L'estat espanyol no negocia amb els violents; aquesta és una de les màximes dels diferents governs estatals. L’actual, ho expressa per boca del ministre de l’interior. Curiosament la mateixa persona que era portaveu del govern que va crear els GAL, un cas únic a Europa de terrorisme d’estat.
Darrerament, però, aquest estat tant determinat a no negociar amb violents s’ha agenollat davant d’ells. L’any 2009 fou davant un escamot somalí que segrestà el tonyinaire “Alakfrana”. Els espanyols van negociar i van pagar 2,68 milions d’€ després de mentir, com gairebé sempre, i dir que no pagarien cap rescat. El cas contrastava amb l’actitud del govern espanyol en el cas del segrest de Miguel A. Blanco.
Posteriorment fou amb el segrest d’una de les cooperants de Barcelona Acció Solidària alliberada en circumstàncies poc clares. Tothom que conegui els segrestadors encapçalats per Mokhtada Belmokhtar sabrà que cap segrestat en el seu poder torna a ser lliure sense rescat. I ara han estat els dos segrestats que restaven; alliberats després de que Espanya negociï amb violents (o Al Qaeda no són violents?) i se’ls hi pagui entre 5 i 12 milions d’€. Així Espanya té el dubtós mèrit d’estar finançant Al Qaeda. L’estat francès, per exemple, ha criticat aquesta actitud. Actitud que els fatxendes espanyols combinen amb la mentida de dir que ells no negocien amb terroristes. La pregunta és clara: si Vilalta i Pasqual haguessin estat segrestats per ETA; s’haguéssin pagat 5 milions d’€ per la seva llibertat?.
Tot plegat per una irresponsable actitud del PSOE. És qui hi havia darrera de la caravana definida com “l’agència de viatges del PSC” en un bon article que dona suficient informació com per entendre qui formava la caravana :
“En tan nodrida representació hi havia -a més de la dona de l'alcalde de Barcelona- l'esposa del delegat de Presidència, Ignasi Cardelús; el coordinador de l'àrea d'esports de l'ajuntament, Toni Camps; el president de Barcelona Solidària i de l'àrea de medi ambient també de l'ajuntament, Josep Carbonell; i dos treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona, Susana Vega i Ignasi Llorente, a més de personal sanitari dels bombers de Barcelona. El màxim responsable de tot plegat, Francesc Osán, que és també membre del comitè de Pau, Solidaritat i Cooperació, el PSC (!!!!!!!) i un històric militant del partit. Suposo que tots ells es devien reservar les vacances d'estiu per anar a Àfrica a ple hivern.”
L'article la clava. A sobre, l'excursió primer i l'alliberament després l'hem hagut de pagar entre tots.
ResponEliminaLa resposta a la pregunta és fàcil: no. S'hagues organitzat un rebombori dels grossos!
Jo també penso que la resposta és no.
ResponEliminaTens tota la raó: sempre acabem pagant.