261. Carta de RCAT L'Eixample a la direcció

La següent és la carta que va adreçar Reagrupament de L'Eixample, la secció més nombrosa i activa de l'associació, a la direcció. Es va enviar hores abans de la suposada trobada del 19 d'agost en que Laporta va convidar Carretero. Aquest no va anar-hi amb l'argument de que passava consulta. No va proposar cap hora o dia alternatius. Entre mig Patrícia Gabancho va dir a l'UCE que: “Ens estem barallant per qui es presenta a on i això és indigne” i el nº 2 per Barcelona de Reagrupament, Carles Móra, va afirmar que: “Si no som capaços de muntar una llista unitària no tindrem perdó”. 

CARTA OBERTA A EN JOAN CARRETERO, PRESIDENT DE REAGRUPAMENT.CAT
Benvolgut Sr. President de Reagrupament.cat;
Ilustre Dr. Carretero;
Benvolgut Joan:
Som gent associada a Reagrupament.cat Independentista (RC) i t’escrivim aquesta carta oberta manats per les circumstàncies polítiques concurrents a Catalunya amb data 18.08.10.
Som d’aquells que vàrem escoltar la teva veu ja fa temps quan, per primera vegada al país, vares proposar una nova via per accedir a la independència de la nostra Pàtria, que mai fins aleshores ningú havia plantejat: La Declaració Unilateral d’Independència (DUI) per a la qual era necessari obtenir una majoria d’escons al Parlament que així la proclamés.
Molts i moltes de nosaltres ens vàrem identificar amb aquesta idea i amb les varies altres idees indiscutiblement lògiques que vares expressar quan indicaves que la independència és l’únic instrument que ens permetria dur a terme la regeneració democràtica de les nostres institucions, per tal de poder fer de Catalunya un país d’excel·lència; excel·lència impossible mentre imperi el tarannà al que ens tenen acostumats els polítics actuals i que tenen a tothom cansat de paraules buides, de promeses incomplides, d’indefinicions, de submissió mesella al colonialisme espanyol i de camins sense sortida en la vida real.
Això va fer que molts/moltes de nosaltres, la majoria dels quals mai havíem estat en política ni com a militants ni com a simpatitzants, ens poséssim en marxa amb il·lusió, ens apuntéssim a Reagrupament i ens poséssim a treballar amb tanta força, empenta i dedicació que et va portar a pronunciar repetidament en públic que el capital més important de RC és el capital humà; que aquí tenim homes i dones honestos, justos i “normals” que treballen abnegadament per tal d’assolir el millor benestar pel nostre poble que, sens dubte, seria la creació d’un nou Estat català dins del marc europeu.
I de manera natural ens hi vàrem anar adherint un munt de gent de diverses procedències, d’opinions ben diferents respecte a moltes coses menys en una que és la fonamental i que ens uneix a tots: la idea/objectiu transversal de la Independència del nostre país.
Posteriorment, com a tots els grups humans, es varen produir decepcions importants, que alguns fins i tot poden considerar errors com és el trencament de la primera Junta Nacional escollida democràticament, per raons que a molts ens ha costat d’entendre, si no pensem en personalismes.
Més tard, un cop presa la decisió que tan es va fer esperar de si el Sr. Laporta entrava o no en política, malgrat que havia dit que se sentia “moralment reagrupat” i malgrat que tu vares dir, secundat per l’esperança de molts, que “si ell no venia amb nosaltres, nosaltres aniríem amb ell”, de nou possibles personalismes (al menys així es percep majoritàriament des del carrer) varen impossibilitar el que hagués estat molt possiblement una força arrasadora, un equip humà, un treball i una organització com la que té Reagrupament amb un cap de cartell autènticament mediàtic que, si bé no gaudeix de simpaties universals, arrossegaria sens dubte una important quantitat de vots per a obtenir el que tots desitgem: una força parlamentària capaç d’anar inclinant la balança cap al pronunciament de la DUI. Això ha constituït, en opinió de molts reagrupats, un nou possible error.
Finalment, en les darreres setmanes, desprès del fracàs al que estaven condemnades des de l’inici les IP i ILP sobre els “Referèndums”, presentades per Alfons López Tena i per Uriel Bertran, decideixen constituir Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) amb el Sr. Laporta i amb el mateix ideari calcat de la proposta original de RC (la de la “fotocòpia”). Les raons de l’aparició d’aquest nova formació són molt discutibles per a molts, de la mateixa manera que ho són moltes altres coses en el món polític. Tothom hi té opinió però ningú té la certesa de res. Vegeu els rius de tinta que s’han escrit en un i altre sentit en tan pocs dies.
I ara, la realitat és que RC està “obert” a tothom… sempre i quan...; que SCI “no es tanca a ningú”... sempre i quan... però, la que molts considerem necessària o, com a mínim, convenient unitat per anar a les eleccions amb una candidatura forta que aconsegueixi la màxima presència independentista al Parlament, no s’està produint.
Les explicacions “oficials” que es donen és que no hi ha acord en el sistema d’elecció de les llistes de candidats o altres arguments diversos i sonen tant buits com els usats pels partits polítics tradicionals i que els que ens vàrem apuntar a RC de bona fe no valorem pas positivament.
De nou, entenem nosaltres d’acord amb una gran majoria del món independentista, que determinats personalismes estan a punt de produir nous errors, aquest cop més grans i més transcendents, pel moment històric que vivim.
Sembla que s’hagi perdut el Nord. Es a dir que l’objectiu principal i prioritari és aconseguir la Independència del nostre país i que, per fer això, cal una majoria parlamentària independentista. Dividits en varies candidatures és possible que només s’aconsegueixi una minsa representació parlamentària i que alguna d’elles ni tant sols aconsegueixi representació. El resultat ridiculitzaria davant els ciutadans el nostre treball i la nostra lluita i la de generacions d’independentistes que ens han precedit i això seria un retrocés de l’independentisme difícilment redreçable en molts anys.
Som conscients que estàs rebent tota mena de pressions internes i externes per tal d’arribar a una candidatura única, forta, assenyada i capaç de tirar endavant el projecte nacional i volem que sàpigues que ens tens al teu costat, però que nosaltres també t’exigim el mateix.
En el coneixement que en pocs dies has de tenir una trobada amb en Joan Laporta, et demanem que tractis per tots els mitjans possibles d’arribar a un acord.
Ens consta, és molt probable, que caldrà renunciar a alguna de les idees o posicions que per a tu i per a la Junta Nacional són importants, però segur que cap d’elles és tan important com arribar al nostre objectiu final. Com es sol dir, no es pot fer una truita sense trencar ous.
Nosaltres estem convençuts que interpretem la voluntat de gran part de reagrupats quan et diem que volem seguir formant part de RC i aprofitar tot allò que hem viscut i treballat junts, però que no renunciarem a aconseguir la independència de Catalunya de la mà de qui sigui que ens hi porti.
El poble de Catalunya, desprès del 10J, està exigint una resposta unitària dels actuals partits polítics que ja sabem que no els hi arribarà. Paral·lelament, els reagrupats que creiem que el projecte que compartim és vàlid, no ens volem trobar sense aquesta resposta unitària dels nostres líders i si aquesta resposta unitària no ens arriba de la Junta Nacional de RC farem el que calgui i seguirem treballant amb qui sigui, per tal d’acostar-nos a l’objectiu. Reagrupament ens importa molt, moltíssim, però ens importa molt més el nostre país i no podem ni volem estar sotmesos a personalismes que impedeixin la nostra finalitat última.
En aquest moment creiem que cal pensar més en l’eficàcia de les decisions que en la puresa de les idees. Si no es pot aconseguir tot, hem de fer per aconseguir allò que més ens importa i si els que esteu al capdavant no ens hi porteu, haurem de ser les bases qui ens unim amb aquells altres que persegueixen el mateix objectiu que nosaltres i col·laborar i treballar conjuntament amb ells en tot allò que sigui factible i que vagi en la mateixa i única direcció obligada: La independència de Catalunya.
Benvolgut President, pots estar segur de que ens tens al teu costat per a tirar endavant el projecte iniciat per tu mateix, però ara cal evolucionar per a poder arribar a la meta proposada. Ja no hi ha temps per perdre.
Rep una forta i sincera abraçada d’aquells que hem confiat en tu i que volem seguir fent-ho amb tot el coratge del que disposem. Ajuda’ns a fer-ho possible.

Junta Reagrupament Eixample