656. Els estudiants de Turquia demanen temples Jedi de la guerra de les galàxies

La demanda és absurda a propòsit. De fet es tracta d'una conya dels i les estudiants turcs/ques davant la construcció de mesquites als recintes universitaris. Mitjançant l'Autoritat d'Afers Religiosos, la Diyanet, el govern de l'islamista AKP ha aixecat quinze mesquites a campus universitaris. Actualment està construint-ne 80 i abans de que acabi l'any 2015 inaugurarà cinquanta més.

La protesta té el seu origen el mes passat quan el rector d'Istanbul va assegurar que aixecaven una mesquita davant la creixent demanda per una petició a change.org en la que 185.000 persones havien reclamat tenir una mesquita al campus. Una estudiant va reclamar llavors un temple budista car el més proper era a 2.000 quilòmetres i va llençar una petició a change.org. Ha recollit 25.000 signatures. Per anar més lluny es va llençar una petició d'un temple pels seguidors de la religió Jedi (de la pel·lícula Star Wars) i ja ha recollit prop de 5.000 signatures.

655. Detinguts 31 hawaians per bloquejar obres a una muntanya sagrada

La muntanya de Manua Kea és sagrada pels nadius hawaians. Avui encara són una cinquena part de la població de l’arxipèlag Hawaii que formen part dels Estats Units però tenen un règim d’autonomia. Teòricament els indígenes tenen dret a decidir sobre algunes terres, en especial si tenen un especial significat. Manua Kea el té.

L’any 2012 es va presentar el projecte de l’anomenat “Telescopi de Trenta Metres”, l’any següent fou aprovat pel govern i el 2014 es van iniciar les obres al cim de la muntanya. En cap cas es va consultar els indígenes hawaians sobre el projecte. El Telescopi serà el més gran del món. En principi s’havia projectat a Xile o Mèxic però els EUA es van quedar amb el projecte. S’ha començat a construir a 4.000 metres d’alçada.

Alguns nuclis indígenes van protestar contra el projecte però no van ser escoltats. Lanakila Mangauil, un jove mestre hawaià, lidera l’oposició al projecte. Mangauil ha reactivat diverses tradicions socials i religioses de la cultura dels Kanaka Maoil, com s’anomenen els indígenes de l’arxipèlag de llengua polinèsia: esports, assemblees o rituals religiosos. Ell mateix va aconseguir aturar les obres del telescopi l’octubre de l’any passat. Aquestes, però, s’han reprès fa unes setmanes. Davant d’aquests fets Mangauil va decidir organitzar els anomenats Kanaka Maoli Warriors (Guerrers Hawaians) i bloquejar els treballs.

El 26 de març, tal i com havien anunciat, els activistes indigenistes van bloquejar la carretera que du al cim de la muntanya que domina l’illa de Hawaii. “Armats” amb pancartes, banderes hawaianes i alguns vestits de forma tradicional, van aconseguir aturar les obres. Al principi eren poc més d’una vintena però a mesura que s’ha anat estenent la notícia han arribat més activistes i el bloqueig s’ha convertit en un campament. Fins i tot han rebut la visita i el suport de l’actor i model Jason Momoa (Conan El Bàrbar, Joc de Trons) que ha mostrat el seu suport a la protesta.

La situació es va començar a tensar fa uns dies. Per tal d’evitar un efecte “bola de neu” la policia va decidir trencar la protesta usant la violència. Dijous 3 d’abril foren detinguts 31 dels activistes tradicionalistes. L’efecte ha estat el contrari del desitjat: divendres es van aplegar més persones que mai, fins a 300, al bloqueig. De fet fins i tot el govern autònom (Oficina d’Afers Hawaians) s’ha mostrat amoïnat: “Les detencions (...) són una provocació i semblen dir que importen més unes obres que les persones”. La previsió és que la repressió provoqui un increment de les protestes i el moviment hawaià ja és conegut per les seves accions com la recent ocupació del Palau Ioani, edifici emblemàtic a Hawaii, l’any 2012. Fins i tot el Rei Hawaià (oficialment no reconegut) Edmund K. Silva Jr. ha emès una ordre per a que s’aturin les obres. El conflicte apunta a que serà llarg.

Blog on es poden seguir les mobilitzacions de Sacred Mauna Kea
Fotografies de les mobilitzacions (diversos autors)
Vídeo de les detencions

654. Fa 29 anys moria el comandant Mahsum Korkmaz

El 28 de març de 1986 moria en combat Mashum Korkmaz, primer comandant de les Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Forces per l’Alliberament del Kurdistan). Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) havia nascut a Silvan, Amed (en turc Diyarbakir) tot i que va créixer a Batman. Va ser el primer responsable de l'ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

 

L'any 1980 va refugiar-se al Líban escapant del cop d'estat dels militars turcs i allà va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan, junt am d'altres companys de les HRK. El seu cos mai fou retornat a la família sinó que oficialment fou llençat a un riu per l’exèrcit. L’acadèmia militar del PKK al Líban va dur el seu nom.

Korkmaz ha estat recordat avui a la localitat de Qereman a Efrîn, un dels tres cantons de Síria, amb una marxa convocada pel TEV-DEM (Moviment de la Societat Democràtica) amb centenars de persones i on s'ha recordat les víctimes mortals de l'atemptat de divendres contra el Newroz a al-Hasakah (Síria). La portaveu del TEV-DEM, Şervan Hesen, ha contextualitzat les morts en la història kurda:

"Els enemics del poble kurd han provat de trencar la voluntat dels kurds i eradicar-los de la història durant segles. Contra això, Mazlum Dogan va enfortir la voluntat del poble kurd desplegant una gran determinació a la presó d'Amed. Després d'això el comandant de les HRK Mahsum Korkmaz va crear una història de bell no disparant la primera bala contra el colonialisme".

Concentració a Maxmur avui

                       
                                                Milers de persones a Siirt han recordat Korkmaz

També hi ha hagut un acte de record a la seva figura a Maxmur (Iraq) i una marxa amb milers de persones a la província turca de Siirt convocat pel moviment Meya-Der, associació de solidaritat amb les famílies dels represaliats i desapareguts, on es van trobar 300 cossos assassinats per l'exèrcit turc. La zona és coneguda com la vall dels carnissers donat l'alt nombre de cossos enterrats pels turcs tant en el genocidi armeni iniciat l'any 1915 (i del que es compleix enguany un segle) com de la repressió contra el moviment kurd en especial a partir de 1984.

653. L’Estat francès vol dissoldre un grup catalanista “per atemptar contra la integritat territorial”

Sembla una broma però no ho és. L’Estat francès actua altra vegada com una màquina destructiva de tota identitat que no sigui la jacobina franco-francesa. Aquesta vegada l’objectiu és el petit Comitè per l’Autodeterminació de la Catalunya Nord. L’objectiu d’aquest grup és el de convocar un referèndum amb dues preguntes:

1. “Sou favorables a una gran Catalunya que aplegui la Catalunya Sud i la Catalunya Nord en un sol Estat independent i sobirà? Etes-vous favorable à la grande Catalogne regroupant la Catalogne sud et la Catalogne nord dans un seul Etat indépendant et souverain ?"
2. “Sou favorables a que la Catalunya Nord esdevingui ella sola un Estat independent i sobirà?”

Amb seu al poble de Tesà, un poble de 1.300 habitants situat a la comarca del Rosselló, el comitè no aplega ni una desena de membres. Aquest no és motiu, però, per a que l’Estat estudiï la seva dissolució. Segons el diari nord-català L’Indépendant, els membres del Comitè argumenten que són “una proposta ciutadana, democràtica i transparent (…) una reflexió intel·lectual (…) el nostre interès és saber l’opinió de la ciutadania i fer d’eco del que passa a la Catalunya Sud.”
L’Estat argumenta que l’entitat s’ha de dissoldre car vol la plena oficialitat de la llengua catalana i amb això atempta contra la integritat territorial nacional francesa; i també perquè els estatuts parlen de la “dominació de la República francesa sobre el poble de Catalunya”, fet que, segons el Comitè, provoca la destrucció econòmica i l’èxode dels joves”. L’Estat francès ha dissolt els darrers anys formacions polítiques o socials alsacianes  amb diversos pretextos. Fa uns mesos el propi primer ministre Manuel Valls va dir que “no existeix un poble alsacià, ja que només existeix el poble francès”. Mentalitat oberta.

Article publicat a 'Revista Catalunya Lliure'

652. La darrera parlant de Wukchumni crea un diccionari

Marie Wilcox és la darrera parlant fluida de Wukchumni, un idioma parlat per una de les set tribus de la nació Yokut. Els Yokuts o mariposan sumen 4.500 persones i viuen a quatre reserves de Califòrnia creades l’any 1852. La major part de la vintena de llengües yokuts, de la família penutiana, han anat extingint-se i només dues tenen més d’una desena de parlants. Abans de l’arribada dels blancs hi havia uns 10.000 yokuts però a principi del segle XX només en quedava un miler delmats per malalties.

Marie, nascuda l’any 1833, s’ha dedicat els darrers set anys en preparar el primer diccionari de la llengua Wukchumni amb la seva filla Jennifer i el seu nét. Marie ha hagut d’aprendre com utilitzar un ordinador per transcriure les paraules, i gravar-les per via oral amb el seu nét amb qui parla en Wukchumni.

Un curtmetratge documental d'Emmanuel Vaughan-Lee del Projecte d'Unitat Global ha estat publicat per National Geographic sota el títol “El diccionari de Marie”. En ell es pot veure com ha “treballat hores i hores cada dia” i com reconeix que “és al darrera” i pateix la incertesa del futur de la llengua Wukchumni després de que morís el seu oncle, també parlant . En el documental també explica un conte en la seva llengua. Marie i la seva filla ensenyen la llengua una vegada a la setmana a d’altres membres de la seva tribu. Més que admirable, la seva iniciativa és emocionant.

651. Presentació del nou col·lectiu nord-català “Sem”

La localitat d’El Soler, a la comarca del Rosselló, acollirà demà diumenge 15 de març una trobada entre catalans del nord i del sud. L’acte començarà amb un debat amb representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la veïna comarca de l’Empordà i de membres de l’ANC de Catalunya Nord. Tractaran de situar l’escenari actual del procés sobiranista i detallaran els passos del full de ruta. La trobada pretén tenir un caràcter de socialització amb un dinar, anomenat "ollada" on cal dur els plats i els coberts. Hom pot inscriure’s, abans del 12 de març, a inscripcions@catnord.cat i el preu és de 12€.

Ja a la tarda es presentarà “Sem”. Sem és la forma dialectal rossellonesa de “Som”. El nou moviment es defineix com un col·lectiu nord-català de partits polítics i entitats que té per objectiu reivindicar un estatut i una institució pròpia per la Catalunya del Nord. Actualment la Catalunya Nord forma part de la regió de Llenguadoc-Rosselló. La seva capital és Montpeller.

En el col·lectiu hi formen part l'Assemblea Nacional Catalana de Catalunya Nord, la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Convergència Democràtica de Catalunya, CUP, Esquerra Republicana de Catalunya, Europe Ecologie Les Verts i Unitat Catalana, .

El passat 27 de febrer, candidats ecologistes a les eleccions al departament de l’Hérault van desplegat una pancarta que reivindicava canviar el nom a Regió Llenguadoc-Pirineus. També han obert una pàgina web per a promoure aquest nom que exclouria cap referència catalana a la regió.

Publicat a 'Revista Catalunya Lliure'

650. En ple any 2015 ... una vaga de fam contra l’esclavitud

Mauritània va ser el darrer estat del món en abolir l’esclavitud. Fins a l’any 1981 va ser legal. De fet, en aquest estat situat al sud del Marroc l’esclavitud és actualment quotidiana. No se sap del cert el nombre d’esclaus però les xifres passen d’un mínim de 150.000 fins a la molt creïble quantitat de 680.000 persones. Una cinquena part de la població.

Un estat racial i racista

Mauritània és un estat basat en criteris ètnics, racials. Un terç de la població la conformen els anomenats “beidane” són coneguts com a “moros blancs”. Els moros són el resultat de la barreja de la població autòctona bereber i els àrabs arribats a partir del segle VIII. Aquests moros blancs controlen tota la societat mauritana sense deixar espai a la resta de la població. Aquesta està formada en un 40 % pels “haratine”. Se’ls coneix com a “moros negres” i són els resultat de la barreja entre els “beidane” i la població negra esclavitzada. Més que per criteris ètnics els “haratine” conformen una casta inferior que viu de feines agrícoles als oasis. Molts d’ells encara continuen avui dia esclavitzats.

El tercer grup humà maurità són els “kewris”. Per aquest nom es coneix la població de raça negra de mauritana: wòlof, soninke, tukulor i, sobretot, els 700.000 fulani que conformen un 18 % de la població. Des de fa dècades aquests grups lluiten, fins i tot amb les armes, contra una greu discriminació racial que afavoreix la casta àrab. En aquestes lluites fins a 60.000 kewris van fugir al veí Senegal on milers encara viuen com a refugiats.

                                                                   Biran Dah Abeid

Acció directa contra l’esclavisme

Malgrat que l’esclavitud fou abolida aquesta ha continuat sense ser perseguida. Els grups de defensa dels haratine, des dels anys setanta, han alertat de la seva continuïtat. Com a resposta dels diferents governs autoritaris àrabs han rebut la tortura o l’execució. L’any 1995 es va crear el grup SOS-Esclaus però actualment és l’IRA-Mauritania, sorgida de l’anterior, qui encapçala l’oposició contra l’esclavatge. Aquest acrònim significa Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme, el grup fou fundat l’any 2008 per Biran Dah Abeid i ha protagonitzat diverses campanyes contra l’esclavitud. La seva lluita és no violenta. La pròpia mare d’Abeid va ser esclava el pare fou alliberat com un acte de gràcia. Fou ell qui va aconseguir que es processés judicialment l’any 2007 tres dones per tenir esclaus. Va ser la primera vegada que l’esclavitud va anar a judici.

Abeid va concebre l’IRA com una “organització de lluita popular”. Ha estat detingut diverses vegades junt amb militants del seu grup per apuntar a propietaris d’esclaus. Sovint realitzaven accions on acusaven a persones de tenir esclaus i exigien la seva llibertat. En general els qui acabaven a presó eren els membres del grup abolicionista. No fou fins a l’any 2011 quan van aconseguir l’empresonament d’un propietari d’esclaus. Simptomàticament Abeid fou enviat a la presó tres mesos i l’esclavista només nou dies. Malgrat això l’IRA-Mauritània ha aconseguit que siguin empresonats una vintena de propietaris d’esclaus els darrers quatre anys.

La sentència del 15 de gener i la vaga de fam

Abeid i altres dos dirigents de l’IRA-Mauritania foren condemnats a dos anys de presó el 15 de gener. Aquesta vegada se’ls acusava d’organitzar la “Caravana de la llibertat”. Una sèrie d’actes pel país reclamant l’abolició de l’esclavitud. El propi Abeid ha estat condemnat a mort l’any 2012 per cremar l’Abrégé de Khlil, un text musulmà que accepta l’esclavitud com un fet consuetudinari. Els activistes abolicionistes foren detinguts el novembre de 2014 i alguns esperen judici. Abeid va culpar el govern autoritari d’explotar la majoria negra i perseguir els “haratine”. Els seus arguments no van servir de res i fou transferit a la presó d’Aleg on, el 23 de gener, va començar una vaga de fam contra les seves condicions de presó.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió castellana.

Article publicat a 'El Periódico' (26.02.2015) en versió catalana.

649. Mor en combat a Ucraïna el màxim comandant txetxè

Isa Munàev tenia 49 anys i va caure a Debaltseve el dia 1 de febrer. La bossa de Debaltseve havia estat rodejada per les forces pro russes del Donbass i es troba en situació de setge. Munàev era un mite vivent del moviment txetxè i el darrer general que havia combatut, i sobreviscut, a les dues guerres russo-txetxenes.

Nascut el 20 de maig de 1.965 el general Munàev era un policia de la capital txetxena, Grozny, quan va esclatar el conflicte secessionista amb Rússia. A la primera guerra (1994-1996) va estar proper al president txetxè Djokhar Dudàiev i destacà amb el grau de coronel. A la segona (1999-2009) fou nomenat comandant militar de la capital pel llavors president Aslan Maskhàdov essent ascendit al grau de general quan les tropes txetxenes es van retirar a les muntanyes. Malferit va aconseguir creuar al Caucas fins a Geòrgia i  arribar a Dinamarca l’any 2004 on va aconseguir la ciutadania i va organitzar un grup de suport a la lluita txetxena laica anomenat Svobodny Kavkaz (Caucas Lliure). El 2007 es va distanciar del cap txetxè Doku Umàrov arran del gir d’aquest d’apartar-se de la independència txetxena i prioritzar l’islamisme.

Quan va esclatar el conflicte entre Rússia i Ucraïna Munàev va encapçalar el Batalló Dudàiev de voluntaris txetxens per tornar a combatre contra Rússia. En aquesta lluita va ser assassinat per les milícies armades per Rússia i les tropes russes que són ”de vacances” a Ucraïna. El president txetxè Ramzan Kadírov, titella de Rússia, ha afirmat que la mort de Munàev es deu a diferències internes entre els combatents txetxens, n’ha acusat a la CIA i ha fet una crida per a que retornin a Txetxènia enlloc de lluitar en un conflicte aliè. Ha oblidat mencionar els molts txetxens que ell ha enviat a lluitar al costat de Rússia.

Munàev ha estat succeït per Adam Osmàev. El nou comandant va ser capturat a Odessa acusat de voler assassinar Vladímir Putin. Va passar tres anys a presó. L’esposa d’Osmàev, Amina Okueva, és la portaveu del Batalló Dudàev i ell mateix ha estat nomenat pel govern de la República de Txetxènia-Ichkeria com el seu representant a Ucraïna.

L’altre batalló txetxè que combat al costat d’Ucraïna és el Xeic Mansur de caire islamista i dirigit per Muslim Cheberloevsky també veterà de les dues guerres russos-txetxenes. Cal destacar que els combatents txetxens que van a combatre a Ucraïna viuen a estats europeus com a refugiats i perden aquest dret en marxar a lluitar a Ucraïna pel que perden totes les comoditats per lluitar contra els eu antic enemic.

648. La tercera gran manifestació per l'occità ja té data: 24.10.2015

L'emplaçament serà la ciutat de Montpelhièr. L'objectiu aplegar 40.000 persones per la llengua occitana. La convocatòria serà impulsada per la Coordinacion per la Lenga Occitana formada per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) i les escoles en llengua occitana: Calandretas.

La manifestació serà la tercera gran marxa per l'occità després de la de Carcassona (2005), Besièrs (2007), Carcassona (2009) i Tolosa (2012). En totes elles vam ser molts els i les catalanes que vam manifestar-nos de forma solidària. Aquesta dinàmica de mobilitzacions ha transformat notablement la situació de la llengua que, tot i això manté "fenomèns de regression e lo perilh de mai en mai gròs que menaça la lenga". Per aquests dos motius s'ha convocat la "granda mobilizacion per l’occitan".

Per obtenir més informacions es pot contactar amb: coordinacion.perlalengaoccitana@gmail.com o bé subscriure's a 'La Setmana' que conté un fum d'informacions cada setmana sobre el moviment occità.

647. Al Qaida reivindica l'assassinat d'un dirigent tuareg

Baye Ag Hamdy havia destacat al capdavant del Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA) la formació que lluita per la independència del territori tuareg de l'actual Mali. Ag Hamdy, antic diputat, fou assassinat per desconeguts el passat 26 de gener, déu dies després de que l'MNLA celebrés els tres anys de la proclamació de la independència de l'Azawad. Part d'aquest territori és avui administrat i controlat per l'MNLA que s'enfronta al mateix temps amb l'exèrcit de Mali i grups islamistes.

El 6 de febrer Al Qaida al Magreb Islàmic (AQMI) reivindicava l'assassinat en una emboscada del dirigent tuareg amb un comunicat a l'agència mauritana El Khabar. Ag Hamdy s'havia incorporat a l'MNLA l'any 2012. El moviment tuareg va llençar una revolta secessionista contra Mali el 17 de gener de 2012 amb un notable èxit militar. Mali ha utilitzat els grups islamistes com AQMI i MUJAO contra el moviment nacional tuareg esdevenint còmplice, per tant, del fonamentalisme islàmic. Tres dies després de l'assassinat un atac suïcida atacava una posició dels tuaregs. Set dels atacants es feien esclatar i dos eren capturats per l'MNLA mentre la resta podien fugir.

Altres articles sobre la qüestió tuareg:

31. Qui hi ha darrera el segrest?. El rei del desert

529. Claus per a entendre el futur del vesper libi
593. La quarta revolta tuareg, beneficiada de la intervenció francesa a Mali

646. Els tuaregs de l'Azawad celebren 3 anys de precària independència 

Darrer vídeo de Baye Ag Hamdi (MNLA) abans de morir assassinat: