258. El no-problema entre Reagrupament i Solidaritat

Què diu la ponència de Reagrupament?

El 3 d’octubre de 2009 els associats a Reagrupament van votar una ponència que afirmava:
"4.2.a. El suport a la candidatura electoral
L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:
1) Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
2) Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent."

Reagrupament va decidir que només en darrera instància promouria una candidatura
Durant molts mesos des de Reagrupament s’ha insistit que no és un partit sinó una associació creada per a recolzar qualsevol candidatura independentista. En cas de que no n’hi hagués cap s’impulsaria una de nova. Fins fa poc un destacat membre de Reagrupament com Jordi Comas (ex alcalde de Matadepera) escrivia que tant de bo Reagrupament no s’hagués de presentar. I ho deia ben clar: “no generar cap llista que sorgeixi del sí mateix de Reagrupament. Perquè no aplegarà ni totes les adhesions per dalt, ni totes les adhesions per baix que voldríem.” Ara ens trobem que n’hi ha una candidatura a la que recolzar. I, enlloc de recolzar-la es promou una de pròpia. No importa quina és la primera. És un argument pueril. Importa que es va dir que sumarien i cal un argument molt fort per no fer-ho.

No hi ha cap diferència ideològica
La candidatura impulsada per Laporta és transversal. Ha obtingut suports de persones destacades de Convergència, Esquerra, Entesa de Progrés Municipal i el PSAN. És evident també que assumeix el plantejament polític de Reagrupament. Compleix tots els requisits del que van aprovar el conjunt dels associats de Reagrupament. En un primer moment Rcat va recolzar Solidaritat. Si ideologicament no hi ha problema; serà a la configuració de la candidatura?.

Totes les persones possibles candidats són independentistes
Solidaritat ha donat signes clars de cercar una entesa: ha recolzat els caps de llista decidits per Reagrupament a Girona i Lleida. Reagrupament també ha fet un gest i el cap de llista de Tarragona s’ha mostrat disposat a cedir el seu lloc en favor de la unitat. Llavors el problema rau en la llista Barcelona. Des de Reagrupament es deia que “Laporta multiplica”. Per tant ell no deu ser el problema. Tampoc el número 2 de Reagrupament, l’alcalde Carles Móra que ja ha dit que la unitat és necessària. La resta de persones López Tena, Bertrán o Carandell tenen una trajectòria independentista de llarga durada. Ningú que realment vulgui la unitat independentista pot vetar-los. Seria un acte injust. Però fins i tot així podria no votar-los en assemblea ja que ningú els imposa enlloc.

El mateix mètode d’elecció: llistes obertes i en assemblea
Si les persones no són qüestionables el mètode encara ho és menys. Precisament per què Solidaritat proposa el mateix mètode que sempre ha defensat Reagrupament. Votació oberta en assemblea. Res de pactes obscurs ni quotes. Democràcia. I per fer-ho ha proposat assemblees conjuntes de Reagrupament i Solidaritat el dia 4 de setembre. “Laporta vol confluir amb Carretero en una assemblea unificada”. Literalment una assemblea on "tots els adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions independentistes puguem convocar de forma unitària les assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les llistes de la candidatura independentista unitària i transversal".

On és el problema, doncs?.