250. 40 anys del Festival Intercèltic de Lorient

Dissabte 6 d’agost es posa en marxa el 40è Festival Inter Cèltic de Lorient, An Oriant en bretó. Bretanya és la única nació celta sota administració francesa. Les nacions celtes tenen en comú un tronc lingüístic molt anterior al romànic. Els celtes van poblar mitja Europa però foren arraconats per germànics i llatins. Les seves restes es van aixoplugar a les muntanyes d’Escòcia, els penyasegats d’Irlanda, Cornualla, Gal•les, l’illa de Man i Bretanya.

La seva cultura és tant brillant que encara avui resisteixen l’escomesa de la globalització. Les seves llengües són vives o han estat reviscudes després de morir com el manx o el còrnic. Un dels trets peculiars de la identitat cèltica és la música. Des de fa unes dècades aquesta va revifar des de les llars tradicionals on s’havia amagat front la invasió d’altres músiques. I el festival de Lorient hi va tenir molt a veure des de 1960. El bretó Alan Stivell, els escocesos Runrig o els irlandesos Chieftains, Dubliners o Clannad van revitalitzar la música celta.
Anar a Lorient és absolutament recomanable. El festival no és un cúmul de concerts sinó una sacsejada intensa. Veus celtes de parla anglòfona amb d’altres francòfons seguts com germans. S’hi fa un poblat al mig de la vila com el d’Astèrix i on no és estrany trobar individus amb el kilt escocès o tocant la cornamusa. Arreu es respira un ambient modern i tradicional al mateix temps. Cert que té un element comercial molt alt però...i perquè no?. Per cert els autonomistes i els independentistes bretons aprofiten per posar estands així com també ho fan llibreries especialitzades i productes de la terra com la sidra autèntica o pastissos com els famosos crepes, el farz (pastís similar a un flam), el Kouign amañ (pastís de mantega) o el kig ha farz (carn i farina).
La plana web del festival es pot consultar en francès i bretó, un fet poc usual a l'estat francès.