126. Bretanya reivindica la reunificació des de l’aire

Quan els nazis van envair l’estat francès, el seu règim titella va aprofitar per separar una part de Bretanya de la resta de la nació. Va néixer així la regió artificial de Loire-Atlantique pel decret número 2727 del règim col•laboracionista de Vichy. Era el 30 de juny de 1941. Expulsats els nazis i caigut Vichy el nou estat francès va derogar tota la legislació col•laboracionista ...excepte el decret que amputava Bretanya. Des de llavors els bretons han defensat la reunificació nacional.

A l’estat francès, com a l’espanyol que n’és una còpia maldestre, les províncies tenen una codi. Barcelona és 08, València 46 i Girona 17. El Loire Atlantique és 44. Per això va crear-se la campanya 44=BZH. BZH és l’acrònim de Bretanya en bretó, Breizh. Ahir, 27 de febrer, els partidaris de la reunificació es van aplegar a Nantes (Naoned en bretó) per fer un dibuix humà visible des de l’aire. El lema era el de 44=BZH i van reunir-se més de 2.000 persones. És la darrera de desenes d’accions els darrers anys encapçalades per la coordinadora Bretagne Reunie que ha arribat a aplegar més de 10.000 persones a manifestacions. Entre els participants d’ahir diversos candidats a les eleccions regionals. El propi govern bretó, format per socialistes, verds i autonomistes, ha demanat la reunificació. Ahir mateix les candidatures d’Europa Ecologia de Bretanya i Loire Atlantique la reclamaven conjuntament.
És un pas difícil, malgrat l’origen nazi de l’amputació. A l’estat espanyol va segles que no es modifica cap província. Imaginem el que suposaria un moviment que demanés la unitat entre les Terres de l’Ebre i el País Valencià o la Franja de Ponent i el Principat. Malgrat això Sarkozy ha endegat un procés de revisió de les actual divisions administratives i hi ha motius objectius per a pensar que podria acabar-se amb 70 anys d’una divisió absurda.

125. Una vegada més, gràcies Laporta

Una de les millors actuacions del Barça sota la presidència de Joan Laporta ha estat tractar Catalunya Nord com una part més de Catalunya; saltant-se la frontera. De fet, l’ha esmicolada en termes esportiu: reunions de la junta del Barça, visites o l’acte d’Oleguer i Thuram en suport a la Bressola en deixen testimoni. La recent campanya de la Generalitat a les samarretes de l’USAP, l’equip de rugbi de Perpinyà i campió de la lliga francesa, va en el mateix sentit. L’USAP du un fantàstic “Catalunya” al pit. Publicitat intel•ligent i barata per la nació i pel turisme francès mercès a l’esforç, en aquest cas, d’ERC.

Ahir l'autbobús del Barça de les 6 copes, que ha recorregut el Principat, arribava a Perpinyà. Cal pensar que fins i tot l’UMP, el partit del president francès N. Sarkozy, enmig de la campanya electoral va anar a rebre el vehicle. Per quin motiu?. La expectació era immensa, com es pot comprovar en el tractament de l'Independant principal diari de Catalunya Nord. Molts nord-catalans van anar a acollir el seu equip campió. El president de la penya blau-grana de Perpinyà, Thierry Teixidor va recordar que Laporta ja va ser present a la Catalunya Nord durant la seva primera campanya electoral. I ha complert el que va prometre. Una vegada més, mercès, Laporta.

Laporta ha rebut pressions i unes crítiques desmesurades de molts personatges que, en canvi, callen davant d’actuacions com la d’ahir a Perpinyà. Els mateixos que van callar davant la dubtosa gestió de Núñez. Per cert, encara callen: Núñez seu avui dia a uns jutjats acusat de suborns junt amb De La Rosa, aquell empresari modèlic. Això, però, no és important. Compareu quan de temps han dedicat a la celebració de Laporta a una sala de festes (amb un atac a la intimitat flagrant) i quan de temps han dedicat al judici a Nuñez. La diferència esgarrifa. En aquest país sovint es protegeix els corruptes i s'ataca les persones brillants, sobretot si són independentistes.

124. Tres passos que fan Barcelona més catalana

En poques setmanes ens arribaven tres notícies que poden ser considerades com a molt positives pels catalans de Barcelona :


- el 18 de novembre s’anunciava la futura aprovació del reglament d’ús lingüístic de la ciutat on el català serà “Llengua d’ús normal i preferent”. CiU el va demanar en solitari l’any passat i des de llavors s’ha estat discutint. Finalment el 5 de febrer el reglament fou aprovat definitivament i estableix la nostra llengua amb l’estatut que es mereix. Un encert de CiU.


- el mateix 18 de novembre el ministeri espanyol de defensa anunciava que en 3 mesos anava a retirar els símbols de l’espanyolisme franquista del cap i casal. La ministra Chacón del PSOE sembla que s’hi ha compromès personalment. Ben aviat han començat els treballs i ja s’han retirat alguns símbols espanyolistes. Un encert del PSOE.


- el dia 11 de novembre l’ajuntament anunciava que restablirà les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Simbolitzen les quatre barres de la senyera i la dictadura espanyolista de Primo de Rivera les va destruir el 1929. ERC ha jugat un paper determinant en aconseguir-ho. Sembla que fins el setembre no serà una realitat però ara s’han acabat els debats i s’ha concretat el restabliment.Un encert d’ERC.


Són tres passos endavant que catalanitzen, o el que és el mateix desespanyolitzen, la ciutat de Barcelona. Ho hauran aconseguit tres partits diferents. Motiu?. Possiblement que venen eleccions i el catalanisme encara dona vots. No som al “reducte folklòric” de que parlava Fuster. Poc a poc anem restaurant el que dues dictadures militars i 300 anys d’ocupació han imposat.

123. A la cacera de Reagrupament

Reagrupament ha de fracassar sí o sí. Aquesta és la consigna de CiU i ERC hores d’ara. L’episodi d’ahir és prou clarificador. Algú va suplantar la personalitat de Sandra Lomas, ex-membre de la direcció de Reagrupament, i va enviar un correu electrònic fals on s'afirmava un suposat pacte amb Nebrera i altres bajenades. Immediatament mitjans propers a CiU i ERC el van reproduir. En pocs minuts una nova gossada de comentaris contra Reagrupament va sorgir del no-res. Per acabar-ho d’adobar, cal recordar que la pròpia Lomas havia dimitit de la junta per aturar els atacs personals que se li fan per motius que no tenen res que veure amb la política.
En primer lloc la nostra premsa digital (amb lloables excepcions com Vilaweb) ha demostrat una nul•la preparació periodística. Quans periodistes llicenciats hi ha a aquests mitjans?. Quants cobren del partit, sigui ERC o CiU?. No seria normal contrastar una notícia abans de publicar-la?.
El qui és darrera d’aquesta operació de suplantació de personalitat forma part probablement d’un dels dos partits. La policia ho esbrinarà. Els constants atacs, mai respostos, contra Reagrupament de Ridao, Puig i companyia així ho apunten. També ho apunta el fet que només la premsa propera a aquests dos partits ha reproduït una notícia falsa. La resta no. Quan hi va haver la “crisi” interna de Reagrupament el PSOE i el PP van considerar que era un afer intern. ERC i CiU es van acarnissar en les crítiques. Abans havien menyspreat l’associació com si la política catalana fos un vedat privat. La pressió convergent sobre Laporta perquè no es presenti va en el mateix sentit. Els atacs d’aquests dos partits contra Reagrupament no són mai per ideologia, són perquè posa en perill la possibilitat que molts dels seus militants cobrin de l’erari públic. I pels diners, sembla, tot s’hi val.
Una altra qüestió preocupant d’aquest afer, és el tracte que ha rebut la pròpia Lomas. Els judicis masclistes sobre el seu físic demostren fins a quin punt aquesta és una societat malalta. Molts dels comentaris emesos no tenen res a veure amb la política sinó amb si és o no agraciada. I els han fet homes que no tenen ni una cinquena part del seu currículum formatiu. Tot plegat força deplorable i sembla que encara hi haurà més.
I malgrat tot això, a les eleccions hi haurà una llista que no voldrà entrar al govern sinó que només tindrà una prioritat: la independència de Catalunya. I ho farà sense atacar la resta d’independentistes. Aquesta, en el fons, és la gran diferència: hi ha gent que ha confós l'enemic.

122. Eleccions regionals de març: el catalanisme, separat, en sortirà reforçat

Les tres forces majoritàries del catalanisme a Catalunya Nord es presenten separades a les eleccions regionals del 14 de març. La regió Llenguadoc-Rosselló, la que comprèn la Catalunya Nord, és formada bàsicament per zones occitanes i només una cinquena part del territori, aproximadament, és català. Malgrat això el catalanisme, autonomista o independentista, s’ha colat en bones posicions de sortida a les llistes tant de dreta, ecologista com d’esquerra amb un gran exercici de transversalitat.

Unitat Catalana
Unitat Catalana tenia un pacte amb els nacionalistes occitans que va trencar a favor d’entrar a la llista de l’UMP on Virginia Barre possiblement resulti escollida anant en el número 8. UC ha obert un local electoral i encetat una intensa campanya de Barre amb dues idees força: les subvencions al rugbi de Frêche que dona 300.000 euros per l'USAP de Perpinyà i 3 vegades més pel Montpellier o que Catalunya nord representa 17% de la regió però només té 6% de les inversions.

Esquerra
ERC i CDC formaven part de la mateixa coalició de partits nacionalistes a nivell estatal, Régions et Peuples Solidaires. Esquerra va presentar l’activista cultural Hervé Pi com a candidat mentre CDC va presentar l’alcalde de La Clusa (Vallespir), Alexandre Puignau un antic socialista que és catalanoparlant. Els perfils eren diferents però compatibles. La discussió entre les dues forces fou un espectacle lamentable que va obligar a la direcció d’Europe Ecologie a intervenir i imposar el seu candidat: el periodista Pere Manzanares al número 2. CDC va marxar de la llista ecologista. ERC en canvi ha inclòs un dels seus militants a la llista d’EE a part de Manzanares.

Convergència
Just quan es tancava el plaç per a presentar candidatures el Partit Socialista va presentar-ne una de pròpia en oposició a l’actual president Frêche, expulsat fa tres anys del PS. Hàbilment Convergència ha aconseguit incloure quatre dels seus membres dins la llista. Un d’ells en el número 3.

Reagrupament i Maulets
Les altres dues formacions catalanistes, ambdues independentistes, Reagrupament i Maulets no han recolzat cap llista però la primera formació enviarà un qüestionari sobre la identitat catalana al conjunt de candidats nord-catalans.

121. El diputat xulo i bocamoll, el Dalai Lama i Murcia

La primera, el Dalai Lama ha fet pública una carta on recolza la ILP a favor de l’abolició de les curses de braus que és actualment en tràmit al parlament autonòmic de Catalunya. Que una figura del seu nivell es comprometi en una campanya d’àmbit suposadament local, no estatal, demostra la importància d’aquesta ILP. De fet s’està convertint, també, en un gran instrument d’internacionalització de Catalunya.

La segona l’Associació per a la Defensa les Animals (ADDA) ha deixat en evidència el diputat del PSOE, David Pérez. El personatge en qüestió és conegut per fer-se el milhomes en diverses qüestions destacant-hi la taurina. ADDA ha recollit unes declaracions que va fer aquesta setmana a un programa radiofònic on ja dóna per assumida la victòria taurina recolzant-se en les complicitats polítiques "hi ha un treball coordinat molt seriós entre el PSOE, PP, Ciutadans i una part de CiU, amb els integrants de la Plataforma Defensa de la Festa , la Federació Taurina i l'empresa . És un equip guanyador, l'hi asseguro. Aquesta ha estat una de les claus de la victòria (...) crec que seguirem anant a la Monumental (...) li asseguro que el PSOE votarà en bloc, ja que en ponència vota una única persona i seré jo ... ens estem acostant a CiU perquè no prosperi la prohibició des del primer moment. i està donant els seus fruits.”

Com a comentari d’aquestes declaracions arrogants ADDA l’encerta afirmant: “Un partit tan representatiu com el PSOE, actualment en el govern català, permet que les seves sigles siguin utilitzades en la defensa a ultrança de la "afició personal" d'un dels seus diputats molt lligat, com deixa entreveure, amb el president Montilla, aficionat a els toros, deixant, a priori, en la més absoluta indefensió i sense representativitat a la ciutadania de Catalunya que, de forma reiterada i en un percentatge superior al 70%, ha expressat el seu rebuig cap a les curses. Amb el pretext de no retallar la llibertat, una minoria -molt minoria- vol imposar a la resta, els seus desitjos continuistes d'un espectacle anacrònic i incomprensible en ple segle XXI. De què serveixen, doncs, les Iniciatives Populars i el que diuen i pensen la majoria dels seus ciutadans, les regles de la democràcia i el principi - cada vegada més oblidat- que el poder emana del poble?. Per què David Pérez fa cas omís del sentir majoritari dels seus conciutadans?. “
Possiblement les declaracions xulesques d’aquest personatge no siguin una bona notícia per se, però sí que ho és que ADDA les hagi recollit i queda al descobert com una persona gens democràtica al dir: “li asseguro que el PSOE votarà en bloc, ja que en ponència vota una única persona i seré jo”.
I la tercera bona notícia va produir-se ahir a Múrcia on es va concentrar la nova Coordinadora Antitaurina del Sureste amb nuclis a Lorca i Múrcia. Demostra, també, com el creixement d’aquest moviment s’estén arreu de l’estat. Com diu la Coordinadora l’estat es gasta 550 milions d’€ en mantenir aquest sector de la tortura.

120. Quan CiU feia les coses bé

Convergència, no queda clar si Unió també, ha endegat amb la JNC la campanya “Sensemili.cat”. Així pretén recordar el seu paper, certament decisiu, en la supressió del servei militar obligatori a l’exèrcit espanyol. Fou, amb molt, un dels major mèrits del primer pacte amb el PP. Ara ningú se’n recorda però en aquells moments el PP era vist socialment com una formació de centre lluny de l’actual nacionalisme espanyol tant visceral. Avui el PP no podria suprimir la mili. També és cert que després vindria un segon pacte entre PP i CiU. Tant erm com vergonyant.

CiU va tenir molt valor de fer aquesta proposta en solitari i el mèrit d’aconseguir-la és en bona part seu. El diputat Carles Campuzano va personalitzar aquest esforç tot i l’escepticisme del propi Pujol per qui era impossible. Campuzano creia que era imprescindible. Els beneficis socials de no llençar un any de la vida de tants joves a l’escombraria són indiscutibles. Els beneficis nacionals espectaculars. Molts joves catalans, durant anys, van aprendre més castellà a la mili que a l’escola. Les vexacions, i en molts casos els suïcidis, van afectar a varies generacions obligades a servir l’imperialisme espanyol amb el cetme a la mà. Aquesta decisió fou una gran victòria catalana i un nou pas enrere dels qui ens volien agenollats amb l’estanquera a la mà. Avui cap sergent chusquero insulta a un jove català per no pronunciar bé el Viva Ejpaña. Avui no jurem la seva bandera. Game over. I no serà el darrer.

119. Porcs espanyols o catalans lliures

La premsa va crear l’acrònim PIGS (porcs) per a designar a 4 estats amb una economia desastrosa: Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Tres són governats per l’esquerra i un per la dreta. En contraposició va aparèixer el terme BRICK (totxana) per a designar 4 estats amb economia creixent: Brasil, Rússia, Índia i Xina. Tres tenen governs d’esquerra i Rússia té un govern de dreta. Això apunta a que la mala o bona gestió econòmica sovint no té ideologia.



Què és el dèficit públic?
Dins dels porcs hi destaca Grècia amb un dèficit públic del 12,7 %. El dèficit públic és la diferència entre ingressos i despeses que té un estat, comparada amb el que produeix. En termes personals si una persona té una nòmina de 1000 i es gasta 1100 té un dèficit del 10 %. Grècia, però, ha apuntat aquest mes de febrer que la seva situació és similar a la…de l’estat espanyol.


L’estat espanyol prop de la fallida
Certament és així. L’estat espanyol supera el 18 % d’atur i el seu dèficit és similar al grec: un 11’4 %. El màxim permès a la Unió Europea és del 3 %. Per finançar aquest dèficit Espanya s’ha hagut d’endeutar. Cada dia s’endeuta en uns 330 milions d’€. Per fer-nos una idea, amb xifres tant altes, és com comprar tres Cristiano Ronaldo i mig cada dia. El fixatge del portuguès va suposar un escàndol pel dispendi que suposava però era una inversió anual a amortitzar en varis anys. En canvi Madrid demana la mateixa xifra triplicada cada dia.
L’any 2009 es van pagar més de 17.400 milions d’€ en interessos. La previsió d’aquest any és d’un deute de 23.200 milions. I la cosa empitjora doncs hi ha previsions d’un augment dels tipus d’interès i si es passa del 1% actual al 2% s’haurà de pagar 46.400 milions d’€ en interessos. Cal pensar que tot el pressupost de la Generalitat és de 35.000 milions d’€ !. A més ningú vol deixar-li diners i ha de pagar encara més. Per exemple a Grècia ja ningú li deixa res per sota del 7 %. Què farà la Unió Europea?.

L'estat espanyol expulsat de l'euro
Nouriel Roubini és conegut com l’economista que va predir la crisi mundial actual. A finals de gener va afirmar que Espanya era una “amenaça” per a l’€ tot apuntant que potser caldria expulsar-la de la unió monetària, és a dir, de l’€. Una setmana després el Nobel d’economia Paul Krugman li donava la raó al New York Times i afegia: “la major dificultat per a l’eurozona no és Grècia, sinó Espanya”.


Un argument per la independència
Sovint es parla de la necessitat de la independència de forma poc concreta. És evident que Catalunya compliria totes les condicions per mantenir-se a l’€. Ningú s’atreviria a situar Catalunya dins els estats porcs. No només això, el Centre Català de Negocis ha demostrat que seria el quart estat de l’UE en renda per càpita.
La situació actual a Catalunya té com a màxim culpable la dependència d’un estat incompetent. La necessitat de la indepencència, la seva urgència, ara té un argument indiscutible. Si Catalunya continua dins Espanya serà una part d’un porc i, possiblement, expulsada de l’€. Si Catalunya s’independitza es mantindrà dins la zona euro.

118. Independentistes també a Iniciativa

El 20 de febrer se celebra la convenció sobre el fet nacional convocada per Iniciativa per Catalunya Verds. Segons alguns mitjans representa l’ala sobiranista d’ICV però hi intervindran també el màxims dirigents de la formació Joan Herrera i Joan Saura. La trobada pretén actualitzar el posicionament nacional i l’organitza Àmbit Fet Nacional que aplega els militants més sensibilitzats en aquest tema.

Com a bon signe d’obertura hi ha convidats Jordi Porta (Òmnium), Mònica Sabata (PDD) o l’exdirigent de la Crida Jordi Sànchez. Els debats es dividiran en 4 tallers:
- Catalunya-nació dins Europa
- Llengua i nació
- Sobirania i dret d’autodeterminació
- Autogovern i model d’estat

ICV actua sovint som una pota més del PSOE però alhora manté posicionaments més ferms que els socialistes en la qüestió nacional. En especial pel que respecta a la qüestió de l’autodeterminació. No es pot negligir, per exemple, el paper que ha tingut la seva marca municipal Entesa pel Progrés Municipal. És important que hi ha una part dels militants de la formació que aposten cada cop amb més força per una solució independentista davant l’entelèquia federalista de la línia oficial. Personalitzant-ho és d’agrair el paper, per exemple, de Raül Romeva. La seva tasca com a eurodiputat ha estat notable i els seus posicionaments força clars. Romeva és un dels promotors de la convenció o també va participar en les consultes independentistes del passat 13 de desembre votant sí.
Hi ha qui diu que els independentistes som 4 gats barallats. El cert, però, és que som molts més, possiblement majoria, i ja hi ha sectors independentistes, més o menys organitzats i potents, a tots els partits catalans. Els unionistes van quedant arraconats al PPSOE.

117. La Unió Europea s’afegeix al boicot a Sri Lanka

La Unió Europea va decidir dilluns, en la trobada de ministres d’economia a Brusel•les, de retirar els privilegis comercials a Sri Lanka. S’afegeix així a la campanya internacional per oposar-se a l’estat cingalès en el seu constant menyspreu als drets més elementals de la població tàmil.

La condició de GSP+ (sistema generalitzat de preferència plus) és un status que permet als estats més pobres del món tenir preferències comercials a canvi de millorar la seva situació social i de drets humans. La suspensió començarà a aplicar-se d’aquí a mig any.
L’estat cingalès, illa situada al sud de la Índia, ja va rebre crítiques per les salvatjades practicades per reprimir la revolta tàmil de l’LTTE (Liberation Tigers of Tamil Eelam) amb nombroses execucions de presos de guerra i de civils. Després de dècades de lluita, el maig, Sri Lanka va derrotar la guerrilla. En només 3 dies es calcula que Sri Lanka va matar 50.000 tàmils. La intenció era exterminar 400.000 però l’ONU va intervenir per evitar-ho. Es va creure, llavors, que Sri Lanka relaxaria el seu tracte envers els tàmils. Lluny d’això continuen les execucions i la població tàmil és tractada com a ciutadans de segona i tancada en camps de concentració.
La decisió de la UE, exemplar, suposarà perdre 150 milions de $ a les autoritats cingaleses en tarifes preferencials. En especial pel que fa a les exportacions de roba i te.