El 25è congrés d’ERC fou el darrer on s’hi van enfrontar, democràticament, les diverses ànimes del partit independentista. Els resultats foren: 37 % pels oficialistes de Puigcercós, 26 % pels de Carod, 27 % pels crítics de Carretero i 8 % pels de Bertrán. A la secretaria les proporcions foren 37, 23, 19 i 18. Sumant el tàndem Carretero-Bertrán, que va arribar a negociar un pacte, va obtenir el mateix resultat que Puigcercós.
Avui dia Carod ha estat bandejat de la direcció. No se sap quin destí l’espera. Tampoc als seus seguidors. Puigcercós afronta un fort reves electoral. De fet és admirable que la direcció d’ERC s’hagi mantingut sense crítica interna. En qualsevol altre partit uns resultats com els de les estatals (passar de 639.000 a 291.000) o les europees (passant de 250.000 a 180.000 vots) hagués suposat un canvi de la direcció.
I la trajectòria dels llavors crítics?. Carretero ha aixecat un partit del no res. No és fàcil. Un moviment que ha arribat a tenir tants membres com, per exemple, té Unió Mallorquina, partit decisiu a les Illes. Avui és un actor important de la política catalana havent superat un notable ostracisme.
Bertrán ha jugat un paper clau. Primer a les JERC, després ha tingut el mèrit de representar el partit allà on no es llueix gens. Un treball a l'ombra. Era qui es preocupava d’anar a la trobada estival del partit independentista sard Independentzia Repùbrica di Sardigna, a la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat el 2005 (on va col•laborar amb el llavors conseller Carretero) i també a la segona el 2008 (on va participar amb López Tena) o qui va anar l’estiu de 2009 a les jornades internacionals de Corti (Còrsega) o a presentar el gener d'enguany les consultes a Sardenya amb E. Paluzié. De fet ha publicat, amb els màxims dirigents de l’independentisme cors (J.G. Talamoni) i sard (G. Sale), el llibre “De l’autonomia a la independència”. També a Còrsega va signar, el 2006, la declaració de Corti junt amb independentistes bascos, bretons, polinesis i occitans. Part d’aquest bagatge d’internacionalització ha servit, després, per aconseguir les reeixides delegacions internacionals que han supervisat les consultes sobre la independència on, l’ex diputat ha tingut també un paper destacat. Acusar-lo d'arribista és poc seriós.
Aquestes dues persones són, doncs, antitètics o complementaris?.
Bertran i Carretero significaven un 37 % de la militància d’ERC l’any 2008. Des de llavors, molts dels votants del partit han desertat precisament per allò que criticaven ells dos. És lògic creure que la seva aliança pugui recollir una part dels decebuts que han decidit no votar més a ERC. Per tot plegat és incomprensible els atacs anònims a internet entre suposats partidaris d’ambdós. Separats ja van perdre una vegada. Ara tenen una segona oportunitat, junts, i amb nous reforços impensables fa 2 anys.
Doncs si finalment aquest projecte d'unitat aconsegueix els mateixos escons i vots que Esquerra, ja ens podrem donar per a molt i molt satisfets!
ResponEliminaCom a mínim que els vots independentistes no vagin a l'abstenció. Cada vot independentista a l'abstenció significa que un vot unionista val doble.
ResponElimina