La delegació basca, amb Maite Goientxe de Batasuna (partit legal a l’estat francès) ha destacat que “aquestes trobades són una riquesa car permeten conèixer i fer conèixer els conflictes que patim”. En un to optimista creu que “hi ha condicions reals per guanyar el dret a l’autodeterminació”. Precisament la delegació kanak ha explicat que en un màxim de 3 anys la nació del Pacífic podrà convocar “un referèndum local per l’autodeterminació” seguint els acords entre el moviment independentista i el govern francès (acords de Noumea).
També optimisme a la delegació catalana on Uriel Bertrán ha explicat que “el moviment popular per la independència viu una força sense precedent al nostre país” on es prepara una “gran coalició” per accedir a la independència. I a la sarda, amb dos partits, el minoritari Sardigna Natzione que ha destacat que, per primera vegada, totes les sensibilitats polítiques del fraccionat moviment sard s’han unit per fer front a un nou projecte de central nuclear. iRS era representada per Gavino Sale recentment escollit diputat provincial. El seu moviment està inspirat per Gandhi i oposat a tota forma de violència. El seu creixement ha estat constant els darrers mesos amb una feina molt encertada. Per Sale “l’acceptació de la hipòtesi de la independència ha esdevingut una realitat”. I això ja és una victòria. “hom pren l’exemple de Catalunya, o el cas de reconeixement de Kosovo pel tribunal de La Haia.”. Sale fou un dels observadors internacionals a les consultes sobre la independència celebrades a Catalunya.
La delegació més “mediàtica” fou la irlandesa. L’ha encapçalada Paul Fleming, batlle de Derry i pres de 1974 fins l’any 1990. “Avui, diu, el Sinn Féin ha assimilat la idea de la discussió i l’abandonament de la solució armada”. La via política és la que privilegia el seu partit que continua creixent en vots a cada elecció i té en l’horitzó aconseguir la unificació amb la resta d’Irlanda. Per Fleming la llengua és “un vector important”. El govern nord-irlandès acaba d’anunciar que obrirà 4 escoles gaèliques a Irlanda del Nord (on el gaèlic va arribar a desaparèixer) el proper mes de setembre. Pels unionistes, també al govern, és llençar els diners. Però les escoles s’obriran i a Belfast hi ha zones on el gaèlic torna a ser llengua d’ús.
Discours d'Uriel BERTRAN (ERC) Ghjurnate 2010
Cargado por Corsica_Libera. - Mira las noticias más recientes en video.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada