dimecres, 29 de maig del 2013

591. 'All in good time' (poema de Dead Can Dance)




All your ships
Have left their moorings
Cast adrift
On the Sargasso Sea
Waiting for the wind
To set your sails free

When you reach
The end of your rainbow
Chasing shadows
And down on your luck
Look for the sign
Look for a sign

As you rise to the very top
Of your mountain
Just remember those
Poor lost souls
On their way down

You taught me patience
Was a virtue
I took my time
Let Nature take her cause
All was revealed
All in good time

Turn back your clocks
Open up your memories
Beneath the veil
Where time stands still
You showed me a sign
You showed me the sign



Tot al seu temps


Tots els teus vaixells

Han abandonat els amarratges

Naufragant a la deriva

En el mar dels Sargassos

Esperant el vent

Per desplegar les veles.


Quan t’alcis al cim més alt

De la teva muntanya

Recorda aquelles pobres ànimes perdudes

En el seu camí.


Em vas ensenyar que la paciència

Era una virtut

Vaig prendre’m el meu temps

Deixant fer a la Natura

Tot fou revelat

Tot en el seu temps adequat.


Apaga els teus rellotges,

Encén els teus records sota el vel

On el temps encara resta.

Em vas ensenyar un signe.

Em vas ensenyar el signe.
Font: 'Anastasis' de Dead Can Dance

divendres, 24 de maig del 2013

590. Entrevista a Dead Can Dance (vídeo)

Entrevista a Lisa Gerrard i petit reportatge sobre Dead Can Dance en motiu del seu retorn a Barcelona per presentar 'Anastasis'.

dilluns, 20 de maig del 2013

589. El Parlament de Sonora (Mèxic) també aboleix les "corridas de toros"


El Parlament de Sonora (Mèxic) va prohibir les curses de braus mitjançant la Ley de Protección a los Animales aprovada el 2 de Maig de 2.013. Sonora esdevé el primer Estat de la República Mexicana que prohibeix les corridas de toros o, com s'anomenen allà, la fiesta brava. La proposta va rebre el suport de 18.200 signatures segons el diputat verd que la presentar.
L'última corrida de toros a Sonora fou l'abril del 2012 enmig de nombroses protestes. Aquesta decisió de Sonora contrasta amb la postura espanyola on 130.000.000 € d'ajudes de l'Unió Europea s'han acabat invertint en una plaça de braus i hi ha una clara voluntat del  de tornar a imposar el salvatge espectàcle  malgrat ser abolit el 28 de Juliol de 2010. La CNN informa erròniament que "El juliol de 2010, Catalunya es va convertir en la primera región d'Espanya en prohibir les corrides de toros". En realitat fou Canàriess la primera en fer-ho el 1991.
La llei de Sonora segueix la línia de l’abolició de les curses de braus a Catalunya o de l’acord de govern als Països Baixos. Segueix les abolicions de Panamà, Nicaragua, Bogotà, Perú o Donostia.

diumenge, 12 de maig del 2013

588. Dead Can Dance a Barcelona el 25 de maig



El duet australià retorna a Barcelona només mig any després del seu darrer concert. Tot i que havia anunciat dues dates a Madrid i Lisboa finalment ha ampliat la gira ibèrica amb un concert a la Ciutat Comtal. Serà en el marc del Primavera Sound que, aquest any, ha avançat les seves dates. Així doncs el 25 de maig a les 9 del vespre Gerrard i Perry seran a l’espai Ray-Ban del festival.

L’aparició d’Anastasis, primer àlbum en setze anys, ha suposat un retorn més que exitós del duet i s’ha vist reforçat amb la publicació del nou disc In concert. Aquest recull part de la gira d’Anastasis que, de fet, protagonitzarà les actuacions a Barcelona (25), Madrid (26) i Lisboa (28).
Traducció del poema 'Amnesia'.


divendres, 26 d’abril del 2013

587. La plataforma antitaurina PROU torna a l’acció

 
 
La Plataforma ciutadana que l’any 2010 va aconseguir l’abolició de les curses de braus a Catalunya, i que es va dissoldre tan bon punt va assolir l’objectiu proposat, torna a reconvocar-se i aixecar-se davant del perill del retorn de les curses de braus a Catalunya.
* L’amenaça interna a Catalunya és molt més perillosa i complicada que els atacs que es reben des de fora.
* La Plataforma PROU proposa una bateria d’accions en el camp polític, jurídic i social per evitar que a Catalunya es tornin a realitzar curses de braus.
* També s’explica, al final d’aquest article i a títol informatiu, al situació davant la ILP taurina que es tramita a l’Estat espanyol.
L’enemic intern.
A primer cop d’ull podria semblar que tenim la imposició d’aquests espectacles des dels parlaments de l’Estat espanyol, res més il·lògic donada la vergonyosa desinformació i sensacionalisme mediàtic al respecte, conseqüència d’una iniciativa legislativa popular protauròmaca que s’està tramitant en aquest moment; però el cert és que no tenim cap dubte jurídic ni competencial al respecte, doncs l’únic Parlament que pot decidir el retorn de les curses de braus a Catalunya és el Parlament català. Molt més preocupant que els atacs que vénen des de fora són els que vénen des de Catalunya, doncs la major part dels enemics a dia d’avui no són externs sinó interns i del propi Govern, és conseller i es diu Josep Maria Pelegrí. Ja a l’any 2010, aquest conseller –en aquell moment diputat del Parlament de Catalunya- va prometre el lobby taurí els vots necessaris de la seva formació per aconseguir frenar la voluntat catalana a favor de l’abolició i del progrés moral. Això vaticinava una marcada tendència en contra de la causa, la que varem poder confirmar després de pocs dies de la seva assumpció com a conseller, quan va afirmar en una entrevista de La Vanguardia que no li agraden els animals, en el moment en que assumia una cartera que té com a funció pública protegir-los. La nova sorpresa que ens prepara aquest conseller (a qui podem veure posant amb armes de caça) és retornar les curses de braus a Catalunya avalant espectacles taurins il·lícits organitzats per un torero català i amb toros portats des de Salamanca i altres llocs d’Espanya, activitat que va quedar taxativament prohibida pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol de 2010. Els toros podrien tornar a Catalunya, i Catalunya quedaria molt malament de cara a l’opinió pública internacional.
Bateria d’accions.
Des de la Plataforma PROU proposem una bateria d’accions en àmbits diferents com el social, polític i per suposat jurídic.
Social:
* Demanem la dimissió o destitució de Josep Maria Pelegrí, o be la transferència de les competències en matèria de protecció d’animals a un altre departament de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta Petició online estem sol·licitant que l’actual conseller sigui llevat del seu càrrec i si no que se li retirin les competències sobre protecció dels animals.A l'enllaç següent pots veure amb tot detall la nefasta gestió que estem denunciant aquí.
 
Jurídic:
El dijous 25 d’abril, la Plataforma PROU interposà recurs contenciós-administratiu contra la resolució del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de 20/02/2013, mitjançant la qual “Es desestima el recurs d’alçada contra la resolució de 10/12/12 del director dels Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre, per la qual es va acordar no incoar expedient sancionador i ordenar l'arxiu de les actuacions realitzades en relació amb la denúncia presentada per la celebració d'espectacles taurins, amb toros de lídia, en una finca de Tarragona al terme municipal d'Alfara de Carles".
Els espectacles taurins consisteixen en torejar els toros de lídia per permetre decidir el destí de l'animal (bé a la plaça de toros o bé a l'escorxador) en un espectacle públic destinat a turistes. És el que s'anomena “la tienta” i es una activitat implícita a les curses de braus. Aquesta activitat prohibida, que té una durada de 20-25 minuts per toro, consisteix en comprovar “la bravura” de l'animal mitjançant la utilització de “capa i muleta”. Durant aquests minuts també s'utilitzen banderilles de fusta, que s'han dissenyat expressament, que es deixen caure sobre l'animal i es realitzant acrobàcies; tot això, dut a terme públicament per toreros professionals i en una plaça de toros. Aquests espectacles taurins il·legals, que van dirigits a turistes majoritàriament russos, es realitzen des del juliol de 2012 de forma ininterrompuda i tenen vocació de seguiment mentre no siguin clausurades per un jutge, atès que el Govern es nega a fer-ho. Així s'ha pronunciat el Departament d'Agricultura, així com el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, garantint la seva continuació per la font d'ingressos que suposen pel territori.
Es tracta d'un espectacle taurí clandestí (sense autorització ni presència d'ambulància ni de servei mèdic ni d'assistència de veterinari -segons acta dels mossos d'esquadra-), però amb el vistiplau del Departament d'Agricultura, promogut i realitzat pels ramaders i toreros, en un intent de mantenir el negoci taurí a Catalunya d'unes quantes persones, burlant-se de les institucions democràtiques de Catalunya que van prohibir les corrides de toros "convencionals" i qualsevol modalitat d'espectacle taurí mitjançant la Llei 28/2010, de 3 d'agost, que va entrar en vigor l’ 1/1/2012.
“Tindrem que guanyar als jutjats allò que ja hem guanyat al Parlament”, Anna Mulà, advocada de Plataforma PROU.
Sobre la ILP tauro€conòmica.
Quant això, existeixen dos documents que creiem que poden aportar llum respecte la tramitació d’aquesta ILP que pretén que retornin les curses de braus a Catalunya per decisió dels parlaments estatals.
Per un costat, oferim un informe complet redactat per la Fundació Franz Weber, on resumeix, en 10 punts, les claus per comprendre l’abastament d’aquesta ILP, tan promocionada –per cert- per un gran sector dels medis de comunicació espanyols.
En segon lloc, una entrevista realitzada per la TVanimalista a Leonardo Anselmi, que va ser portaveu i enllaç polític de la Plataforma PROU i on, en menys de 5 minuts, es refereix a la ILP tauro€conòmica com “una bomba de fum que tendeix a ocultar el seu propi i veritable objectiu: rebre més diner públic”, explicant les probabilitats de sanció i aplicació de la iniciativa tauroeconòmica.

diumenge, 21 d’abril del 2013

586. Primera campanya institucional per l’alguerés


 

L’alguerés és una variant del català parlat a la ciutat sarda de L’Alguer (República Italiana). Segons els darrers estudis el coneix una quarta part de la població. La major part dels algueresos tenen les seves arrels a Barcelona o Tarragona i anomenen “Barceloneta” la seva ciutat. Els llaços entre la ciutat sarda i Catalunya es van trencar arran de l’ocupació per la derrota de 1714.

Fou mercès que un arxiver sard es va presentar als Jocs Florals, concurs de poesia en català, de 1864 que es va redescobrir aquesta comunitat. A partir de 1902 es van crear les primeres entitats de defensa de la cultura catalana i el 1960 es va organitzar l’anomenat “Creuer del Retrobament”. El vaixell  va partir de Barcelona amb 139 intel·lectuals catalans que van restablir les relacions amb L’Alguer. Milers de persones els van acollir al port en una imatge mítica.

L’alguerès ha reculat front l’italià però encara és llengua habitual. L’Ajuntament , amb el suport de la Generalitat de Catalunya,  acaben de presentar la primera campanya institucional feta per promoure el seu ús. A la presentació hi van assistir el batlle de l’Alguer, el delegat de la Generalitat a la ciutat i l’Assessora a la Comunitat i a la Identitat del Municipi de l’Alguer. Amb el lema “En alguerés, té més gust” s’ha publicat nombrós material com el d’una nena besant el seu pare o una parella que espera un fill. En la mateixa línia cal destacar els actes organitzats en motiu de la Diada de Sant Jordi a la ciutat sarda. Així defensen els catalans la seva llengua, amb amor. A la Catalunya Nord, per exemple, el darrer acte fet a favor de la llengua és una trobada perdonar-se petons i per Sant Jordi no només es regalen llibres en català junt amb una rosa sinó que l'Ajuntament de Perpinyà ha fet un esforç més que notable amb un fum d'activitats.


dissabte, 13 d’abril del 2013

585. Una nova victòria: restitució del monument a la proclamació de la República Catalana

Catalunya va recuperant, poc a poc, els elements que l'espanyolisme va eliminar per la força de les armes. I cada gest en aquest sentit, com les quatre columnes de Montjuic o la placa a Lluís Companys al lloc on el van afusellar, són petites victòries que fan més derrota la victòria espanyola de 1939. El darrer gest serà aquest diumenge, precisament el dia de la República Catalana.
La comissió de la Dignitat i l'Ajuntament de Barcelona conviden a participar en l'acte de restitució de la dedicatòria original del monument a la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, que va ser mutilada pel franquisme.
Serà Diumenge dia 14 d’abril a les 12 del migdia al Tibidabo, al peu de l’antena de Ràdio Barcelona. S’hi té accés des de la plaça don hi ha l’atalaia i l’església del Sagrat Cor pel camí que surt a ma dreta de l’església per sota de la torre d’aigües.
Accés en vehicle aparcant als aparcaments del parc d’atraccions. Amb l’autobús 111 des de Sant Cugat del Vallès. De Barcelona, l'autobús T2A des de la plaça de Catalunya tocant a Rambla de Catalunya. Amb el tramvia blau seguit del funicular del Tibidabo.
Hem tornat, els derrotats de sempre, però aquest cop per vèncer.

dissabte, 6 d’abril del 2013

584. Paul Sabatièr, l'home sol

L'editorial 'Los Quaserns de la Lomanha' ha publicat el llibre 'Paul Sabatèr, l'òme sol'. Sabatièr, el seu nom en grafia actual, fou una persona excepcional. Poeta de la regió occitana de la Lomanha, a Gascunya, nascut el 1864 era un pagès amb una capacitat intel·lectual sorprenent. Mai va casar-se i sempre va voler viure sol. Sabatièr va patir un accident que el va marginar de la societat al perdre una cama. ja de gran es va dedicar a escriure tant prosa com poesia en el seu dialecte gascó. La seva vida sentimental avortada navega a la major part de la seva obra poètica amb fragments com "Estèi lo vaganaud que passèc dens ta vita: me hascós caritat d'un rajòl e ren mèi" o "Tos uelhons auratjuts m'an cramat com palha". La seva obra va tenir cert ressò i van suplir la soledat que el va recargolar literàriament. Ara Cristian Rapin, que ha escollit els textos, i Jacme Taupiac que els ha normalitzat gràficament han fet retornar aquell home sol.

dilluns, 1 d’abril del 2013

583. Defensant la llengua a petons




El català és una llengua parlada a diferents estats. A Itàlia, a Andorra, a Espanya i a França. La darrera iniciativa per promoure la llengua a la Catalunya Nord (part administrada per l’estat francès) ha estat un kiss-in. En català s’anomena “Potonejada”. Es tracta d’una concentració a Perpinyà per donar-se petons i, així, mostrar el suport a la llengua. El logotip de la trobada és un cor amb les quatre barres de la bandera catalana. L’objectiu és fer “un clam d’amor perla llengua”. L’acte, previst pel 13 d'Abril a Perpinyà, inclou també la presentació d’una nova sardana titulada "Rosselló Alegre un clam d'amor a la llengua" d’Olivier Marquès. Perpinyà s’omplirà d’artistes, poetes, músics, cantants, escriptors i dibuixants. El març de 2012 Perpinyà va ser escenari d’un lipdub a favor de la llengua que va ser rècord Guiness per la seva alta participació.

La defensa d’una llengua estimant-la és la millor manera de fer front als qui la volen anihilar odiant-la.

 

divendres, 8 de març del 2013

582. El triple error d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua

Òmnium Cultural presentava ahir un web amb arguments polítics a favor de la independència. Ho feia amb d’altres entitats de la suposada societat civil. De webs a favor de la independència n’hi ha moltes i els arguments no aportaven cap novetat. La primera qüestió és si una entitat de caràcter cultural ha de fer un posicionament polític. Entre les entitats hi havia també la Plataforma per la Llengua que, mentre va tenir al capdavant Martí Gasull, va mantenir una escrupolosa actitud en aquests termes. Gasull era partidari de no implicar la Plataforma en qüestions polítiques conservant una admirable neutralitat que, al capdavall, li donava la legitimitat en la defensa de la llengua.
La segona qüestió és la credibilitat d’una societat civil subvencionada des del govern. El discurs de la independència de la societat civil es guanya amb fets. Òmnium rep una subvenció d’un milió quatre-cents mileuros del govern. Això aixeca notables sospites sobre si és una entitat de societat civil, sostinguda per aquesta, o bé un ens para governamental. La pròpia Plataforma rep 419.000 € del govern. Aquestes ajudes per fomentar la nostra cultura no són criticables en la mesura que tots els governs tracten de donar un cop de mà a entitats culturals. El problema rau en que aquestes ajudes es derivin cap a posicionaments netament polítics de les entitats culturals. Tenen credibilitat?.
Un tercer element. La defensa de la independència que fa la societat civil serà creïble mentre la facin organitzacions que no rebin ajudes i que no tinguin una pretesa aparença cultural sota la que s’hi amaguin interessos polititzats. Un exemple és el Cercle Català de Negocis que, sense cap ajuda i clarament socio polític, forma part de les altres entitats que han fomentat aquesta iniciativa.
Mentre la iniciativa civil per la independència recaigui en entitats sospitoses d’estar al servei del govern no tindrà cap ressò exterior o, pitjor, serà contraproduent. El govern fa la seva tasca, amb clars i ombres. Els partits la seva amb interessos electorals. La societat civil hauria de desmarcar-se d’ajudes que li resten credibilitat o bé circumscriure aquestes ajudes a la seva tasca. En el cas d’Òmnium preservar la nostra cultura i en el de la Plataforma la nostra llengua. Tot pas en fals perjudica aquests interessos. La independència de les entitats civils envers el govern és la clau de volta de la seva legitimitat i, al capdavall, de la causa que diuen defensar. Cap moviment independentista civil s’ha fet amb les condicions que s’enumeren ans al contrari.  Fer-ho és donar arguments als adversaris de la causa.