dilluns, 4 de gener del 2010

66. Victòria dels indis cree que eviten una mina a Canadà

Durant 4 anys una tribu d’indis cree, s’ha oposat a l’obertura d’una mina en el seu territori. Aquesta tribu viu en l’actual Ontario, a Canadà. La seva lluita ha estat aferrissada arribant a ser empresonats.
L’empresa Platinex pretenia obrir una mina de platí dins el seu territori. Davant seu tenia uns 500 indis sense recursos però amb un intens amor cap a la terra. El 14 de desembre de 2009, l’empresa minera va acceptar una compensació del govern d’Ontario i ha retirat el projecte de la mina en territori indi a canvi de 5 milions de $. Un altre David ha derrotat a Goliat. Una altra utopia és, avui, realitat.


El cas de KI.
Inici del conflicte
Kitchenuhmaykoosib Inninuwug ó Big Trout Lake és una comunitat oji-cree principalment cree. Són només uns 500 indis amb una reserva a Ontario (Canadà). Fa més de 4 anys l’empresa Platinex va començar el procés per fer una mina en terres tradicionals, però no oficials, dels indis. Era especialment important car fins llavors no s’havien limitat molt les explotacions a Ontario per sobre del paral.lel 51.
Als tribunals
KI va litigar 18 mesos amb un cost de 700.000 $. Platinex va respondre amb una demanda de 10 bilions però la cort suprema d’Ontario va ordenar a Platinex que tenia el deure a consultar els indis en 9 mesos abans de fer cap exploració. El maig de 2007 finien els 9 mesos i no s’havia arribat a cap acord. Sorprenentment el jutge va decidir que ja s’havia complert el deure de consulta. Començava un llarg procés en que KI s’ha gastat 500.000 $ quedant en bancarrota. Aquest fou el motiu pel que el 25.10.07 van acceptar la decisió judicial i no van recórrer.Paral.lelament a les accions judicials els militants indis van realitzar nombroses accions de protesta. L’estiu de 2006 van fer marxa de 1200 milles des de la seva reserva fins a Ottawa, un any després aixecaven un gran teepee (tenda típica índia) de 9 metres davant el parlament d’Ottawa amb el lema “Drets nadius ara” i el suport de grups ecologistes internacionals.
La repressió contra els indis
En intentar començar els treballs militants indis van impedir-ho i foren detinguts inclòs el cap Donny Morris i una àvia de set nets. El 17.03.08 foren condemnats a 6 mesos i són empresonats 6 dirigents de la tribu per oposar-se físicament a que Platinex iniciés les explotacions a les seves terres tradicionals (però fora de la reserva). A més va multar-los greument sabent que la comunitat era en fallida i no podia pagar. Anishinabek Nation aliança d’indis d’Ontario trenca llavors les converses amb el govern d’Ontario. Tanmateix van realitzar-se diverses protestes sota el lema global de “no hi ha justícia en les terres robades”, R.F. Kennedy els va donar suport el maig de 2008 així com un seguit de grups internacionals (Rainforest Action Network, Wildlands League, Greenpeace, Ovide Mercredy, Anglican Council of Indigenous Peoples,,...) aconseguint el seu alliberament 3 mesos abans. Legalment l'empresa havia guanyat però moralment molta gent es va preguntar com podia ser que 500 indis fosin tractats d'aquella manera a la seva terra. La policia destruint un foc sagrat dels cree davant de la presó va escenificar que Canadà era, en molts aspectes, un estat encara colonial.
I la victòria
A finals de l’estiu de l’any 2009 va còrrer la notícia que les màquines de la empresa minera anaven a entrar a iniciar les prospeccions. Els militants van anunciar que tornarien a evitar-ho físicament amb el cap Morris al davant. Platinex va aturar-se i el govern d’Ontario va començar a cercar una sortida negociada. El desembre la tribu rescollia Morris com a cap i es preparava per donar una nova batalla de resistència. Uns dies després es feia públic que Platinex retirava el seu projecte miner.

diumenge, 3 de gener del 2010

65. L'unionisme espanyolista està "depurant" Euskadi

1) Primer fou modificar el mapa del temps. Es va tractar d’ampliar-lo a zones colindants a la comunitat autònoma incloent-hi les que no parlesin basc. Fets i no paraules.
2) Després l’acomiadament de Gabriel Ezkurdia, col.laborador a ETB2, per no condemnar explicitament les accions d’ETA. Fets.
3) A l’estiu va arribar una ofensiva digna de les SS contra tota propaganda oposada al régim unionista espanyol: l’ertzaina ha retirat un 97 % de pancartes i pintades independentistes. L’operació “Tolerància zero” ha arribat a intervenir en un homenatge a un afusellat del franquisme i ordenar la retirada d’una ikurrinya...i una bandera republicana espanyola. Aquest darrer fet és especialment greu donat que el PSOE va lluitar sota aquesta bandera a la guerra del 1936...i tenia com a bandera enemiga la que ara defensen els seus descendents. Més fets.
4) L’octubre la policia espanyola detenia per enésima vegada l’antiga direcció de Batasuna. El tractament informatiu d’ETB no va agradar al PSOE basc: destitució de 2 directores d’informatius que feia anys que treballaven a la tv basca. Una tercera va dimitir farta de les pressions del PSOE a la televisió. Fets.
5) Una setmana després el govern autonomista presentava els nous decrets curriculars on imposa que el castellà estigui al mateix nivell que el basc i suprimeix l’efecte anivellador de l’’escolarització, elimina el basc com a llengua vehicular, extermina el que anomena “adoctrinament nacionalista” i prohibeix l’us del terme Euskal Herria que substitueix pel de Comunidad Autónoma Vasca o, a molt estirar, Euskadi. Fets.
6) Fa uns dies el govern autònom del PSOE obligava als ertzaines a retirar-se l’ikurrinya de l’uniforme. Fets.
7) I el passat 16 de novembre el PP i el PSOE acordaven implorar al govern estatal que la volta ciclista passés per territori basc.
8) No satisfets, els unionistes incontinents encara s’agenollaven implorant que la selecció estatal de futbol faci un “bolo” per terres basques. Quan Aralar va accedir a canvi que jugués contra la selecció basca, el front nacionalista espanyol va negar-se en rodó.
9) El 6 de desembre, per primer cop, a la història un lehendakari anava a l’homenatge a la constitució espanyola que no fou aprovada a Euskadi. Per primer cop també s'ha emés el missatge anual del rei espanyol, un personatge que és refusat de forma ostensible per la majoria de la població.
10) Paral.lelament s’han suprimit les delegacions que el govern basc tenia a l’exterior.

El PP encara no té prou i aquest desembre ha exigit modificar l’escut històric d’Euskadi titllant-lo d’”annexionista” en plena deriva espanyolista. Aquestes són les gestions del govern ultra-espanyolista del PSOE que s’anomena “no-nacionalista”. Davant de tot això hom es pregunta moltes coses:
- que hauria passat si el PSOE governés en solitari a Catalunya o amb el suport del PP.
- Veient l’onada espanyolista que sacseja Euskadi s’ha de reconèixer que ERC ha aturat l’embranzida identitaria del PSOE. I no ens enganyem PSOE és PSOE. PSE-EE o PSC són marques d’un sol partit. La pregunta és: era imprescindible que aquest partit espanyolista governés la Generalitat ?.
- Com, el PP i el PSOE, encara poden dir-se “constitucionalistes” i per quin motiu no se’ls defineix d’una vegada com unionistes o espanyolistes. Si no guanyem la batalla de les paraules perdrem la de les idees.
- S’acusa a alguns independentistes de no tenir ideologia. Qui la té?. El PSOE o el PP?. Des que van aconseguir el govern basc no han pres ni una mesura social. Totes, com s’ha vist, són en clau nacional.
- De què ha servit la lluita intestina entre EAJ/PNV i Batasuna posterior a Lizarra Garazi?.
Una darrera dada, totes aquestes mesures sense cap consens les han pres dos partits que governen en contra de bona part de la seva societat i gràcies a dues argúcies: la llei de partits que prohibeix la tercera força política i el sistema electoral que atorga el mateix nombre de diputats a Àlaba amb 300.000 persones que a Guipúscoa amb 1.130.000.
El PP i el PSOE van sumar 464.000 vots mentre EAJ/PNV, Aralar i EA en sumaven 499.000. Sense afegir-hi els 150.000 que acostuma a obtenir Batasuna és evident que els unionistes són una minoria i que les eleccions foren adulterades. Però ni això els atura. Tampoc que només els hagi votat un 26 % del cens. Ells van a la seva. Com Franco. A imposar la llengua que ell volia, la bandera que ell brandava, la selecció que ell defensava...i com ell no se’n sortiran. Just fa uns dies s’ha sabut que un 70 % de la població d’Euskadi és en contra del govern del PSOE amb el suport del PP.

dissabte, 2 de gener del 2010

64. Reforma fiscal indiscriminada i anti-social

Amb l'entrada del nou any s'implanten noves mesures fiscals. Els barcelonins tenim la immensa sort de ser governats per tots els costats pel PSOE. A nivell estatal, autonòmic i local. Resultat: una forta pujada d'impostos indiscriminada. Pujen els impostos i a tots per igual tant és si guanyes molt o poc, si tens molt o res. A grans trets:
Mesures tributàries de l'estat espanyol (governat pel PSOE) que afecten a tots:
- Desapareix la deducció dels 400 € = ens pujen els impostos a tots 400 €
- Augmenta la tributació sobre els estalvis del 18 % al 19 %. Quan va entrar el PSOE era al 15 %. Això vol dir que si tens uns interessos de 100 € a l'any una cinquena part se'ls queda l'estat.
- Augmenta l'IVA del 16 % al 18 % i del 7% al 8 %. Aquest impost afecta a tothom.
Mesures tributàries de l'estat espanyol (governat pel PSOE) que afecten a pocs:
El govern espanyol ha pres una mesura bona: la fi de la llei Beckham. Ara els esportistes d'alt nivell passen a tributar del 24 % al 43 %. Tots?. No, només els que es fitxin a partir del 2010. Potser per aquest motiu el R. Madrid va fitxar tant aquest estiu?. Cristiano Ronaldo o Messi, per exemple, continuaran tributant al 24 %.
Un altre detall és que mentre els tributs sobre els estalvis pagaran un 19 % els de les SICAV (Societats d'Inversió Variable) on les persones més riques inverteixen tributaran al....1 %!!. Potser per aquest motiu l'any 1985 hi havia 1000 milions invertits en SICAV i ara són 25 vegades més.
Mesures tarifàries de l'estat espanyol (governat pel PSOE) que afecten a tots:
Pujar les tarifes dels oligopolis estatals és una segona manera d'augmentar els impostos. El govern del PSOE no s'hi ha pogut estar. Si partim de la base que la inflació de 2009 serà de 0,9 % un augment de les tarifes del 0,9 % suposaria no pujar impostos. Doncs no serà així:
Augment de la llum: 2,6 %
Augment de l'aigua: 2 %
Augment dels trens:
Mitjana distància: 4 %
Rodalies:  6 % !!!!!!!!!!
El cas de Rodalies (el servei de trens que ens han transferit...sense les vies ni estacions!!) és especialment escandalós doncs, com tothom sap, és el mitjà de transport dels rics i poderosos. A aquests són als qui el PSOE els hi puja un 6 %.
Mesures tributàries de la Generalitat de Catalunya (governada pel PSOE) que afecten a tots:
Cap. Aquesta autonomia de fireta no té competències fiscals en gairebé res.
Mesures tributàries de l'ajuntament de Barcelona (governat pel PSOE) que afecten a tots:
Només dos exemples partint de la mateix base que pujar un 0,9 % hagués estat no pujar impostos:
- el Metro de Barcelona (el més car de tot l'estat) s'apuja un 3,7 % pel que fa al bitllet senzill i un 2 % la T10, és a dir 4 vegades la inflació en el primer cas i el doble en el segon. Reiterar que el metro és també el transport dels rics.
- l'IBI de la ciutat comtal augmenta un 8,5 %.

I on aniran aquests diners? Doncs serviran per finançar la casa reial, un exèrcit poc útil, una missió militar a Afganistan que el govern del PSOE ha més que doblat en contingents i armament, una selecció de futbol que pugui ofrenar noves glòries a Espanya, un Institut Cervantes que paguem entre tots (i el PSOE li ha doblat el pressupost) i només promou el castellà, i un llarg etcétera de projectes nacionalistes espanyols com la propaganda per la presidència semestral de la UE.
Una darrera dada: els pressupostos de l'estat espanyol foren aprovats amb el suport d'ERC a canvi d'una inversió de 20 milions d'€. Només el fitxatge d'Ibrahimovic pel Barça va costar 60 milions d'€.
Espanya manlleva cada any 22.000 milions d'€ a Catalunya. Amb una part d'aquests diners no hauria calgut aquesta pujada d'impostos. A més Catalunya podria determinar en què ho vol gastar. La independència ja no és només necessària. És urgent. Aquest panorama és certament una mica desolador però hi ha una part positiva. Al novembre hi ha eleccions. Unes eleccions on es pot començar foragitar el PSOE del govern. Unes eleccions on, esperem, hi haurà una opció independentista que no pacti amb el PSOE les engrunes d'un pastís que paguem nosaltres i es menjen ells.

dijous, 31 de desembre del 2009

63. Cap d'any de protesta sioux



El 3 de desembre una agència del Fons Monetari Internacional va comprar 7.112 acres de terra sioux. Concretament de la tribu Creek Sioux que té el 78 % de població sota el llindar de la pobresa. Hi volen aprofitar els grans recursos energètics però no donar res als seus legítims propietaris, els sioux, com mostra aquest video. L’any 1862 els sioux foren obligats a instal•lar-se a Dakota del Sud abandonant les seves terres de Minnesota. Alguns es van revoltar i foren derrotats. L’exèrcit dels Estats Units va executar, precisament les terres ara en litigi, a 38 sioux el 26 de desembre. Ha estat l’execució més massiva de la història dels EUA. Als sobrevivents els hi van entregar les terres ara en debat. Més de 300 van morir l’any 1863 per arribar-hi en condicions inhumanes.  Sorprenentment i de forma unilateral, els EUA van vendre aquestes terres a particulars el 1889. En un llarg procés, el 1998, els sioux van anar recuperant-les.



Brandon Sazue, el cap dels Creek Sioux va decidir el 7 de desembre de crear un campament de protesta enmig de les terres. Diversity Foundation l'ha entrevistat. Al seu voltant han aparegut cartells amb els colors indis (vermell, negre, groc, blanc) advertint que allò és terra índia. La Canze Tenza-Strong Heart Society s’ha mobilitzat per recolzar a Sazue. També s’ha creat la petició “Sioux land is not for sale” que ja supera els 3.000 adherits i que caldria recolzar.
Paral.lelament, una setmana després de l'acció de Sazue els forestals dels EUA es disponien a entrar a una zona sagrada pels indis a California a destruir-la. A tots els camins es van topar amb focs. I redera els focs els militants indis de Klamath Justice Coalition. Els forestals van girar cua. S'ha acabat els temps de la impunitat, tornen els temps de la dignitat.
Sazue passarà aquest cap d’any en temperatures sota zero per defensar la terra dels seus ancestres que els Estats Units volen robar per tercera vegada. Ahir 8 agents de la CIA foren executats a l’Afganistan. Hom es pregunta què hi feien allà?. Defensar la justícia?. No seria més lògic que comencin pel seu país enlloc d’anar-se’n a Àsia?.

62. Mallorca: "Decidim Països Catalans"


Tal dia com avui, l’any 1229, l’exèrcit català de Jaume I conqueria la ciutat de Palma que era a mans dels almohades. Començava així la catalanització de l’illa de Mallorca. Per commemorar aquests 780 anys de catalanitat s’han celebrat nombrosos actes per l’illa les dues darreres setmanes protagonitzats principalment per l’Obra Cultural Balear (OCB) i la recentment creada Esquerra Independentista de Mallorca (EIM). Els actes van incloure la tradicional Festa de l’Estendard de Jaume I, celebrada institucionalment des del segle XIII i, des d’on fa pocs anys, s’ha aconseguit expulsar la presència de l’exèrcit espanyol o l’espectacle audiovisual “Protocol Estendard” dirigit per Titot i organitzat per la incansable OCB.
La culminació de les commemoracions es va produir el 30 de desembre amb la manifestació “Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans” que va iniciar-se al Passeig del Born de Palma. Manifestació, cal recalcar-ho, absolutament unitària com la de Perpinyà dos mesos abans. La marxa fou convocada per la Plataforma 31D formada per Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (que no te res a veure amb el PSOE que a Mallorca usa l’alies de PSIB-PSOE), ERC, EIM, el sindicat STEI-i, Entesa, Lobby per la Independència... . Fins a 4.000 persones segons la Plataforma, 3.000 pel Diari de Balears i un miler segons la policia local van convertir la manifestació en un clam per la unitat nacional, el dret a l’autodeterminació i la crítica a “l’orgia de corrupció” que colpeja les Illes Balears. Entre els manifestants una delegació del Priorat o els joves d’Aralar i BNG que acaben de signar un acord de relacions amb els JEN, joves del PSM, J. Puigcercós, Biel Barceló. Els himnes d’Els Segadors i La Balanguera han finit la marxa. En acabar hi ha hagut els concerts d’Eixut i Brams.

Durant la manifestació va destacar la molt alta presència policial. Aquesta fou provocada per les crítiques espanyolistes de l’any passat quan dos joves encaputxats van calcinar una bandera espanyola sense cap intervenció policial. Aquest any a les files de l’EIM es van cremar desenes de reproduccions de la mateixa bandera però en paper. A l’ofrena institucional a Jaume I nombrosos joves independentistes van protestar a la participació del PP i altres grups unionistes plantant cara a un grup d’unionistes. La policia evità el contacte entre els dos grups. Els segons cridaven “No som catalans, som mallorquins” (en castellà, és clar) i els primers responien amb “Ni França, ni Espanya, Països Catalans”.
La nota més important de les darreres manifestacions de la diada a Mallorca ha estat el gran creixement de participants que fa una vintena d’anys no arribaven a un centenar i un espectacular creixement de la participació de joves.

dimecres, 30 de desembre del 2009

61. L'esquerra que t'escolta

El grup municipal d'ERC de Barcelona va endegar fa unes setmanes la campanya "Som l'esquerra que t'escolta". L'objectiu és "atendre de forma personalitzada les demandes dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona (...) perquè no n'hi ha prou amb queixar-se. Calen solucions, tan ràpides com sigui possible. Respostes eficaces que, des del rigor, facin de Barcelona una ciutat més humanitzada i més cívica, una ciutat millor per a tothom". És una iniciativa molt bona per apropar els partits a la ciutadania a més d'oferir serveis a part de demanar cada 4 anys el vot.
Hi ha diverses maneres d'adreçar les peticions, per correu electrònic, a l'oficina del grup (Carrer Palau, 2 amb cita prèvia), o al telèfon 93 3171513 a més dels onze casals que el partit de J. Portabella té a la ciutat comtal. Personalment m'hi he adreçat per a fer una consulta i la resposta no ha pogut ser més completa i professional.


dimarts, 29 de desembre del 2009

60. Diputats de genolls davant els partits

La degradació de la classe política catalana és, a hores d’ara, alarmant. Els casos de corrupció han esclatat en gairebé tots els partits. El nepotisme practicat pel PSOE és, fins a cert punt, repulsiu. I el 22 de desembre vam tenir un exemple més d’aquesta degradació.

La votació sobre si s’havia de debatre l’ILP per l’abolició de les curses de braus amb mort, el PSOE va exigir que fos secreta. El parlament, sorprenentment, hi va accedir. Dels 85 diputats que sumen PSOE i CiU només 34 van votar a favor de debatre l’ILP. Un 60 % es van negar ni tant sols a debatre l’ILP. Fent números és fàcil veure que el PSOE va vetar l’ILP de forma massiva.
I malgrat tot, els comissaris del PSOE encara no tenen prou. S’ensumen que algun diputat va votar a favor d’admetre a tràmit l’ILP i ara han exigit que la propera votació no sigui secreta.
La democràcia no està de genolls per a que una colla de desaprensius que suposen el 15 % de la població decideixin si les votacions són secretes o no segons la seva conveniència. Quan es parla de regeneració democràtica es parla d’això. Que els partits no utilitzin de forma arbitrària les institucions. I que els diputats puguin exercir la veritable representació de la ciutadania.
Quan el PSOE demanava vot secret ho feia per què pensava votar en bloc contra l’ILP i no volia que es veiés. Quan demana vot obert ho fa per que vol controlar el que fan els diputats.Ni una vegada en tota la legislatura cap diputat ha votat contra el seu grup. És possible que sempre estiguin d’acord en tot?. O és més possible que visquin un règim de terror partitocràctic on, si no obeeixes al partit, vas fora?.

divendres, 25 de desembre del 2009

59. Homenatges a Macià i els germans Badia


Avui fa 76 anys que va morir Francesc Macià, l’Avi. Diverses organitzacions catalanes en faran homenatges. ERC serà present amb Joan Puigcercós al monument al president que hi ha a la plaça de Catalunya de Barcelona a les 11:00 del matí. Reagrupament farà l’homenatge a la mateixa hora a la seva tomba al cementiri de Montjuïc. També farà un acte d’homenatge als germans Badia que són soterrats a pocs metres del seu cap. Finalment Unitat Nacional Catalana fa un homenatge al cementiri a la Plaça de la Fe on és la tomba. Han convocat la trobada a les 9:30 a l’entrada del cementiri i, com Reagrupament Independentista, farà un acte pels germans Badia.

Un encert important doncs Miquel i Josep Badia foren, són, exemples de militants abnegats per la causa d’una Catalunya lliure. Sense demanar res a canvi i entregant-ho tot. Potser per això l’actual classe política catalana, corcada en gran part pel nepotisme i la mediocritat, han intentat amagar la seva existència. L’antítesi dels germans Badia són els qui ahir van alliberar el batlle de Santa Coloma de Gramenet recollint 500.000 € en 24 hores i fent veure que havien estat aportacions voluntàries. El van ajudar per por o per solidaritat?. Tant és, exemple cívic sembla que no són.

dijous, 24 de desembre del 2009

58. Espanyols contra els toros: Jovellanos

El discurs del diputat David Pérez (PSOE) per oposar-se a debatre l’ILP sobre l’abolició de les curses de braus sembla un exemple de com pot ser de demagog un sàdic. Pérez va defensar el toreig amb mort cruel dient que era una tradició catalana. Amagava així la seva espanyolitat. El PSOE pretenia fer veure que els que s’hi oposaven als toros ho feien només per un catalanisme exacerbat. Amagava també l’oposició als toros dins la pròpia Espanya.
Un exemple és un dels més grans il.lustrats peninsulars,  l'asturià G. M. Jovellanos. Aquest erudit progressista va liderar l’oposició a les curses de braus amb un argument irrefutable: era un retràs per a un país ja de per si prou retardat en tots els sentits. Pérez i el PSOE/PP no defensen els toros perquè els hi agradin, ni per la seva dubtosa catalanitat; les defensen perquè així creuen preservar l’espanyolitat de Catalunya. La resta, en el fons, no els hi importa. Però hi ha una espanyolitat que no és sàdica. Un exemple és el següent text de Jovellanos, "Toros":


Así corrió la suerte de este espectáculo, más o menos asistido o celebrado según su aparato, y también según el gusto y genio de las provincias que le adoptaron, sin que los mayores aplausos bastasen a librarle de alguna censura eclesiástica, y menos de aquella con que la razón y la humanidad se reunieron para condenarle. Pero el clamor de sus censores, lejos de templar, irritó la afición de sus apasionados, y parecía empeñarlos más y más en sostenerle, cuando el celo ilustrado del piadoso Carlos III lo proscribió generalmente, con tanto consuelo de los buenos espíritus como sentimiento de los que juzgan las cosas por meras apariencias.

Es por cierto muy digno de admiración que este punto se haya presentado a la discusión como un problema difícil de resolver. La lucha de toros no ha sido jamás una diversión, ni cotidiana, ni muy frecuentada, ni de todos los pueblos de España, ni generalmente buscada y aplaudida. En muchas provincias no se conoció jamás; en otras se circunscribió a las capitales, y dondequiera que fueron celebrados lo fue solamente a largos periodos y concurriendo a verla el pueblo de las capitales y tal cual aldea circunvecina. Se puede, por tanto, calcular que de todo el pueblo de España, apenas la centésima parte habrá visto alguna vez este espectáculo. ¿Cómo, pues, se ha pretendido darle el título de diversión nacional?
Pero si tal quiere llamarse porque se conoce entre nosotros desde muy antiguo, porque siempre se ha concurrido a ella y celebrado con grande aplauso, porque ya no se conserva en otro país alguno de la culta Europa, ¿quién podrá negar esta gloria a los españoles que la apetezcan? Sin embargo, creer que el arrojo y destreza de una docena de hombres, criados desde su niñez en este oficio, familiarizados con sus riesgos y que al cabo perecen o salen estropeados de él, se puede presentar a la misma Europa como un argumento de valor y bizarría española, es un absurdo. Y sostener que en la proscripción de estas fiestas, que por otra parte puede producir grandes bienes políticos, hay el riesgo de que la nación sufra alguna pérdida real, ni en el orden moral ni en el civil, es ciertamente una ilusión, un delirio de la preocupación. Es, pues, claro que el Gobierno ha prohibido justamente este espectáculo y que cuando acabe de perfeccionar tan saludable designio, aboliendo las excepciones que aún se toleran, será muy acreedor a la estimación y a los elogios de los buenos y sensatos patricios.

dimecres, 23 de desembre del 2009

57. Només dos estats obliguen a participar els jugadors a les seleccions


Ahir va jugar la selecció catalana. Enmig d'un fred glacial fou un miracle aplegar 53.000 persones en un partit amistós. Fou una festa cívica, esportiva i nacional. Fou retransmés per 52 televisions del món. Avui dia les seleccions esportives són un dels pocs nexes que permeten els estats de reivindicar-se a Europa. Han desaparegut les monedes estatals, els bancs centrals, la política aranzelària, els serveis militars i altres elements definitoris. Les seleccions estatals substitueixen el paper dels exèrcits que servien per cohesionar la societat sota un vernís patriòtic.
La majoria d'estats es cohesionen per adhesió: els seus ciutadans volen pertànyer a aquell estat. En el cas de que els estats siguin febles, estiguin "invertebrats" en paraules d'Ortega i Gasset, als estats només els hi queda recòrrer a la imposició.
Imposen banderes, reprimeixen quan es crema la fotografia del cap d'estat, imposen llengües i imposen les seleccions. Quan quelcom es fa en base a la imposició enlloc de l'adhesió acaba fracassant. L'estat espanyol es fonamenta en la imposició. Una gran part de catalans, bascos i gallecs són espanyols per imposició no per adhesió. Una mostra d'això és que la participació a les seleccions esportives de cada estat europeu és voluntaria. Per adhesió. Només hi ha dues excepcions: els estats italià i espanyol. Aquests són els únics que obliguen als jugadors a participar-hi i, si no ho fan, els retiren de la resta de competició.
Cap jugador s'ha negat a participar a la selecció catalana. A cap se l'ha obligat. S'és català per adhesió. S'és espanyol per imposició.