355. Loreenna McKenitt acarona el vent que remou la cibada

Aquesta setmana s'ha publicat el darrer àlbum de la canadenca Loreena McKenitt. El seu títol té un suau aroma d'Irlanda: “The wind that shakes the barley” o el vent que remou la cibada. L'any 2006 Ken Loach va aconseguir la Palma d'Or amb una pel•lícula amb el mateix títol que recollia la lluita dels irlandesos per la independència l'any 1920. La coincidència no és casual.

McKenitt és canadenca tot i que sovint se la considera escocesa o irlandesa, les nacionalitats dels seus pares. Aquest és el seu novè disc d'estudi i retorna a les arrels celtes del seu inici. Anteriorment ha fet excelses aproximacions a la música de l'Àsia Central a “An ancient muse” (2006) i la música àrab com a “The mask and the mirror” (1997). En el nou disc hi apareixen, altre cop, instruments com el llaüt àrab, el celo, el violí, l'arpa que ella toca de forma excepcional i la viola de roda. Aquest darrer instrument, força comú a Occitània, dona uns tocs gairebé èpics a algunes cançons.
McKenitt va tenir una brillant carrera fins 1998 quan el seu company va morir en un accident. El colp anímic rebut va suposar gairebé una dècada de silenci trencat amb “An ancient muse” i altres col•laboracions com ara a la banda sonora de “Tinkerbell”, la popular campaneta de Disney.