586. Primera campanya institucional per l’alguerés

 

L’alguerés és una variant del català parlat a la ciutat sarda de L’Alguer (República Italiana). Segons els darrers estudis el coneix una quarta part de la població. La major part dels algueresos tenen les seves arrels a Barcelona o Tarragona i anomenen “Barceloneta” la seva ciutat. Els llaços entre la ciutat sarda i Catalunya es van trencar arran de l’ocupació per la derrota de 1714.

Fou mercès que un arxiver sard es va presentar als Jocs Florals, concurs de poesia en català, de 1864 que es va redescobrir aquesta comunitat. A partir de 1902 es van crear les primeres entitats de defensa de la cultura catalana i el 1960 es va organitzar l’anomenat “Creuer del Retrobament”. El vaixell  va partir de Barcelona amb 139 intel·lectuals catalans que van restablir les relacions amb L’Alguer. Milers de persones els van acollir al port en una imatge mítica.

L’alguerès ha reculat front l’italià però encara és llengua habitual. L’Ajuntament , amb el suport de la Generalitat de Catalunya,  acaben de presentar la primera campanya institucional feta per promoure el seu ús. A la presentació hi van assistir el batlle de l’Alguer, el delegat de la Generalitat a la ciutat i l’Assessora a la Comunitat i a la Identitat del Municipi de l’Alguer. Amb el lema “En alguerés, té més gust” s’ha publicat nombrós material com el d’una nena besant el seu pare o una parella que espera un fill. En la mateixa línia cal destacar els actes organitzats en motiu de la Diada de Sant Jordi a la ciutat sarda. Així defensen els catalans la seva llengua, amb amor. A la Catalunya Nord, per exemple, el darrer acte fet a favor de la llengua és una trobada perdonar-se petons i per Sant Jordi no només es regalen llibres en català junt amb una rosa sinó que l'Ajuntament de Perpinyà ha fet un esforç més que notable amb un fum d'activitats.

585. Una nova victòria: restitució del monument a la proclamació de la República Catalana

Catalunya va recuperant, poc a poc, els elements que l'espanyolisme va eliminar per la força de les armes. I cada gest en aquest sentit, com les quatre columnes de Montjuic o la placa a Lluís Companys al lloc on el van afusellar, són petites victòries que fan més derrota la victòria espanyola de 1939. El darrer gest serà aquest diumenge, precisament el dia de la República Catalana.

La comissió de la Dignitat i l'Ajuntament de Barcelona conviden a participar en l'acte de restitució de la dedicatòria original del monument a la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, que va ser mutilada pel franquisme.

Serà Diumenge dia 14 d’abril a les 12 del migdia al Tibidabo, al peu de l’antena de Ràdio Barcelona. S’hi té accés des de la plaça don hi ha l’atalaia i l’església del Sagrat Cor pel camí que surt a ma dreta de l’església per sota de la torre d’aigües.
Accés en vehicle aparcant als aparcaments del parc d’atraccions. Amb l’autobús 111 des de Sant Cugat del Vallès. De Barcelona, l'autobús T2A des de la plaça de Catalunya tocant a Rambla de Catalunya. Amb el tramvia blau seguit del funicular del Tibidabo.

Hem tornat, els derrotats de sempre, però aquest cop per vèncer.

584. Paul Sabatièr, l'home sol

L'editorial 'Los Quaserns de la Lomanha' ha publicat el llibre 'Paul Sabatèr, l'òme sol'. Sabatièr, el seu nom en grafia actual, fou una persona excepcional. Poeta de la regió occitana de la Lomanha, a Gascunya, nascut el 1864 era un pagès amb una capacitat intel·lectual sorprenent. Mai va casar-se i sempre va voler viure sol. Sabatièr va patir un accident que el va marginar de la societat al perdre una cama. ja de gran es va dedicar a escriure tant prosa com poesia en el seu dialecte gascó. La seva vida sentimental avortada navega a la major part de la seva obra poètica amb fragments com "Estèi lo vaganaud que passèc dens ta vita: me hascós caritat d'un rajòl e ren mèi" o "Tos uelhons auratjuts m'an cramat com palha". La seva obra va tenir cert ressò i van suplir la soledat que el va recargolar literàriament. Ara Cristian Rapin, que ha escollit els textos, i Jacme Taupiac que els ha normalitzat gràficament han fet retornar aquell home sol.

583. Defensant la llengua a petons

El català és una llengua parlada a diferents estats. A Itàlia, a Andorra, a Espanya i a França. La darrera iniciativa per promoure la llengua a la Catalunya Nord (part administrada per l’estat francès) ha estat un kiss-in. En català s’anomena “Potonejada”. Es tracta d’una concentració a Perpinyà per donar-se petons i, així, mostrar el suport a la llengua. El logotip de la trobada és un cor amb les quatre barres de la bandera catalana. L’objectiu és fer “un clam d’amor perla llengua”. L’acte, previst pel 13 d'Abril a Perpinyà, inclou també la presentació d’una nova sardana titulada "Rosselló Alegre un clam d'amor a la llengua" d’Olivier Marquès. Perpinyà s’omplirà d’artistes, poetes, músics, cantants, escriptors i dibuixants. El març de 2012 Perpinyà va ser escenari d’un lipdub a favor de la llengua que va ser rècord Guiness per la seva alta participació.

La defensa d’una llengua estimant-la és la millor manera de fer front als qui la volen anihilar odiant-la.

 

582. El triple error d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua

Òmnium Cultural presentava ahir un web amb arguments polítics a favor de la independència. Ho feia amb d’altres entitats de la suposada societat civil. De webs a favor de la independència n’hi ha moltes i els arguments no aportaven cap novetat. La primera qüestió és si una entitat de caràcter cultural ha de fer un posicionament polític. Entre les entitats hi havia també la Plataforma per la Llengua que, mentre va tenir al capdavant Martí Gasull, va mantenir una escrupolosa actitud en aquests termes. Gasull era partidari de no implicar la Plataforma en qüestions polítiques conservant una admirable neutralitat que, al capdavall, li donava la legitimitat en la defensa de la llengua.

La segona qüestió és la credibilitat d’una societat civil subvencionada des del govern. El discurs de la independència de la societat civil es guanya amb fets. Òmnium rep una subvenció d’un milió quatre-cents mileuros del govern. Això aixeca notables sospites sobre si és una entitat de societat civil, sostinguda per aquesta, o bé un ens para governamental. La pròpia Plataforma rep 419.000 € del govern. Aquestes ajudes per fomentar la nostra cultura no són criticables en la mesura que tots els governs tracten de donar un cop de mà a entitats culturals. El problema rau en que aquestes ajudes es derivin cap a posicionaments netament polítics de les entitats culturals. Tenen credibilitat?.

Un tercer element. La defensa de la independència que fa la societat civil serà creïble mentre la facin organitzacions que no rebin ajudes i que no tinguin una pretesa aparença cultural sota la que s’hi amaguin interessos polititzats. Un exemple és el Cercle Català de Negocis que, sense cap ajuda i clarament socio polític, forma part de les altres entitats que han fomentat aquesta iniciativa.

Mentre la iniciativa civil per la independència recaigui en entitats sospitoses d’estar al servei del govern no tindrà cap ressò exterior o, pitjor, serà contraproduent. El govern fa la seva tasca, amb clars i ombres. Els partits la seva amb interessos electorals. La societat civil hauria de desmarcar-se d’ajudes que li resten credibilitat o bé circumscriure aquestes ajudes a la seva tasca. En el cas d’Òmnium preservar la nostra cultura i en el de la Plataforma la nostra llengua. Tot pas en fals perjudica aquests interessos. La independència de les entitats civils envers el govern és la clau de volta de la seva legitimitat i, al capdavall, de la causa que diuen defensar. Cap moviment independentista civil s’ha fet amb les condicions que s’enumeren ans al contrari.  Fer-ho és donar arguments als adversaris de la causa.

581. Les patums i vedets de l'independentisme, la casta de paràsits

L’independentisme català ha entrat en una fase perillosa com qualsevol moviment social que triomfa. En l’aspecte anecdòtic podem parlar de les estelades, en un altre temps perseguides, ara venudes a quioscos i a establiments xinesos. La popularització és clau per l’èxit; però l’èxit no ha suposat triomfar. De fet el moviment corre el risc de morir d’èxit si, com sembla, té en els seus gens ser una moda.

L’unionisme espanyol s’ha caracteritzat per ser un moviment sentimental, gens racional. En canvi l’independentisme català va superar els eixos sentimentals just al tombant de segle per esdevenir un moviment essencialment racional. Les bases culturals han passat a ser essencialment econòmiques. Això ha estat positiu.

L’element negatiu, la fase perillosa, ha estat el creixement i l’efecte crida. Créixer és bo i ha atret persones que fins fa poc no formaven part de l’independentisme. L’aspecte negatiu, però ha estat l’aparició-consolidació d’una sèrie de “patums” i “vedets” amb la intenció d’apropiar-se del moviment primer, de figurar com a capdavanters després i finalment de tenir la seva parcel·la privada.

Aquestes persones han entrat en una etapa cada cop més delicada caracteritzada per un fet dramàtic: n'hi ha que han fet de l’independentisme el seu modus vivendi. Es tracta de gurús que sentencien sobre realitats que sovint desconeixen, politòlegs que mai han viscut la política per dins, directors generals i altres càrrecs nacionals i locals cobrant monstruoses xifres sense haver mai treballat a l’empresa privada; tots plegats que formen un cercle tancat. La popularització de les xarxes socials ha afavorit, a més, que molts d’aquests individus no només no creïn sinó que impunement copiïn i repeteixin fent-se de claca entre ells.

No manquen, a l’independentisme, els iniciatives de col·lectius mono personals, amb 3 o 4 membres a molt estirar. Tampoc oracles, fent impúdics sopars per debatre entre ells on, bàsicament, els uns es lloen als altres. I finalment auto promoció creant una casta dins de l’independentisme. Una casta guerrera pot fer avançar una causa. Una casta de paràsits el pot enfonsar.

El fet que moltes d’aquestes persones, visquin de diners públics o semi públics no és en si el problema. El veritable problema és que la gran majoria d’aquesta jet set de l’independentisme s’ha cregut el paper d’elit dirigent, i el pitjor de tot és que viuen a ghettos allunyats de gran part de la societat. I aquí hi ha el quid de la qüestió. Demana'ls-hi un text sense cobrar. Et responen que tenen feina. Convida'ls a un acte on no són protagonistes. Tenen l'agenda plena. Digue'ls-hi que cal anar a fer propaganda al Baix Llobregat que serà on es decidirà tot. Ells preferiran sopar entre ells a un restaurant del Passeig de Gràcia on són habituals. Allà teoritzaran sobre com aconseguir la independència entre copa i copa. 

O l’independentisme arrela i es fonamenta en els militants o trencarà amb la societat que diu defensar i només servirà com a modus vivendi d’uns pocs centenars de vividors.

580. Muse, amb nou àlbum, visita Barcelona

Muse visita Barcelona el proper 7 de juny. És la primera visita des del concert de l'any 2009. Presentarà el seu sisè àlbum ‘The 2nd law’. El grup ja va protagonitzar els Jocs Olímpics de Londres amb la cançó oficial ‘Survival’ que és inclosa al disc. Tot i tenir les ja clàssiques estridències del trio possiblement aquest disc és el més proper al que s’anomena rock simfònic amb tocs orquestrals. 

'Survival' és una peça centrada en l’esforç personal contrasta amb la protagonista de l’àlbum: ‘Supremacy’. En aquesta cançó sorgeixen altre cop les tesis apocalíptiques de Matt Bellamy. L’escenari és d’una humanitat perdent el control del planeta per l’elevació del nivell del mar i la manca d’energia. En general el disc tendeix a la música electrònica tot i que ‘Madness’, per exemple, s’aproxima en termes vocals al R & B. El grup, però continua lluny de cançons èpiques com ‘Song for absolution’ o ‘Microcuts’ tot i mantenir una atmosfera agradable. El propi Bellamy ha definit l'obra com "una odissea de jazz amb tocs cristians, amb un ambient rebel i barreja de psicodèlia de cowboys, flamenc i metal".

579. Dead Can Dance a Madrid i Lisboa

Dead Can Dance ha anunciat noves actuacions. Donat que el concert d'octubre de 2012 a Barcelona va omplir i va deixar moltes persones sense poder-hi anar és una bona oportunitat. L'espectacle basat en el darrer àlbum 'Anastasis' es podra veure a la Península Ibérica el proper maig. Lisa Gerrard i Brendan Perry seran al Teatre Circ Price de Madrid (a la vora de l'estació del TGV) el 26 de maig de 2.013  i al Coliseu de Lisboa el 28 del mateix mes. El juny visitaran tres ciutats italianes (Florència, Roma i Pàdua) Suïssa, Austria i Eslovènia. La mini gira acabarà a Polònia amb tres actuacions més.
Precisament fa unes setmanes que s'ha fet públic que Gerrard ha guanyat el premi de l'APRA Screen Music Awards per la banda sonora de 'Burning Man', pel·lícula australiana de Jonathan Teplizky.
Traducció del poema 'Amnesia'.
 

578. Suede anuncia nou àlbum, concert i regala 'Barriers'

El grup britànic Suede va publicar el seu darrer disc l'any 2002. Si exceptuem l'aventura de Brett Anderson amb Bernard Butler de 2005, amb el format del duet The Tears, el grup havia desaparegut durant una dècada.  L'excepció fa uns anys va ser una gira europea que va passar per Barcelona.Anderson ha publicat en aquest periòde fins a quatre àlbums intimistes amb un to melangiós lluny del glam rock de Suede. El darrer 'Black Rainbows' ja referenciat a aquest blog. 

Suede anunciava un nou àlbum el passat 7 de gener titulat 'Bloodsports'. Oficialment és el sisè però en realitat és el setè ja que normalment no es recull el doble disc de 1997 'Sci-fi lullabies' que, en molts aspectes és el millor del grup amb himnes com 'Europe is our playground', 'Modern boys' o la immensa 'My darkstar'.

Descrits com a titans del britpop el nou àlbum apareixerà el mes de març. El mateixos Anderson l'ha definit com: "Tracta de la luxúria, tracta de la persecució, del joc sense fi de l'amor carnal. Va ser possiblement el disc més difícil que hem fet, però sens dubte el més satisfactori. Per mi les seves deu cançons furioses han recuperat del que nosaltres mateixos sempre hem tractat sobre el tema: el drama, la melodia i el soroll ".

Paral·lelament Suede ha ofert de franc el que serà el primer single de 'Bloodsports' titulat 'Barriers' i ha anunciat un concert a Londres el proper 30 de març.
El 16 de gener Suede anunciava la llista de cançons de l'àlbum.

577. Recull de protestes #idlenomore

La campanya va començar a Saskatchewan quan 4 activistes índies van convocar una mena de seminari contra les mesures de la llei C-45 el novembre de 2012. El van anomenar “Idle no more” que ve a significar “No anem més a ralentí”. Una de les característiques de la llei és que anul·la moltes mesures de protecció medi ambiental que sovint són vinculades a les mesures de protecció indígenes. En van seguir més trobades i els indis canadencs van decidir passar a l’acció. Primer concentracions, marxes i lip dubds amb els tambors. Després mesures més dures com bloqueigs de vies de trens o carreteres. Les concentracions es convocaven amb el hashtag de twitter #idlenomore , la protesta que obté més ressò la protagonitza la cap tribal d’Ontario Theresa Spence amb una vaga de fam.

Les principal accions de la mobilització #idlenomore fins el moment han estat
15.12.2012 : Sandy Bay (Manitoba) bloqueja l’autopista Trans-Canada
18.12.2012: Driftpile bloquegen carreteres
21.12.2012: La tribu Aamjiwnaang comença un bloqieg de ferrocarril en suport a Spence. No el desmantellaran fins que el primer ministre accepti reunir-se amb Spence.
Desembre: Desenes de mobilitzacions espontànies (flashmobs) a centres comercials fetes per indis urbans amb tambors rituals. El més gran el 20.12.2012 a Saskatchewan amb 2.000 persones. Un dels més destacats del de Toronto (foto).

30.12.2012: Jornada de suport amb Spence; durant 3 hores es bloqueja la línia principal de ferrocarril canadenc a l’alçada d’Ontario.
06.01.2013: Bloqueig del pont Dehcho a la província de NWT. El dia abans bloquegen Algonquin Highway 117.
El suport exterior ha estat creixent. Els indis dels Estats Units han realitzat desenes d’actes de suport solidari, a Colorado, per exemple hi va haver 4 detinguts. Amnistia internacional va emetre un comunicat de suport amb la protesta d’Spence el 3 de gener conjuntament amb altres organitzacions canadenques. El 6 de gener es realitzava una concentració dels combatius Mohawk d’Akwesasne a la frontera entre Canadà i els EEUU que obliga a tancar l’International Bridge. Les protestes es compten ja per desenes.