divendres, 27 d’agost del 2010

265. La solució corsa al dilema Reagrupament/Solidaritat

El Partit de la Nació Corsa (PNC) era el principal partit autonomista i, malgrat això, no aconseguia entrar al parlament cors. Era un partit amb forta presència territorial i militants.
A les locals de 2008 va emergir la figura de Gilles Simeoni. Jove advocat conegut per defensar a Yvan Colonna, pres a perpetuitat malgrat fortes irregularitats judicials. Gilles era també fill d'Edmond Simeoni un mite vivent del nacionalisme cors. Contràriament al lider del PNC Gilles tenia un gran atractiu mediàtic amb un verb fàcil i una imatge impecable. Simeoni va conseguir un impressionant 25 % a Bastia on l'autonomisme cors sovint no treia el cap.
La coincidència d'idees feia que el PNC es fregués les mans: podria utilitzar Simeoni com a cap de cartell per entrar al parlament a les eleccions de 2010. Gilles Simeoni va deixar viure el PNC amb aquest equívoc però finalment va crear el seu propi partit "Junts per Còrsega". El PNC acusava al nou partit de ser fum i no tenir presència territorial ni militants. Simeoni va respondre que, si volien anar junts seria també amb les seves condicions i no sols per posar la cara.
Durant mesos les relacions foren tenses. Molts militants estaven desencisats. La premsa seguia les desavinences amb interès. Les negociacions foren una gran campanya electoral. En canvi, quan era clar que anirien junts, els havia ignorat. Simeoni va arribar a pactar amb grups menors com I Verdi Corsi i Chjama per fer un front comú contra el PNC. Amb aquest escenari es van convocar les eleccions regionals pel 14 de març de 2010.


I quan tot semblava perdut el 4 de febrer es presentava a Bastia, feu de Simeoni, la coalició "Femu a Corsica" entre el PNC i Insieme pè a Corsica. Els militants desencisats van convertir-se en activistes sense fre que van fer una campanya intentísima en un temps record: 1 mes i 10 dies. La coalició no només va aconseguir entrar al parlament sinó que va obtenir el millor resultat que mai ha obtingut l'autonomisme cors fregant el 26 % i 11 diputats de 51.
 Diumenge hi ha reunió.

2 comentaris:

  1. Seria molt bonic pensar que tot això ha estat una tàctica per a sortir als mitjans i així tenir presència. Seria molt gran que fos així! Però no ho sé... Tan de bo acabi igual!

    ResponElimina
  2. Seria massa bonic. Igual no acabarà doncs un 25 % dels vots és més aviat impossible.

    No es deia, però, que els assessors andorrans de l'Obama van ser contractats per Rcat i, també, per en Laporta?.

    ResponElimina