEI).

La España en Marcha. Coalició entre el Moviment Catòlic Espanyol, La Falange i Aliança Nacional.

Democracia Nacional. Partit nacionalista espanyol centrat en combatre la immigració.

Movimiento Social Republicano. Formació nacional-revolucionària espanyola.

Ciudadanos Libres Unidos. CILUS és un partit fundat l’any 2.012 impulsada per ex membres de Ciudadanos i del grup Basta Ya.

 

621. Velupillai Prabhakaran, avui fa 5 anys, in memoriam

Velupillai Prabhakaran va morir en combat el 19 de maig de 2.009. Avui fa 5 anys. Va fundar i liderar la que ha estat millor guerrilla del món, els Liberation Tigers of Tamil Eelam (LTTE) que van lluitar entre 1976 i 2009 per la independència de la zona tàmil de l'illa de Ceilan, l'actual Sri Lanka.


Els LTTE van controlar la major part de l'àrea tàmil administrant-la com un Estat de facto. La seva guerrilla tenia aviació i forces navals pròpies, policia i tribunals, banc, televisió, serveis sanitaris i va combinar les accions urbanes, amb la guerrilla rural i la guerra convencional. Entre els anys 1996 i 2000 van dur a terme les campanyes Unceasing Waves que són un exemple paradigmàtic d'encert militar contra un exèrcit superior.

Després de tres dècades la guerra va fer un gir quan Sri Lanka va llençar una ofensiva militar l'any 2008. Si fins llavors els tigres havien resistit la majoria d'atacs amb molt d'èxit aquesta vegada van començar a retrocedir. Què havia canviat? El suport comercial-econòmic de Xina a Sri Lanka.

La nació tàmil està dividida entre Sri Lanka i l'Índia. Xina va optar per donar suport al govern de Colombo a canvi de convertir l'illa en una mena de satèl·lit comercial. Així la treia de l'òrbita del seu principal rival asiàtic, l´Índia.

El suport xinès va esdevenir decisiu i en poc més d'un any i mig l'exèrcit havia acorralat els LTTE a una petita zona de 3 quilòmetres quadrats a Mullaitivu. A les platges, els tigres tenien tot de búnquers per un cas d'emergència.

El 18 de maig de 2009 el fill de Prabhakaran, Charles Anthony, va llençar-se amb un centenar de guerrillers contra les files enemigues que els encerclaven. Tots van ser abatuts. Els altres dos fills del líder tàmil també van morir en combat. El dia 19 el darrer contingent de tigres va morir combatent amb Prabhakaran al capdavant. El govern de Sri Lanka va donar per acabada la guerra. Molts milicians tàmils es van suïcidar abans d'entregar-se. Uns onze mil foren capturats i posats en camps. a majoria havien estat alliberats dos anys després. Un miler més van fugir cap a l'Índia.

La derrota dels LTTE no va suposar la fi del moviment tàmil. És cert que Sri Lanka continua menystenint la minoria nacional a favor de la majoria cingalesa però el país s'ha anat reorganitzant després de la devastació del conflicte. Políticament la Tamil National Alliance (TNA) ha recollit el testimoni de la lluita tàmil i amb notable èxit. Un exemple han estat les primeres eleccions de l'ens autònom del nord de Sri Lanka celebrades el setembre de l'any 2013. La TNA va obtenir 30 dels 38 escons que s'escollien i continua plantejant, d'una altra manera, una solució al conflicte entre les dues comunitats de l'illa. Tot plegat en un marc difícil on la majoria cingalesa ha aprofitat la victòria per eixamplar el seu poder. Les desfilades de l'anomenat "Dia de la victòria", per exemple, han estat criticades pel Comissionat de Canadà pels drets humans com l'antítesi del que hauria de ser una reconciliació entre les dues comunitats.

620. Bryan Ferry, i el seu glamour, tornen a Barcelona

Bryan Ferry, torna a visitar Barcelona el proper 5 de juliol. Ferry és considerat una de les veus més suaus i elegants del pop mundial. El 1985 va situar el seu àlbum ‘Boys & girls’ en el difícil número 1 amb la famosa cançó ‘Slave to love’ popularitzada per la pel·lícula ‘9 setmanes i mitja’. En van seguir varis àlbums delicats i elegants amb un pop ple de glamour (‘Mamouna’, ‘Taxi’...) que el van dur a ser nominat pel Grammy. 

Ferry també és conegut per la seva vida amorosa amb nombroses relacions com ara Amanda Lear, Jerryl Hall (que el va abandonar per anar amb Mick Jagger) i la seva dona, la també model Lucy Helmore amb qui ha tingut 4 fills. Un d’ells, Otis Ferry, ha liderat els activistes a favor de conservar la cacera de la guineu. Separat de Helmore actualment manté una relació amb una model 35 anys més jove que ell. Políticament Bryan Ferry ha recolzat el Conservative Party britànic i ha demanat el vot per D. Cameron. També va promoure el Live Aid i ha donat suport els grups ruralistes britànics. Ferry fou el vocalista de la banda Roxy Músic icona del glam pop i que l'any 2010 va participar al Sonar.  El darrer àlbum de Ferry fou 'Olympia' (2010) doncs 'The Jazz age' (2012) no deixa de ser un disc de versions orquestrals en format de música jazz. L'any 2011 Ferry va actuar a Sant Feliu de Guíxols. 

Crònica del darrer concert a Seattle:

Bryan Ferry derramó suavidad y glamour en McCaw Hall de Seattle