1) El canvi és qualitatiu, no quantitatiu
El gran canvi d’aquestes eleccions no és quantitatiu sinó qualitatiu. L’any 1995 CiU i ERC van sumar un 51 % dels vots. PSOE i PP van sumar prop d’un 39 %. ICV un 10 %. Déu anys després, Junts pel Sí i CUP han sumat prop del 49 %, PSOE, PP i C’s un 40 % i ICV-UDC un 11 %. Els agregats són molt similars però el contingut no. La gran diferència es troba en que, fa 10 anys, CiU representava, políticament, el que avui representa UDC.
2) CDC s’ha transformat en independentista sense desgast
La transformació de CiU en una força netament independentista s’ha fet amb un desgast mínim i amb un manteniment de vot: la CiU autonomista i pactista més l’ERC independentista van sumar el 1995 1.625.000. Ahir el Junts pel Sí independentista va arribar a 1.616.000. Una transformació ideològica sense desgast que ha liderat Artur Mas de forma neta, sacrificant les pròpies sigles i una còmoda majoria parlamentària. La dissidència al seu lideratge dins de CDC ha estat nul·la, i dins de la coalició s’ha saldat amb l’expulsió del parlament de la meitat d’UDC que no va voler acompanyar-lo en el gir independentista.
3) El 92 % de CiU ha resultat independentista
A les darreres eleccions, del 2012, quan CiU es va presentar amb un programa pel “dret a decidir” va obtenir 1.112.000 vots. Ara, quan el sector oposat a la independència s’ha presentat en solitari ha obtingut 102.000 sufragis. El 92 % restant ha continuat votant Junts pel Sí. De fet, el 2012 CiU i ERC van sumar 1.608.000 vots però només ERC es presentava com independentista. Ara han sumat 1.617.000 vots.
4) Ascens constant de l’independentisme en 10 anys
L’ascens de l’independentisme català ha estat una constant. L’any 1995 sumava 305.000 vots (ERC), el 2010 360.000 (ERC, SI, RCat), el 2012 va arribar al seu rècord amb 670.000 (ERC, CUP). Tres anys després ha aconseguit 1.950.000 vots (JpS, CUP). També l’unionisme espanyolista ha crescut tot i que en menor proporció; fa 10 anys obtenia 1.225.000 vots (PSOE i PP), ahir 1.600.000 (PSOE, PP, C’s). I és normal; com més desacomplexat és l’independentisme més aflora l’unionisme, més nacionalista es torna. Cauen les caretes. L'independentisme ha dinamitat l'oasi.
5) El pactisme acorralat
Qui s’ha enfonsat és l’opció de la indefinició, del pactisme, del sí però no. CiU, el PSOE català i ICV en van ser clares representants. Aquestes opcions van sumar 2.435.000 vots l’any 1995. Déu anys després CDC ha abandonat aquesta via, el PSOE ha optat per brandar la bandera espanyola i negar-se a un referèndum. Només ICV i UDC han mantingut les seves posicions i no han arribat ni als 470.000 vots. Cada cop hi ha menys espai per a la indefinició sobre un estat català, cada vegada som més a prop d’un referèndum vinculant on només hi ha un sí i un no com a opcions. De fet, de com es decantin aquests 470.000 votants pot dependre el resultat.
6) Cau el mite de la “majoria silenciosa”
Amb els resultats d’ahir, el més proper a un referèndum, la participació va ser del 77 %. La més gran des de 1982. Va caure el mite de la “majoria silenciosa” Les llistes del sí, inequívoc, van obtenir 1.952.000 vots. Les d’un no, clar, 1.600.000. De fet, si veiem la variació respecte al 2012 ens trobem que JpS i CUP han augmentat 274.000 vots restant-hi del 2012 els 102.000 d’UDC: passen de 1.678.000 a 1.952.000. El bloc unionista passa de 1.350.000 a 1.600.000, per tant creix 250.000. L’augment de participació afavoreix per igual als dos blocs. La “majoria silenciosa” era una altra mentida.
7) Primera victòria independentista
L’independentisme català ha guanyat, per primera vegada, unes eleccions. En 10 anys s’ha multiplicat per 6. I té una majoria parlamentària per impulsar la creació d’un nou estat. Es poden fer malabarismes amb els vots absoluts. I ho fan en especial els qui no van voler fer un referèndum el 9N. Els qui prohibeixen una consulta amb un sí o no. No hi ha la certesa de que guanyi el sí en un referèndum però menys encara que ho faci el no.
8) El resultat del plebiscit: 2.108.000 pel sí, 1.911.000 pel no
Hi va haver 467.000 sufragis a llistes que no es definien clarament; el “Sí/No” format per ICV-EUiA-Podemos i UDC. Seria just repartir-les a meitat doncs han especificat que no formaven part de cap dels dos bàndols. Però si ho fem en una proporció de 2/3 a favor del no i 1/3 a favor del sí (per la procedència territorial del vot) ens trobem que el plebiscit va atorgar 2.108.000 vots al sí i 1.911.000 al no. 52,45 % a 47,55 %.
9) Acabar amb el dret a veto de la important minoria unionista
L’unionisme aconsegueix un resultat notable: 1.600.000 però insuficient. El 46 % dels vots unionistes (PP, PSOE, C’s) es concentra a només dues comarques. El bunker del vot etnicista que vota indistintament PP, PSOE o C’s per què no és racional ni ideològic sinó sentimental. Aquesta és la gran batalla a lluitar, no fracturar el país sense permetre que aquesta minoria continuin exercint un dret a veto.
10) El PP pot rematar la feina
El diari belga 'Le Soir' titula avui la seva editorial 'Catalunya: Madrid no pot continuar refusant negociar'. Però Madrid refusarà tota negociació. Tots coneixem prou Catalunya com per saber que si el mini-Estatut no hagués estat passat pel ribot de guerra i la humiliació de l'anomenat constitucional, avui, de cap manera l'independentisme hauria passat de 24 a 72 escons en 3 anys. Però ho van fer. Per això una majoria absoluta del PP el desembre, o encara millor, majoria relativa depenent del suport dels Ciudadanos, serà el que pot rematar la separació definitiva. Mentretant, els independentistes mantenint aquesta ferma serenitat i unitat en la diversitat. Això és el que no suporten. El que no suportava Aznar quan va dir "antes se romperá Cataluña". Doncs serà que no. Com es cridava ahir a l'acte de Junts pel Sí: un-sol-poble.
Publicat a Directe.cat
El gran canvi d’aquestes eleccions no és quantitatiu sinó qualitatiu. L’any 1995 CiU i ERC van sumar un 51 % dels vots. PSOE i PP van sumar prop d’un 39 %. ICV un 10 %. Déu anys després, Junts pel Sí i CUP han sumat prop del 49 %, PSOE, PP i C’s un 40 % i ICV-UDC un 11 %. Els agregats són molt similars però el contingut no. La gran diferència es troba en que, fa 10 anys, CiU representava, políticament, el que avui representa UDC.
2) CDC s’ha transformat en independentista sense desgast
La transformació de CiU en una força netament independentista s’ha fet amb un desgast mínim i amb un manteniment de vot: la CiU autonomista i pactista més l’ERC independentista van sumar el 1995 1.625.000. Ahir el Junts pel Sí independentista va arribar a 1.616.000. Una transformació ideològica sense desgast que ha liderat Artur Mas de forma neta, sacrificant les pròpies sigles i una còmoda majoria parlamentària. La dissidència al seu lideratge dins de CDC ha estat nul·la, i dins de la coalició s’ha saldat amb l’expulsió del parlament de la meitat d’UDC que no va voler acompanyar-lo en el gir independentista.
3) El 92 % de CiU ha resultat independentista
A les darreres eleccions, del 2012, quan CiU es va presentar amb un programa pel “dret a decidir” va obtenir 1.112.000 vots. Ara, quan el sector oposat a la independència s’ha presentat en solitari ha obtingut 102.000 sufragis. El 92 % restant ha continuat votant Junts pel Sí. De fet, el 2012 CiU i ERC van sumar 1.608.000 vots però només ERC es presentava com independentista. Ara han sumat 1.617.000 vots.
4) Ascens constant de l’independentisme en 10 anys
L’ascens de l’independentisme català ha estat una constant. L’any 1995 sumava 305.000 vots (ERC), el 2010 360.000 (ERC, SI, RCat), el 2012 va arribar al seu rècord amb 670.000 (ERC, CUP). Tres anys després ha aconseguit 1.950.000 vots (JpS, CUP). També l’unionisme espanyolista ha crescut tot i que en menor proporció; fa 10 anys obtenia 1.225.000 vots (PSOE i PP), ahir 1.600.000 (PSOE, PP, C’s). I és normal; com més desacomplexat és l’independentisme més aflora l’unionisme, més nacionalista es torna. Cauen les caretes. L'independentisme ha dinamitat l'oasi.
5) El pactisme acorralat
Qui s’ha enfonsat és l’opció de la indefinició, del pactisme, del sí però no. CiU, el PSOE català i ICV en van ser clares representants. Aquestes opcions van sumar 2.435.000 vots l’any 1995. Déu anys després CDC ha abandonat aquesta via, el PSOE ha optat per brandar la bandera espanyola i negar-se a un referèndum. Només ICV i UDC han mantingut les seves posicions i no han arribat ni als 470.000 vots. Cada cop hi ha menys espai per a la indefinició sobre un estat català, cada vegada som més a prop d’un referèndum vinculant on només hi ha un sí i un no com a opcions. De fet, de com es decantin aquests 470.000 votants pot dependre el resultat.
6) Cau el mite de la “majoria silenciosa”
Amb els resultats d’ahir, el més proper a un referèndum, la participació va ser del 77 %. La més gran des de 1982. Va caure el mite de la “majoria silenciosa” Les llistes del sí, inequívoc, van obtenir 1.952.000 vots. Les d’un no, clar, 1.600.000. De fet, si veiem la variació respecte al 2012 ens trobem que JpS i CUP han augmentat 274.000 vots restant-hi del 2012 els 102.000 d’UDC: passen de 1.678.000 a 1.952.000. El bloc unionista passa de 1.350.000 a 1.600.000, per tant creix 250.000. L’augment de participació afavoreix per igual als dos blocs. La “majoria silenciosa” era una altra mentida.
7) Primera victòria independentista
L’independentisme català ha guanyat, per primera vegada, unes eleccions. En 10 anys s’ha multiplicat per 6. I té una majoria parlamentària per impulsar la creació d’un nou estat. Es poden fer malabarismes amb els vots absoluts. I ho fan en especial els qui no van voler fer un referèndum el 9N. Els qui prohibeixen una consulta amb un sí o no. No hi ha la certesa de que guanyi el sí en un referèndum però menys encara que ho faci el no.
8) El resultat del plebiscit: 2.108.000 pel sí, 1.911.000 pel no
Hi va haver 467.000 sufragis a llistes que no es definien clarament; el “Sí/No” format per ICV-EUiA-Podemos i UDC. Seria just repartir-les a meitat doncs han especificat que no formaven part de cap dels dos bàndols. Però si ho fem en una proporció de 2/3 a favor del no i 1/3 a favor del sí (per la procedència territorial del vot) ens trobem que el plebiscit va atorgar 2.108.000 vots al sí i 1.911.000 al no. 52,45 % a 47,55 %.
9) Acabar amb el dret a veto de la important minoria unionista
L’unionisme aconsegueix un resultat notable: 1.600.000 però insuficient. El 46 % dels vots unionistes (PP, PSOE, C’s) es concentra a només dues comarques. El bunker del vot etnicista que vota indistintament PP, PSOE o C’s per què no és racional ni ideològic sinó sentimental. Aquesta és la gran batalla a lluitar, no fracturar el país sense permetre que aquesta minoria continuin exercint un dret a veto.
10) El PP pot rematar la feina
El diari belga 'Le Soir' titula avui la seva editorial 'Catalunya: Madrid no pot continuar refusant negociar'. Però Madrid refusarà tota negociació. Tots coneixem prou Catalunya com per saber que si el mini-Estatut no hagués estat passat pel ribot de guerra i la humiliació de l'anomenat constitucional, avui, de cap manera l'independentisme hauria passat de 24 a 72 escons en 3 anys. Però ho van fer. Per això una majoria absoluta del PP el desembre, o encara millor, majoria relativa depenent del suport dels Ciudadanos, serà el que pot rematar la separació definitiva. Mentretant, els independentistes mantenint aquesta ferma serenitat i unitat en la diversitat. Això és el que no suporten. El que no suportava Aznar quan va dir "antes se romperá Cataluña". Doncs serà que no. Com es cridava ahir a l'acte de Junts pel Sí: un-sol-poble.
Publicat a Directe.cat
un gairebé es planteja votar a les generals al PP per ajudar al independentisme català, però això seria ser massa recaragolat, no?
ResponEliminaRecargolat, èticament difícil d'explicar però l'arma més efectiva. El que més pot afeblir l'independentisme és la victòria (ara per ara utòpica) d'un discurs com el de Podemos: us deixem votar, us estimem, us respectem i volem estar junts
ResponElimina