dimarts, 9 de febrer del 2010

108. Als seus peus, senyor Zapatero

ERC i CiU s’han ofert a fer a un “pacte d’estat” amb el PSOE. Traduït al català: han iniciat una competició per veure qui pot recolzar a Zapatero ara que tothom li gira l’esquena. Encara més, s’han erigit com a salvadors de la pàtria. Per pàtria, entenen ells, Espanya. Ho fan, diuen, “per responsabilitat”.

No estranya la imatge del nacionalisme català com una colla d’aprofitats que venen la seva ideologia a les primeres de canvi. Que dues forces, que han estat incapaces d’entendre’s en cap projecte de país en 8 anys, ara es postulin per salvar l’estat espanyol és curiós. Que necessitin sempre el PSOE per arribar a un acord, és trist.
A cap independentista li interessa un Espanya forta. Cal que Espanya sigui feble com van aprofitar els actuals estats bàltics o Ucraïna per desfer-se de Rússia. Que uns pretesos nacionalistes s’ofereixin a ajudar al seu opressor és, com a mínim, sorprenent. En aquest sentit ha estat exemplar l’actitud de l’EAJ/PNV qui ha girat l’esquena al suposat pacte d’estat i també ha anunciat que no serà el “tonto útil” del PP. L’EAJ/PNV se sent “força decebut i bastant maltractat” pel PSOE i ara li torna els anys d’enganys. Suposem que CiU i ERC no han estat enganyats mai per Zapatero. O bé que la seva paciència és ilimitada.
CiU i ERC tenen majoria al parlament i podrien proclamar l’estat català. En canvi prefereixen practicar el seguidisme a Madrid. Caldria que entrés una força independentista al parlament, que no tingui com a guia participar en cap “pacte d’estat” espanyol, sinó treballar per pactar un estat català.
Aquesta seria la veritable responsabilitat per evitar la degradació actual d’una Catalunya esfonsada per Espanya. La resta és menjar-se la dignitat i posar-se al servei dels amos. De genolls.

107. Héroes del Silencio recordats

El grup Hechizo és una d’aquestes bandes que neix amb l’objectiu de ser un tribut cap a un altre artista. En aquest cas el tribut és cap al grup aragonès Héroes del Silencio que va ser molt popular entre ens anys vuitanta i noranta. L’any 2007 va fer una gira de retorn amb uns pocs concerts. Héroes del Silencio ha estat, potser, l’únic grup espanyol que ha triomfat a Europa. El seu rock era al mateix temps contundent i melòdic. A les seves cançons hi corria la sang de la poesia en forma de lletres sorprenents emanades d’autors com Charles Badeulaire, William Blake, o Jim Morrison. El seu productor els darrers àlbums fou el guitarrista de Roxy Music, Phil Manzanera, qui també va produir a Sau. Hechizo farà un nou tribut a aquella música el proper 12 de febrer a Barcelona a la sala Bikini. Per cert Bikini té el seu web en català, espanyol i anglès.

Actualment el cantant d’Héroes del Silencio continua la seva carrera en solitari amb canvis constants d’estil, mentre el guitarrista va publicar un sol àlbum, Trigonometralla, en solitari. El baix, Joaquín Cardiel, va musicar la “Carta de l’indi salvatge”, un missatge del cabdill indi, Seattle, als Estats Units. Ho va fer dins de la campanya per l’alliberament d’un pres sioux. Finalment, el bateria ha tingut un notable èxit dins la DAB (Digital Analog Band), una de les primeres en popularitzar el chill out del cafè del mar eivissenc.

dilluns, 8 de febrer del 2010

106. L'ètica del partit socialista: el cas Frêche

La Catalunya Nord conforma una “regió” amb una part d’Occitània coneguda com a Llenguadoc-Rosselló. El 14 de març hi ha eleccions regionals. A les darreres eleccions, l’aliança de socialistes, comunistes i verds va aconseguir la presidència per a G. Frêche aconseguia amb 43 escons front els 16 de la dreta i els 8 lepenistes. Frêche és un dels personatges més nefastos de la política local. Fou batlle de Montpeller per una “curta” etapa: 1977-2004. El seu estil autoritari i demagog va obligar el Partit Socialista expulsar-lo el 2007. Entre les seves sortides de to: atacar els jugadors negres de la selecció francesa, qualificar d’idiota al papa de Roma, titllar de “sub-humans” uns auxiliars algerians de França durant la guerra de la independència o definir Montpeller una ciutat alliberada del jou d’Israel. Per tot això se’l coneix com el Le Pen d’esquerra. Evidentment destil•la un profund nacionalisme francès.

També ha destacat pel seu odi envers els catalans . El 2005 es va inventar el nom “Septimània” per a la regió per així deixar d’usar els noms tradicionals (Llenguadoc i Rosselló). L’acció de militants catalanistes i occitanistes va aturar-lo. Frêche va dir que els catalans del nord (i per extensió la resta) eren “uns cabronassos amb un dialecte ultraminoritari (...) em fan cagar. Els enculeu durant 2 anys, els deixeu reposar 2 anys més i els 2 anys finals els dieu que els estimeu (...) com que parlen català ningú no els entén a 3 quilòmetres de casa seva”. La darrera provocació ha estat que vol “treure l’USAP del mapa”. L’USAP és l’equip de Perpinyà de rugbi, actual campió de la lliga estatal i símbol de catalanitat. Frêche ha “donat” 10 milions d’€ a l’equip de Montpeller per només 1 a l’USAP. Fins i tot un setmanari nord-català ha publicat un dossier en 3 parts sobre l'anticatalanisme de Frêche. Anticatalà, antijueu, antialgerià, anticatòlic....
El 14 de març Frêche, que tot i això és força popular com a crític al sistema i pel seu to directe, es torna a presentar. Ja no tindrà el suport dels Verds, que ara es presenten aliats als nacionalistes catalans i occitans, però sí dels caçadors i de diversos partits d’esquerra. Entre ells...el Partit Socialista!. El PS demostra així una coherència excepcional. Tradicionalment la “regió” vota a esquerra i és per això que Frêche podrà revalidar sense problema la majoria. A més, el gran projecte del candidat de dreta per Catalunya Nord és convertir Font Romeu, a l’Alta Cerdanya, una estació d’esquí similar a la dels Alps. Poc engrescador. La qüestió és la ètica del Parti Socialiste que expulsa a una persona, l’acusa de xenòfob i després la recolza quan arriben les eleccions.
I el darrer capítol, de moment: El darrer cap de setmana de gener Frêche va fer unes declaracions en to despectiu sobre L. Fabius per la seva ascendència jueva. La direcció estatal del PS ha començat, just ara, a sospesar una candidata alternativa a aquest individu. Però només queda un mes per les eleccions!. Fins i tot així, la majoria de quadres locals del PS defensen a Frêche. La regeneració democràtica cal a tot Catalunya, no només a la part del sud.

diumenge, 7 de febrer del 2010

105. Presentació simultània a 70 poblacions del món de “55 mentides sobre el gallec”

L’organització ProLingua, plataforma per a la defensa i promoció de la llengua gallega, presentava el 5 de febrer, simultàniament a 70 localitats del món, el llibre “55 mentiras sobre a lengua galega” (55 mentides sobre la llengua gallega). L’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes castellans sobre la llengua gallego-portuguesa. Ha estat una clara demostració de força doncs poques vegades es donen una sèrie de presentacions simultània tant gran.

A la nostra nació el silenci absolut tot i que un dels actes es va fer a Barcelona (al Centro Galego) amb P. Comelles i S. Labraña, professors de l’UB, i P. Filgueiras, professor de l’UAB, on van assistir fins a un centenar de persones. En el global dels actes es van comptar fins a 5.000 persones.
A part de nombroses localitats gallegues en les presentacions han participat persones de fins a 20 nacionalitats. Entre altres localitats hi ha Baiona, Betlem, Buenos Aires, Brusel•les, Copenhagiue, Cork/Corcaigh, Lisboa, Londres, Madison, Nablus, Nova York, París, Sarajevo, Tübingen o Gasteiz.


L’obra és molt i molt interessant i respon a les mentides de l’espanyolisme. Per a citar només quatre :
1.- El gallec mai fou prohibit ni perseguit. Mentida com mostra una extensa legislació on és prohibeix “el que no sigui en castellà”: decret de nova planta de 1717, cèdula de 1768 que diu “Mano que l’ensenyament es faci en llengua castellana”, legislació franquista…Avui mateix és impossible usar el gallec a la justícia o fer-ne una escriptura, per exemple. És una prohibició de fet.
2.- El castellà és una “llengua comuna”. Mentida. El castellà fou una derivació del llatí que fou adoptada per la cort que la va imposar front a la derivació del llatí galego-portuiguesa. Ni fou llengua franca ni tenia cap pes fora de la cort castellana abans del seu expansionisme.
3.- Els drets són dels ciutadans, les persones, però mai dels territoris. Mentida. El Tribunal europeu dels drets humans ho va elevar a l’absurd: si els drets són de les persones poden exercir-los a qualsevol lloc del món fet que oficialitzaria totes les llengües a tot el món. Si ho apliquem a l’estat espanyol, el gallec passaria a ser oficial a Murcia si hi van dos gallecs.
4.- És cultura gallega la que es fa a Galícia independentment de en quina llengua. Mentida. La llengua determina el sistema cultural de cada obra. Per exemple, l’obra de la Nobel de literatura de 2009, B. Müller, pertanyent a la minoria germanófona de Romania és clarament alemanya. Literatura gallega és la que s’escriu en gallec, independentment de l’origen, naixement o residència de l’autor o autora.
Per a més informació es pot consultar la següent presentació visual, per obrir boca, que és molt didàctica.

dissabte, 6 de febrer del 2010

104. Turquia s'allunya d'Europa

El 21 de gener el tribunal constitucional turc anul•lava la reforma judicial que havia fet el parlament l’estiu de 2009. La reforma obligava els militars a respondre davant de la justícia. Actualment només ho fan en 3 casos excepcionals: atacar la seguretat de l’estat, crim organitzat o violar la constitució. La Unió Europea va exigir l’estat turc que fes aquesta reforma per a negociar l’adhesió.
Turquia és, formalment una democràcia. En realitat hi ha un poder format per militars i el tribunal constitucional que limita les accions del govern escollit. De fet un ministre turc ha reconegut que la seva constitució és “escrita després d’un cop d’estat i només permet una democràcia mínima”. El text constitucional emana del cop d’estat de 1980.
Sovint s’acusa l’islamisme d’intolerant però a Turquia és el cas contrari. L’islamisme al govern és el que vol fer reformes i es troba sempre amb l’oposició de militars i jutges. En canvi aquests són clarament pro-occidentals. Són els seguidors del fundador de l’estat turc, Kemal, qui estava obsessionat en laïcitzar i modernitzar l’estat. Per fer-ho va teixir un trellat que de democràtic no té res. Per tot això Turquia s’allunya d’Europa. Poques, per no dir cap, raons culturals, polítiques, geogràfiques o històriques justificarien la seva entrada a la Unió Europea.

divendres, 5 de febrer del 2010

103. Cativistes

En Roger Mestre, un bon patriota, enviava ahir una invitació a un acte a Sant Andreu des de Cativistes. Una de les novetats de la campanya que recentment va presentar CiU, és la creació de la xarxa “Cativistes”. Enllà de l’encert del nom sembla una iniciativa interessant. Es tracta d’una d’aquestes xarxes socials tant de moda en els nostres dies on la gent no es parla quan es troba en persona i no calla davant el teclat. Té un format similar a xarxa independentista i una visualització senzilla i àgil. Un dels apartats més interessants és l’apartat d’agenda. En el cas de la web de CiU l’agenda no és gaire treballada i en canvi a Cativistes permet accedir a molta informació de manera ràpida. De moment els cativistes són uns 1.200.

Des del punt de vista independentista permet mesurar quin pes hi tenen els sobiranistes en aquesta xarxa mercès a les “campanyes”. Com és normal la més popular, amb 220 membres, és la de “Mas president”. Cal fer notar, també, que hi ha d’altres com “Per una convergència sobiranista de Catalunya” (30 membres) que reprodueix el logo de CDC amb l’estelada, “Per la independència de Catalunya” (14 membres) o una sobre la JNC (54 membres) amb el logo de l’organització de joves, l’estelada onejant.
La més important dins les independentistes, amb uns 60 membres, és “Volem un estat propi per a Catalunya”. Per proporcions, en un exercici gratuït, podem dir que si 220 persones volen Mas president uns 60 opten per la independència. Una quarta part. No serveix de res però demostra que una part de CiU és independentista. En aquest cas s’organitzen dins aquesta xarxa social. Potser, en un futur, s’organitzen dins la coalició, fins i tot podrien presentar un candidat propi a president. Una quarta part de CiU és molta gent. Ara callen, però en un futur, junt amb altres forces independentistes al parlament, poden ser decisius per tombar la truita. De moment es fan veure i cativistes és una bona plataforma.

dijous, 4 de febrer del 2010

102. El sisè exportador d'armes del món

Durant l’any 2008 l’estat espanyol es va convertir en el sisè exportador d’armes del món. Segons explica un informe de Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón/Oxfam i Amnistia Internacional. Fins a 934 milions d’€ segons l’Institut de Recerca per a la Pau d’Estocolm. Només Estats Units, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit han superat les exportacions espanyoles. La part positiva és que per primer any s’han pogut tenir xifres concretes mercès a la llei de comerç exterior de material de defensa aprovada pel PSOE.



Les armes van a estats com Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Aquest darrer ha protagonitzat una carnisseria abominable fent un genocidi de tàmils que encara no s’ha pogut avaluar doncs continua. Un altres dels llocs on es venen armes espanyoles és a l’Àfrica subsahariana on, com tothom sap, necessiten armes doncs van sobrats de tot el demés.

dimecres, 3 de febrer del 2010

101. El català, llengua d’honor a Expolangues

Avui comença Expolangues, el saló internacional sobre llengües més important del món. Cada edició té una llengua convidada. El 2010 és la catalana. És el primer cop que la llengua d’honor no té un estat darrera si exceptuem el cas andorrà. De fet no ha estat Andorra qui ha aconseguit aquesta fita sinó la gestió de l’Institut Ramon Llull (IRL). Dirigit de forma brillant per Josep Bargalló, aplega el govern de la Generalitat del Principat, el de les Illes Balears, el Consell General dels Pirineus Orientals (govern nord-català), Andorra, L’Alguer i la xarxa de municipis del País Valencià.

La setmana passada l’IRL conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van promoure un manifest on afirmaven que el català és “la llengua de deu milions d’europeus” i en demanaven un major reconeixement. Com ja sabem ni l’estat espanyol ni el francès hi estan gaire d’acord doncs, per exemple, obstaculitzen el seu us al parlament europeu.
Expolangues se celebra del 3 al 6 de febrer a Paris i, paral•lelament es fa una campanya de promoció al metro parisenc i una altra a les televisions franceses amb la col•laboració de l’actor Sergi López, molt apreciat a França.
No és la única bona notícia per la llengua, ahir el diari “Público” anunciava que encetarà un quadern en català per Sant Jordi i el tribunal superior de justícia valencià emetia la dinovena (19ª!!!) sentència afirmant que català i valencià són la mateixa llengua. Malgrat això el PP , els de “la llei està per complir-la”, ignora reiteradament la llei. En canvi s’obsessionen si el drap espanyol penja a la façana de l’ajuntament.
Bones notícies, doncs, i abans de que acabi la setmana hi haurà alguna més. I important.

dimarts, 2 de febrer del 2010

100. Reagrupament, la tempesta i el got

La “crisi” de Reagrupament ha tingut més ressò que els 200 actes previs de l’associació. Els mateixos que han ocultat la seva existència durant mesos no han perdut ni un segon en esbombar-la. TV3, que ha ocultat sistemàticament els actes de l’associació, li ha donat primera plana. Què parlin de nosaltres, hi ha qui diu, encara que sigui malament.

La causa de la divergència era l’elecció de candidats. La ponència diu que es fa per circumscripcions, la majoria de la direcció creu que no. Allò més lògic era votar i tema resolt enlloc de fer –hi un casus belli. Pocs, per no dir cap, haurien de ser motius suficients per separar dos independentistes. La unitat és un valor suprem i a Reagrupament, i per extensió a l’independentisme, no hi sobra ningú. En canvi tenim una detestable tendència a discutir amb l’independentista del costat. Va passar amb López Tena l’endemà del 13D, a les múltiples divisions viscudes fins avui, a l’odi visceral entre convergents i republicans, en l’organització del Girona Decideix o a l’enfrontament Carod/Puigcercós repetidament mostrat al “Polònia”. Ha passat ara. Les diferències entre independentistes s’haurien de resoldre votant.
Reagrupament ha aixecat moltes expectatives, massa. Calia una dosi de realisme. El brutal descrèdit de la política, del catalanisme i els seus enfrontaments caïnites CiU/ERC havien provocat un desencís just en un moment de clar creixement de l’independentisme. J. Carretero va tenir la virtut d’entendre que calia una alternativa i l’empenta d’engegar-la. Però com era nova, la majoria de nous associats tenien la seva pròpia idea de la entitat. I cada cap un barret. Reagrupament és fet de persones i les persones som com som. Tendim a destacar allò que ens separa enlloc que ens uneix. Fins ara, sembla, hi havia 3.500 reagrupaments. Tots ells caldrà que cedeixin una mica per fer-hi un de sol. Els qui no vulguin cedir res, possiblement, marxaran. Però la política té aquests riscos i Catalunya només serà independent mitjançant una acció política.
Per internet han emergit tot de missatges de suposats ex-reagrupats cridant a votar a ERC i CiU. S’equivoquen, molts independentistes mai més votaran a aquestes dues opcions. Una cosa ha canviat després de la creació de Reagrupament. Ara hi ha un grup de gent que té clar que la independència és una prioritat per sobre de la resta. Aquesta gent ha fet la proesa d’aixecar una força política en pocs mesos i sense cap recurs. Fa 2 anys molts independentistes eren desorientats i sense cap referent. Des de llavors han sortit diverses opcions, no només Reagrupament, que volen donar sortida a aquesta inquietud. Hi haurà com a mínim (esperem que com a màxim) una llista independentista transversal a les properes autonòmiques. Es dirà Reagrupament, Sajudis o Nosaltres Sols però hi serà. Hi ha, ara, un sector d’independentistes que ja no creuen en la pluja fina a base de pactar amb el PSOE ni amb el peix el cove a base a governar amb suport del PP. És un sector que “passa” de gestionar l’autonomia, que no vol càrrecs ni governar. Vindran més “crisis”, totes les forces les tenen perquè els humans som així. Però caldrà més que tempestes en gots d’aigua per desfer les sinèrgies que s’han creat. Ningú ha dit que sigui fàcil.
A fi de comptes els independentistes, farts de pactes obscurs amb partits espanyolistes, quan éren més forts, fa un any o avui?.

dilluns, 1 de febrer del 2010

99. Imminent risc d'execució a l'Iran

Habibillah Latifi és un estudiant iranià de nacionalitat kurda. Fou detingut l’octubre de 2007 acusat de pertànyer a un partit kurd clandestí. Iran el va condemnar a mort per “enemistat amb déu”. Les tortures que ha rebut l’han deixat en un estat de salut molt feble amb bronquitis i ossos trencats. El 16 de gener el van confinar en solitari a la presó de Sanandaj. Això es considera un pas previ a la seva execució. Organitzacions com HRW, Amnesty International o Defend International estant intentant evitar l’execució. A Iran una vintena de kurds són empresonats i condemnats a mort sovint per “enemistat amb déu”. Els dos darrers ho foren a meitat de gener quan es va revisar la seva pena de presó i es va substituir per la de mort per “enemistat amb déu”. Esperen la mort només per ser kurds i voler continuar-ho sent.

Entretant el règim iranià s’ha permès criticar a Suïssa per la decisió, escrupulosament democràtica, de prohibir l’aixecament de nous minarets. Iran ha amenaçat amb conseqüències i ha acusat Suïssa de ”no defensar els drets humans”. També a l’Iran hi viuen un 0,4 % de cristians maltractats com persones de classe inferior, la literatura cristiana és il•legal i els conversos són condemnats a mort. Iran ha de donar classes de drets humans a Suïssa?.